Vés al contingut

Bisbat de Parma: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Enllaços a Google Llibres en català
m Format de referències
 
(29 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula de bisbat
{{Infotaula bisbat
| name = Bisbat de Parma
| name = Bisbat de Parma
| latin = Dioecesis Parmensis
| latin = Dioecesis Parmensis
Línia 10: Línia 10:
| province = [[Regió eclesiàstica Emília-Romanya|Emília-Romanya]]
| province = [[Regió eclesiàstica Emília-Romanya|Emília-Romanya]]
| metropolitan = [[Arquebisbat de Mòdena-Nonantola]]
| metropolitan = [[Arquebisbat de Mòdena-Nonantola]]

| coordinates = {{coord|44|48|00|N|10|20|00|E|display=inline,title}}
| area_km2 = 2.100
| population =320.662
| population_as_of =2005
| catholics =308.247
| catholics =308.247
| catholics_percent = 96,1
| catholics_percent = 96,1
Línia 20: Línia 15:


| rite = [[ritu romà|romà]]
| rite = [[ritu romà|romà]]
| established ={{segle|IV|s}}
| established ={{segle|IV}}
| cathedral =[[Catedral de Parma|Assunzione di Maria Vergine]]
| cathedral =[[Catedral de Parma|Assunzione di Maria Vergine]]
| patron =[[ Bernardo degli Uberti|San Bernardo degli Uberti]]
| patron =[[ Bernardo degli Uberti|San Bernardo degli Uberti]]
Línia 38: Línia 33:
[[Fitxer:Parma Battistero.jpg|miniatura|upright=1.4|El [[baptisteri de Parma]].]]
[[Fitxer:Parma Battistero.jpg|miniatura|upright=1.4|El [[baptisteri de Parma]].]]
[[Fitxer:Palazzo vescovile.JPG|miniatura|upright=1.4|El [[Palau episcopal de Parma|palau episcopal]].]]
[[Fitxer:Palazzo vescovile.JPG|miniatura|upright=1.4|El [[Palau episcopal de Parma|palau episcopal]].]]
El '''bisbat de Parma''' ([[italià]]: ''diocesi di Parma''; [[llatí]]: ''Dioecesis Parmensis'') és una [[bisbat|seu]] de l'[[Església catòlica]], [[sufragània]] de l'[[arquebisbat de Mòdena-Nonantola]], que pertany a la [[regió eclesiàstica Emília-Romanya]]. El [[2004]] tenia 308.247 batejats d'un total de 320.662 habitants. Actualment està regida pel [[bisbe]] [[Enrico Solmi]].
El '''bisbat de Parma''' ([[italià]]: ''diocesi di Parma''; [[llatí]]: ''Dioecesis Parmensis'') és una [[bisbat|seu]] de l'[[Església catòlica]], [[sufragània]] de l'[[arquebisbat de Mòdena-Nonantola]], que pertany a la [[regió eclesiàstica Emília-Romanya]]. El [[2004]] tenia 308.247 batejats d'un total de 320.662 habitants. Actualment està regida pel [[bisbe]] [[Enrico Solmi]].


== Territori ==
== Territori ==
Línia 48: Línia 43:


== Història ==
== Història ==
Els orígens de la diòcesi de Parma són incerts.<ref> Segons alguns autors, de fet, el primer esment d'una seu episcopal a Parma és al {{segle|VII|s}}; prèviament no es coneixen bisbes de Parma, alhora que es testifica amb certesa a una diòcesi a [[Bisbat de Brescello|Brescello]]. Segons aquests autors, només amb la supressió de la seu de Brescello, l'episcopat va ser transferit a Parma. Altres autors, però, creuen que, a causa del [[cisma]] va introduir a Parma el bisbe Urbano, la seu episcopal es va traslladar a Brescello per, a continuació, tornar a Parma quan Brescello va ser destruïda.</ref> El primer bisbe conegut és [[Urbano (bisbe)|Urbano]], esmentat a la segona meitat del {{segle|IV|s}}; era un bisbe [[arrianisme|arrià]], que encara que deposat el [[372]], ocupava la seu al [[378]] i va haver de ser expulsat per la força per l'autoritat imperial. No es coneixen altres bisbes fins al {{segle|VII|s}}: després d'Esuperanzio, l'atribució del qual a Parma és incerta, se sap del bisbe Grazioso, que va assistir a una [[sínode]] a [[Roma]] al [[680]].
Els orígens de la diòcesi de Parma són incerts.<ref>Segons alguns autors, de fet, el primer esment d'una seu episcopal a Parma és al {{segle|VII}}; prèviament no es coneixen bisbes de Parma, alhora que es testifica amb certesa a una diòcesi a [[Bisbat de Brescello|Brescello]]. Segons aquests autors, només amb la supressió de la seu de Brescello, l'episcopat va ser transferit a Parma. Altres autors, però, creuen que, a causa del [[cisma]] va introduir a Parma el bisbe Urbano, la seu episcopal es va traslladar a Brescello per, a continuació, tornar a Parma quan Brescello va ser destruïda.</ref> El primer bisbe conegut és [[Urbano (bisbe)|Urbano]], esmentat a la segona meitat del {{segle|IV}}; era un bisbe [[arrianisme|arrià]], que encara que deposat el [[372]], ocupava la seu al [[378]] i va haver de ser expulsat per la força per l'autoritat imperial. No es coneixen altres bisbes fins al {{segle|VII}}: després d'Esuperanzio, l'atribució del qual a Parma és incerta, se sap del bisbe Grazioso, que va assistir a una [[sínode]] a [[Roma]] al [[680]].


