Dolors Sendra Bordes
Dolors Sendra Bordes (Pego, 17 d'abril de 1927 - Pego, 15 de gener de 2019) va ser una compositora i musicòloga valenciana. Va destacar-se en la recerca sobre la música tradicional valenciana en la dècada del 50 i 60 juntament amb Manuel Palau i Boix o María Teresa Oller Benlloch.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Dolores Sendra Bordes  17 abril 1927 Pego (la Marina Alta) |
| Mort | 15 gener 2019 (91 anys) Pego (la Marina Alta) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, directora d'orquestra, pianista, musicòloga, operatic soprano (en)  |
| Professors | Manuel Palau i Boix |
| Instrument | Piano |
Formació
modificaVa estudiar fins a 1947 al Conservatori de València, aleshores anomenat Conservatori de Música i Declamació de València, on cursà la carrera de piano i composició, en la qual obtingué el primer premi fi de carrera en la seua modalitat.[3]
Carrera musical
modificaEl 1949 va compondre per a cor i banda l'Himne del municipi, que estrenà la Banda Municipal de Pego dirigida per ella mateixa, convertint-se d'aquesta manera en una de les primeres dones a dirigir una banda de música.[4][3]
El 1950 va estrenar la seua primera composició, Balada de Utiel, per a cor, orquestra i solistes.[2] També va compondre En la abadía i el lied La garza malherida, per a soprano i orquestra. El 1951, amb la Tocata per a piano, obtingué el primer Premi en el Concurs de Composicions Musicals Inèdites. El mateix any es va estrenar com a pianista en el Concert Dramàtic, de Manuel Palau, junt amb l'Orquestra Municipal de València.[1]
El 1955 va decidir marxar a Nova York, però passà prèviament per Caracas (Veneçuela), on es quedà a viure i treballar com a docent i compositora fins al 1972, durant uns anys en què va compondre gran part de la seua obra.
En la dècada dels vuitanta, de nou a Pego, fou professora de solfeig i piano, i la primera directora del Conservatori Municipal de Xàbia –aleshores l’Institut de Música. Alhora es dedicà a la divulgació radiofònica, presentant el programa “Policromies Sonores”.[1][2][3]
Recerca
modificaInvestigà en la música popular valenciana i els seus treballs sobre les cançons i danses de la comarca de Pego s'han publicat en els Cuadernos de Música Folklórica Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim.[5] El 2016 el Centre d'Estudis de Repoblació Mallorquina (CERM) li va retre un homenatge per la seua contribució a l'estudi i la recopilació del folklore tarbener i el 2017 va ser distingida com a Insigne de l'Acadèmia de la Música Valenciana.[1][2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Lacruz, Raquel. «Dolores Sendra Bordes. Una pegolina a Nova York». A: Les nostres compositores. Les oblidades creadores musicals valencianes.. València: Generalitat Valenciana, 2019, p. 30.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mor Dolors Sendra, una pionera en la direcció de bandes de música» (en catalan). [Consulta: 15 gener 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Aracil, Manoli. «Pioneres 7: Dolores Sendra Bordes (Pego, 1927), la primera dona que va dirigir una banda de música» (en castellà). CESM. Confederación Española de Sociedades Musicales, 21-02-2022. [Consulta: 13 març 2022].
- ↑ «Fallece a los 91 años la compositora de Pego Dolores Sendra, pionera en la recuperación de la música popular». Levante-EMV, 16-01-2019. [Consulta: 18 gener 2019].
- ↑ Sendra, Dolores «Canciones y danzas de la comarca de Pego». Cuadernos de musica folklorica valenciana, núm 3. Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, 1951.