Aurora Redondo Pérez
Aurora Redondo Pérez (Barcelona, 1 de gener de 1900 - El Escorial, 9 de juliol de 1996) va ser una actriu de teatre i cinema catalana. Va desenrotllar gairebé tota la seva carrera en castellà.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r gener 1900 Barcelona |
Mort | 9 juliol 1996 (96 anys) El Escorial (Comunitat de Madrid) |
Sepultura | cementiri de l'Almudena |
Activitat | |
Ocupació | actriu |
Activitat | 1907 - 1996 |
Família | |
Cònjuge | Valeriano León |
Parents | Jorge Del Río, besnebot |
Premis | |
|
Biografia
modificaAurora Redondo va debutar amb tan sols set anys, amb un paper en l'obra Doncell qui cerca muller, la qual es va representar en el Teatre Romea de Barcelona. Al cap d'uns pocs anys es va traslladar a Madrid, on va formar part de la companyia del Teatre de la Comèdia, treballant en diverses obres, com Los caciques, Que viene mi marido o Es mi hombre. Ja no va deixar els escenaris durant tota la seva vida. Al llarg de la seva carrera va actuar en obres com Aventura en lo gris, Ninette y un señor de Murcia, Un millón en la basura, La sopera, Las tormentas no vuelven, La casa de Bernarda Alba, Maribel y la extraña familia o Melocotón en almíbar.
Pel que fa a la televisió, va participar en un gran nombre de sèries i produccions. Va debutar en aquest mitjà l'any 1965 amb l'obra Roberto, amor mío, dins del programa Novela, seguint amb altres representacions en el mateix espai, així com en Estudio 1 i Hora once. També va interpretar alguns episodis en El quinto jinete, Que usted lo mate bien i en Historias para no dormir, de Narciso Ibáñez Serrador. A la dècada de 1980, d'entre totes les seves col·laboracions a la televisió, destaca de manera especial la seva participació en la sèrie Anillos de oro, en el paper de senyora Trini, la propietària que lloga el pis als advocats protagonistes per instal·lar el seu bufet. I en la dècada de 1990 va participar en Celia, en la qual interpretava a la senyora Benita, dirigida per José Luis Borau.
Pel que fa al cinema, va ser el mitjà a què menys es va dedicar. A principis de la dècada de 1920 va participar en un parell de pel·lícules, però el 1954, amb Cañas y barro, és quan va començar la seva activitat en aquest mitjà. No va rodar moltes pel·lícules, entre les quals destaquen Amor bajo cero, Honorables sinvergüenzas, El hombre que se quiso matar, Tengamos la guerra en paz, Las bicicletas son para el verano, Yo soy ésa, Mala yerba i El cianuro… ¿solo o con leche?. Durant la seva trajectòria professional va rebre molts premis, entre els quals destaquen el Premi María Guerrero de 1984 i la Medalla al Mèrit Artístic el 1993. Aurora Redondo va morir el dia 9 de juliol de l'any 1996 a Madrid.[1]
Filmografia
modificaCinema
modifica
|
|
Televisió
modifica
|
|
Teatre
modificaSelecció
|
|
Premis
modificaAny | Premi | Categoria | Títol | Resultat |
---|---|---|---|---|
1992 | Premis de la Unió de Actors[2] | Premi a la Trajectòria | Guanyador |
- Altres premis
- Premio María Guerrero de 1984[1]
- Medalla al Mérito Artístico de 1993[1]
- Premi Memorial Margarida Xirgu de 1994 per Melocotón en almíbar[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Biografía de Aurora Redondo» (en castellà). biografias. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑ «Aurora Redondo-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑ «Margarida Xirgu». [Consulta: 3 agost 2022].