Mazandaran: diferència entre les revisions

El 1392 va finalitzar la conquesta del Mazanderan (incloent Rustamdar). Timur va cridar a anar a la cort al seu fill [[Xah Rukh (timúrida)|Shah Rukh]] i a diversos nets: [[Khalil Sultan]] (fill de [[Miran Shah]]), [[Rustem ibn Úmar Xaykh|Rustem]] (fill d'Omar Shaikh) i [[Sultan Husayn]] (fill d'una filla de Timur i de l'amir [[Musa Taychi'ut|Musa]]), la princesa [[Beghisi Sultan]] (filla de Miran Shah); i diverses esposes: [[Sarai Mulk Khanum]], [[Tuman Agha]] i altres. Va fer construir en un lloc proper a la ciutat de Gurgan, en un punt anomenat Shasman, un palau magnífic. El govern de [[Sari]] fou donat a Jemshid Karin, nadiu de Kain al [[Kuhistan]]; els sayyids maraixi d'[[Amol]] van perdre el poder que fou concedit a [[Iskander-i Shaykhi]]<ref>fill de l' antic governant Kiya Afrasiyab que havia perdut el lloc el 1359 perquè el ''sayyid'' de Dabudasht, Mir-i Buzurg, va agafar a traïció a Kiya Afrasiyab i a tres dels seus fills i els van matar i haguera fet el mateix amb ell sinó hagués fugit a la cort dels [[Kart]] d'[[Herat]], on va entrar més tard al servei de Timur</ref> que com a primera acció de govern va destruir la tomba de Mir-i Buzurg a Sari. El [[14 de desembre]] de [[1392]] es va allotjar al Palau de Shasman que devia estar en construcció si es que no havia estat encarregat molt abans. Quan les dames van arribar Timur ja no hi era. Al cap de tres dies van seguir cap a [[Karshi]] i allí van trobar un missatge de l'emperador que les convocava a Shasman. Shah Rukh tenia un mal als ulls i no podia viatjar, així que les dames van fer trajectes molt curts per no deixar al príncep sol. Van passar el [[Jihun]] a Amuye el [[9 de gener]] de [[1393]] i es van dirigir a [[Makhan]] on el mal d'ulls de Shah Rukh va parar. Van avançar amb rapidesa fins a Shilaun, on es van trobar amb Timur que havia sortit a rebrel's. D'allí es van dirigir tots a Shasman on van passar uns dies del hivern. Així doncs a Mazanderan va hivernar Tamerlà aquell any abans de sortir en campanya cap a Pèrsia<ref>Yazdi Sharaf al-Din Ali, ''Zafarnama'', Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “''Histoire de Timur Bec''”, III, 20</ref>