1834
any
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1834 (mdcccxxxiv) |
| Islàmic | 1250 – 1251 |
| Xinès | 4530 – 4531 |
| Hebreu | 5594 – 5595 |
| Calendaris hindús | 1889 – 1890 (Vikram Samvat) 1756 – 1757 (Shaka Samvat) 4935 – 4936 (Kali Yuga) |
| Persa | 1212 – 1213 |
| Armeni | 1283 |
| Rúnic | 2084 |
| Ab urbe condita | 2587 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1800 1810 1820 - 1830 - 1840 1850 1860 | |
| Anys | |
| 1831 1832 1833 - 1834 - 1835 1836 1837 | |
Esdeveniments
modifica- Països catalans
- 10 d'abril: Als inicis de la Primera Guerra Carlina, un intent del general carlí Manuel Carnicer d'enllaçar amb els carlins de la Catalunya Nova fracassà a Maials, on els caps liberals Josep Carratalà i Manuel Bretón obtingueren una victòria rotunda en la denominada acció de Maials.
- Es va crear la institució del Comú de Particulars per un centenar de persones per a l'explotació, en règim cooperatiu, de l'antic molí fariner donat a cens pels ducs de Cardona (descendents dels vescomtes de Vilamur) a la família Llorens.
- Resta del món
- 17 de març - Deredia (Àlaba) (País Basc): Afusellaments de Deredia per part de les forces de Zumalacárregui.
- 22 d'abril - Altsasu (Merindad de Pamplona, Navarra): els carlins encapçalats per Tomás de Zumalacárregui guanyen la batalla d'Altsasu durant la primera guerra carlina.
- 15 de juliol - Madridː Es publica el decret d'abolició de la Inquisició espanyola.[1]
- 17 de juliol - Madrid: en la matança de frares a Madrid de 1834 s'assassinaren 73 frares i 11 resultaren ferits en l'assalt a diversos convents de la ciutat pel rumor que l'aigua de les fonts públiques havia estat enverinada pels frares.
- 24 d'octubre - Dulantzi (Quadrilla de Salvatierra, Àlaba): els carlins obtenen una victòria important a l'Acció de Dulantzi en el front del Nord de la Primera Guerra Carlina, ja que causen 1000 morts als liberals i aconsegueixen fer 2000 presoners.
- 28 d'octubre - Etxabarri (Àlaba): amb la victòria dels carlins a l'Acció d'Etxabarri, Bilbao, Sant Sebastià i Pamplona van quedar aïllades durant la Primera Guerra Carlina.
- 12 de desembre - Mendaza (Estella Oriental, Navarra): els carlins es van retirar en la batalla de Mendaza de la Primera Guerra Carlina.
- 15 de desembre - Arquijas (Navarra): la batalla d'Arquijas de la primera guerra carlina va acabar amb la retirada dels dos bàndols.
- Es fa a la mar la fragata francesa Belle Poule
Naixements
modifica- Països Catalans
- 15 de novembre - Montlluís, Alta Cerdanya: Armand Jacquey, general i polític francès.
- 19 de desembre - Alcoi: Antoni Gisbert i Pérez, pintor valencià
- Resta del món
- 29 de gener, Pàdua: Giuseppe Dalla Vedova, geògraf italià.
- 8 de febrer, Tobolsk, Rússia: Dmitri Mendeléiev, químic rus, inventor de la taula periòdica
- 16 de febrer: Ernst Haeckel, zoòleg i filòsof alemany (85 anys)
- 17 de març, Schorndorf, Württemberg: Gottlieb Daimler, enginyer i inventor alemany
- 24 de març, Walthamstow (Anglaterra): William Morris, dissenyador gràfic i impressor (m. 1896)[2]
- 12 de maig, Tours, Indre i Loira: Louise Marquet, ballarina i mestra de ball francesa.[3]
- 19 de maig, Stadtsulza: Carl Müllerhartung, compositor i director d'orquestra alemany.
- 26 de juny, Shipdham, Norfolk: Edward Bunnet, compositor i organista anglès.
- 30 de maig, Bèlgica: Emmanuel Hiel, poeta i escriptor flamenc.
- 19 de juliol: Edgar Degas, pintor francès de l'Impressionisme
- 2 d'agost, Colmar, França: Frédéric Auguste Bartholdi, escultor autor de l'Estàtua de la Llibertat (m. 1904).[4]
- 17 d'agost, Harelbeke, Bèlgica: Peter Benoit, compositor (m. 1901).[5]
- 19 de setembre, Tübingen: Anna von Helmholtz, salonnière i escriptora alemanya.[6]
- 28 de desembre, Trenton, Nova Jerseyː Julie Hart Beers, pintora paisatgista estatunidenca (m. 1913).[7]
- Orleans, França: Anatole Loquin, musicògraf i compositor francès.
- Kals am Großglockner: Rupert Huter, religiós i botànic austríac.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- Resta del món
- 25 de juliol: Samuel Taylor Coleridge, poeta, crític i filòsof anglès.
- 7 d'agost - Oullins (França): Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard,
- 18 de setembre - Igualada: Joan Romagosa i Pros, militar carlí mor afusellat.
Referències
modifica- ↑ Escudero, José Antonio «Problemas en los procesos de creación y supresión de la Inquisición Española: bulas y decretos». Revista de la Inquisición. Intolerancia y Derechos Humanos, Volum 25, pp. 13-53 (pàgina 15). ISSN: 1131-5571.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Louise Marquet (chorégraphe, 1834-1890)». Bnf-Data. Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Frédéric Auguste Bartholdi» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Peter Benoit» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «Anna von Helmholtz». Deutsche Digitale Bibliothek. [Consulta: 9 setembre 2024].
- ↑ Past and Promise: Lives of New Jersey Women (en anglès). Syracuse University Press, 1997-05-01, p. 159. ISBN 978-0-8156-0418-1.
Vegeu també
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1834