Originalment [[sufragània]] de l'[[arxidiòcesi de Milà]], a mitjans del [[segle V]] es va convertir en part de la [[província eclesiàstica]] de l'[[arquebisbat de Ravenna-Cervia|arxidiòcesi de Ravenna]]. Al segle VII Parma va incorporar el territori de la suprimida [[bisbat de Brescello|diòcesi de Brescello]].
Originalment [[sufragània]] de l'[[arxidiòcesi de Milà]], a mitjans del {{segle|V}} es va convertir en part de la [[província eclesiàstica]] de l'[[arquebisbat de Ravenna-Cervia|arxidiòcesi de Ravenna]]. Al segle VII Parma va incorporar el territori de la suprimida [[bisbat de Brescello|diòcesi de Brescello]].


Al {{segle|X}}, el bisbe Oberto i el seu successor Sigefredo II van obtenir la investidura de l'[[abadia de Nonantola]].
Al {{segle|X}}, el bisbe Oberto i el seu successor Sigefredo II van obtenir la investidura de l'[[abadia de Nonantola]].
Línia 56: Línia 51:
El 10 d'agost de [[1058]] un gran incendi va colpejar Parma i va destruir l'antiga catedral: la petició del bisbe Cadalo va ser construïda una nova fora de les muralles, en el lloc d'una antiga basílica cristiana; probablement acabada el [[1074]], va ser consagrada pel [[Papa]] [[Pasqual II]] entre el 31 d'octubre i 4 novembre de [[1106]]. El 3 de gener de [[1117]] la catedral va quedar afectada pel [[terratrèmol del 3 de gener de 1117|terratrèmol]].
El 10 d'agost de [[1058]] un gran incendi va colpejar Parma i va destruir l'antiga catedral: la petició del bisbe Cadalo va ser construïda una nova fora de les muralles, en el lloc d'una antiga basílica cristiana; probablement acabada el [[1074]], va ser consagrada pel [[Papa]] [[Pasqual II]] entre el 31 d'octubre i 4 novembre de [[1106]]. El 3 de gener de [[1117]] la catedral va quedar afectada pel [[terratrèmol del 3 de gener de 1117|terratrèmol]].


El mateix Cadalo, en disputes per l'elecció d'[[Papa Alexandre II|Alexandre II]], el [[1061]] va ser triat com [[antipapa]] amb el nom d'[[Honori II (antipapa)|Honori II]]; però mai no va deixar Parma i fins a la seva mort lluí el títol de mort del títol de ''episcopus parmensis et electus Apostolicus''.
El mateix Cadalo, en disputes per l'elecció d'[[Alexandre II (papa)|Alexandre II]], el [[1061]] va ser elegit com [[antipapa]] amb el nom d'[[Honori II (antipapa)|Honori II]]; però mai no va deixar Parma i fins a la seva mort lluí el títol de mort del títol de ''episcopus parmensis et electus apostolicus''.


A la segona meitat del {{segle|XIII|s}} es va estendre a Parma la secta [[Heretgia|herètica]] dels [[Dulcino|Germans Apostòlics]], que va ser condemnat pel [[Concili de Lió II|Concili de Lió]] de [[1274]]. En [[1290]] l'heresiarca [[Gherardo Segalelli]] va ser empresonat; escapà, va ser empresonat de nou en [[1294]]; va fugir de nou i de nou va ser capturat en [[1300]], sent cremat a la [[foguera]] el 18 de maig d'aquell any.
A la segona meitat del {{segle|XIII}} es va estendre a Parma la secta [[Heretgia|herètica]] dels [[Dulcino|Germans Apostòlics]], que va ser condemnat pel [[Concili de Lió II|Concili de Lió]] de [[1274]]. En [[1290]] l'heresiarca [[Gherardo Segalelli]] va ser empresonat; escapà, va ser empresonat de nou en [[1294]]; va fugir de nou i de nou va ser capturat en [[1300]], sent cremat a la [[foguera]] el 18 de maig d'aquell any.


En [[1582]] es va convertir en una diòcesi [[sufragània]] de l'[[arxidiòcesi de Bolonya]]. El 26 de maig de [[1806]] es va convertir en part de la província eclesiàstica de l'[[arxidiòcesi de Gènova]]. El 30 de març de [[1818]] va passar a estar [[diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu|immediatament subjecta]] a la [[Santa Seu]].
El [[1582]] va esdevenir una diòcesi [[sufragània]] de l'[[arxidiòcesi de Bolonya]]. Des del 26 de maig de [[1806]] forma part de la província eclesiàstica de l'[[arxidiòcesi de Gènova]]. El 30 de març de [[1818]] va passar a estar [[diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu|immediatament subjecta]] a la [[Santa Seu]].


