Port de Cambrils
El Port de Cambrils és un port esportiu i pesquer de la Generalitat de Catalunya que està ubicat a municipi de Cambrils.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Port esportiu i port pesquer  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cambrils (Baix Camp) | |||
| Banyat per | mar Mediterrània | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Ports de la Generalitat de Catalunya | |||
El Port està dividit en dues dàrsenes: pesquera (amb llotja, 50 casetes de pesca i 22 vaixells) i esportiva (517 amarradors). Actualment, forma part del sistema portuari català, concretament de la Zona Portuària Sud, i està gestionat directament per Ports de la Generalitat.[2]
Història
modificaEn 1229 part de les tropes de Jaume I va salpar del port de Cambrils, amb rumb a la conquesta de Mallorca. Alguns habitants del poble van participar d'aquesta conquesta així com en la repoblació posterior de València. El 1286 el seu port va ser escollit per a reunir la flota que anava a la conquesta de Menorca.[3]
El 31 de gener del 1911, Cambrils va patir l'Any de la desgràcia, un temporal que va afectar la costa catalana i valenciana. S'hi van enfonsar cinc embarcacions i hi van morir quinze cambrilencs —cinc dels quals eren menors d'edat—, un altre resultà ferit greu i hi va haver una desena de supervivents.[4]
De llavors ençà, hi va augmentar una forta pressió ciutadana i política des de Cambrils per reclamar unes instal·lacions portuàries que actuessin com a refugi a les embarcacions en cas de tempesta. En conseqüència, en 1918 es va plantejar refer i ampliar el llavors petit port pesquer de Cambrils per convertir-lo precisament en un port de refugi, però les obres d'aquesta primera principal transformació no s'iniciaren perquè era considerat inviable econòmicament. Finalment, les obres van tirar endavant el 3 de setembre de 1933 gràcies al llavors ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació de la Segona República Espanyola, Marcel·lí Domingo, que va complir la seva promesa electoral amb els cambrilencs.[1][4][5][6][7] La construcció, liderada per Francesc Gómez de Membrillera, es va interrompre durant la guerra civil espanyola i no es va finalitzar fins a l'any 1947.[5][7] L'any 1950 es va ampliar el braç exterior del port.[7]
El 23 d’octubre de 1964 es va fundar el Club Nàutic Cambrils, i ja l'any vinent s'iniciaren les primeres obres al port. En 1968, es va ampliar la seva única passarel·la flotant.[8]
En 1969, una gran tempesta va provocar l'enfonsament de deu embarcacions i danys importants a les passarel·les.[8]
En 1992, les seves instal·lacions serviren com a zona d’entrenaments per a les embarcacions que participaren en els Jocs Olímpics de Barcelona.[1] Prèviament, s'hi van construir dues passarel·les més.[8]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «el Port de Cambrils | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 setembre 2023].
- ↑ «Mapa i sistema portuari català». [Consulta: 7 setembre 2023].
- ↑ Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 115-130.
- ↑ 4,0 4,1 «1911, lany de les desgràcies» (en catalan), 01-01-2011. [Consulta: 7 setembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 «Cinquantenari de l'inici del port» (en catalan), 13-02-2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
- ↑ «1933-83, cinquanta anys que va començar-se el port» (en catalan), 03-07-2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Arca, Joan Manel «Pescadors i barques de Cambrils: estudi etnològic de la pesca i les drassanes tradicionals a Cambrils i els canvis produïts per la construcció del port de refugi». Revista d'etnologia de Catalunya, 2010, pàg. 238-241.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Història – Club Nàutic Cambrils». [Consulta: 7 setembre 2023].
Enllaços externs
modifica- La primera pedra del port de refugi de pescadors a Cambrils. 4 de setembre del 1933. (Arxivat el 7 de setembre de 2023)