Viquipèdia

8 de juliol

data
<< Juliol 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tots els dies

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs. Queden 176 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

modifica
Països Catalans
Resta del món

Naixements

modifica
Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

modifica
Països Catalans
Resta del món

Santoral

modifica

Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.[46]

Església Catòlica
[47]
Església Ortodoxa Armènia
  • 19 Margats: correspon al 25 de juny del calendari julià
    • Sants: Febrònia de Nisibis, verge màrtir;
    • Focas de Pomepeiòpolis, màrtir;
    • Timó de Bostra, bisbe.
Església Copta
  • 1 Abib: Afrònia, verge màrtir; Bioca i Banamó de Tuna, preveres; Febrònia de Nisibis, màrtir.
Església Ortodoxa d'Etiòpia
  • 1 Hamle: Gabra Madhen, monjo
Església Ortodoxa Síria
  • Sants: Febrònia de Nisibis, màrtir; Joan el Baptista, profeta, màrtir; Tomàs de Germanícia, bisbe (542)
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
  • Se celebren els corresponents al 21 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
  • Corresponen als sants del 25 de juny del calendari julià:
    • Sant Vasilij, prevere màrtir (1940).
    • Sant Jasó de Xipre, deixeble dels Apòstols;
    • Sant Constantí i Teodor; Eufrosina i Teodora, màrtirs;
    • Sant Leònida, Lívia i Eutròpia de Síria, màrtirs;
    • Sant Febrònia de Nisibis, màrtir (304);
    • Sant Orenci i els seus germans, màrtirs;
    • Sant Gal·licià el Patrici, màrtir (362);
    • Sant Martiri bisbe; Simó, monjo (s. V);
    • Sant Simeó del Sinaí (s. V);
    • Sant Barlaam Txutinskij, monjo (1192);
    • Sant Pere de Murom, príncep i monjo;
    • Sant Febrònia de Murom (1228);
    • Sant Teolept de Filadèlfia (1322);
    • Sant Jordi d'Attalia, màrtir (1832);
    • Sant Heliodor de Glinsk, eremita;
    • Sant Dionisi i Domeci de l'Atos (ca. 1380);
    • Sant Procopi d'Atos (1810);
    • Sant Nikolaj i Vasilij, màrtirs (1918);
    • Sant Nikon d'Optina, monjo (1931);
Església Evangèlica d'Alemanya

Notes

modifica
  1. ↑ «Esbart Català de Dansaires | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
  2. ↑ Colomines, Agustí «De Nosaltres Sols! A ‘estem sols’. Les tres postguerres del separatisme radical català». Congrés internacional de recerca “POSTGUERRES / AFTERMATHS of WAR”, pàg. 1012 [Consulta: 8 juliol 2022].
  3. ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània, 1888/1931. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6. 
  4. ↑ Fairbank, John King, 1907-1991,. Histoire de la Chine : des origines à nos jours. ISBN 979-10-210-0222-7. 
  5. ↑ «Rússia llança una onada de míssils contra Ucraïna i ataca un hospital infantil a Kíiv». Ara, 08-07-2024. [Consulta: 8 juliol 2024].
  6. ↑ «Soler Gilabert, Alejandra» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 9 gener 2022].
  7. ↑ «Fitxa del diputat/ada | Corts Valencianes». [Consulta: 7 juny 2023].
  8. ↑ «Artemisia Gentileschi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
  9. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean de La Fontaine» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
  10. ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9. 
  11. ↑ «John D. Rockefeller | Biography, Facts, & Death» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2020].
  12. ↑ «Sir Arthur Evans | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  13. ↑ Blumberg, Naomi. «Käthe Kollwitz» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 gener 2021].
  14. ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
  15. ↑ «Ernst Bloch | German political scientist» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  16. ↑ «Richard Aldington | English author» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  17. ↑ «Esteban Nieto, Isabel» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 14 juliol 2020].
  18. ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2. 
  19. ↑ «Nelson Rockefeller | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  20. ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
  21. ↑ Broom, Sarah M. «Milestones». TIME, 30-08-2004 [Consulta: de maig 10, 2021]. Arxivat August 17, 2013[Date mismatch], a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de febrer 24, 2009. [Consulta: de maig 10, 2021].
  22. ↑ «Raquel Correa Prats. Premio nacional de Periodismo - 1991» (en castellà). Pontificia Universidad Católica de Chile. [Consulta: 22 maig 2024].
  23. ↑ Leisinger, Benjamin K. Human Security & Business (en anglès). BoD – Books on Demand, 2007, pàg. 293. ISBN 978-3-907625-39-2. 
  24. ↑ «Daalen, Maria van». Digitale Bibliotheek voor de Nederlandse Letteren.
  25. ↑ «8 de juliol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  26. ↑ «Ellen Patricia MacArthur | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2021].
  27. ↑ «Biografía de Camila Moreno» (en castellà). música.com. [Consulta: 17 maig 2020].
  28. ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6. 
  29. ↑ «Commoció al món internauta per la mort de Jordi Vendrell, un dels grans divulgadors d'internet al nostre país». Vilaweb, 09-07-2001.
  30. ↑ «S'ha mort Marta Ferrusola, a 89 anys». [Consulta: 9 juliol 2024].
  31. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Christiaan Huygens» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
  32. ↑ «Sir Henry Raeburn | Scottish painter» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  33. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Hémon» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
  34. ↑ Sagardia Sagardia, Ángel. «Zapirain Uribe, Buenaventura» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 21 maig 2020].
  35. ↑ «Havelock Ellis | British essayist and physician» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  36. ↑ «PAPINI, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 19 juliol 2020].
  37. ↑ «Vivien Leigh» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 maig 2020].
  38. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1965» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
  39. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1965» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
  40. ↑ Anguita, Eduardo; Cecchini, Daniel. «La increíble historia de la “espía coja”, que volvió loco al nazi Klaus Barbie y fue la primera mujer en trabajar para la CIA» (en castellà). Infobae, 11-09-2021. [Consulta: 13 febrer 2022].
  41. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1971» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
  42. ↑ «Gerardo Diego y Cendoya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juliol 2020].
  43. ↑ Guex, Samuel.. Au pays du matin calme : nouvelle histoire de la Corée des origines à nos jours. París: Flammarion, DL 2016, cop. 2016. ISBN 978-2-08-135261-2. 
  44. ↑ «Elsa Martinelli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
  45. ↑ Robbins, Gary. «Flossie Wong-Staal, pioneering UCSD virologist who helped identify AIDS cause, dies» (en anglès). The San Diego Union-Tribune, 10-07-2020. [Consulta: 20 juny 2022].
  46. ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 8. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014].
  47. ↑ Santi, beati e testimoni.
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 8 de juliol
 
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:8 de juliol.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=8_de_juliol&oldid=34136088»