El 28 de juliol de [[1826]] la duquessa de Parma Maria Luigia va concedir als bisbes de Parma el títol de Gran Prior de l'[[Orde Constantinià de Sant Jordi]]. El [[Papa]] [[Lleó XIII]] el 14 d'agost de [[1892]] va concedir als bisbes de Parma el títol d'[[abadia de Fontevivo|abat de Fontevivo]].
El 28 de juliol de [[1826]] la duquessa de Parma Maria Luigia va concedir als bisbes de Parma el títol de Gran Prior de l'[[Orde Constantinià de Sant Jordi]]. El [[Papa]] [[Lleó XIII]] el 14 d'agost de [[1892]] va concedir als bisbes de Parma el títol d'[[abadia de Fontevivo|abat de Fontevivo]].


En [[1919]] es va fundar el setmanari diocesà [[Vita Nuova (revista)|''Vita Nuova'']].
El [[1919]] es va fundar el setmanari diocesà [[Vita Nuova (revista)|''Vita Nuova'']].


Finalment, el 8 de desembre de [[1976]], la diòcesi es va convertir en sufragània de l'[[arxidiòcesi de Mòdena-Nonantola]].
Finalment, el 8 de desembre de [[1976]], la diòcesi va esdevebur sufragània de l'[[arxidiòcesi de Mòdena-Nonantola]].


El 23 d'octubre de [[2011]] el Papa [[Benet XVI]] [[canonització|canonitzà]] el bisbe [[Guido Maria Conforti]], fundador de la Congregació dels Missioners [[Pia Societat de Sant Francesc Xavier per a les Missions Exteriors|Xaverians]].
El 23 d'octubre de [[2011]] el papa [[Benet XVI]] [[canonització|va canonitzar]] el bisbe [[Guido Maria Conforti]], fundador de la Congregació dels Missioners [[Pia Societat de Sant Francesc Xavier per a les Missions Exteriors|Xaverians]].


==Cronologia episcopal ==
== Cronologia episcopal ==
* [[Urbano (bisbe)|Urbano]] † (inicis de [[359]] ? - [[372]] deposat)
* [[Urbano (bisbe)|Urbano]] † (inicis de [[359]] ? - [[372]] deposat)
* Esuperanzio ? † (citat el [[603]])
* Esuperanzio ? † (citat el [[603]])
Línia 118: Línia 113:
* Stefano Taverna † (20 desembre de [[1497]] - de gener de [[1499]] mort)
* Stefano Taverna † (20 desembre de [[1497]] - de gener de [[1499]] mort)
* [[Giovanni Antonio Sangiorgio]] † (6 de setembre de [[1499]] - 14 de març de [[1509]] mort)
* [[Giovanni Antonio Sangiorgio]] † (6 de setembre de [[1499]] - 14 de març de [[1509]] mort)
* [[Pau III|Alessandro Farnese]] † (28 de març de [[1509]] - 13 d'octubre de [[1534]] elegit [[Papa]] amb el nom de Pau III)
* [[Pau III|Alessandro Farnese]] † (28 de març de [[1509]] - 13 d'octubre de [[1534]] elegit [[papa]] amb el nom de Pau III)
* [[Alexandre Farnese (cardenal)|Alessandro Farnese]] † (1 de novembre de [[1534]] - 13 d'agost de [[1535]] nomenat administrador apostòlic d'[[arquebisbat d'Avinyó|Avinyó]])
** [[Alexandre Farnese (cardenal)|Alessandro Farnese]] el jove, † ([[administrador apostòlic]]) (1 de novembre de [[1534]] - 13 d'agost de [[1535]] nomenat administrador apostòlic d'[[arquebisbat d'Avinyó|Avinyó]])
* [[Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora]] † (13 d'agost de [[1535]] - 26 d'abril de [[1560]] renuncià)
** [[Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora]] † (administrador apostòlic) (13 d'agost de [[1535]] - 26 d'abril de [[1560]] renuncià)
* [[Alessandro Sforza di Santa Fiora]] † (26 d'abril de [[1560]] - 30 de març de [[1573]] renuncià)
* [[Alessandro Sforza di Santa Fiora]] † (26 d'abril de [[1560]] - 30 de març de [[1573]] renuncià)
* [[Ferdinando Farnese]] † (30 de març de [[1573]] - 27 d'agost de [[1606]] mort)
* [[Ferdinando Farnese]] † (30 de març de [[1573]] - 27 d'agost de [[1606]] mort)
Línia 149: Línia 144:


== Estadístiques ==
== Estadístiques ==
A finals del 2004, la diòcesi tenia 308.247 batejats sobre una població de 320.662 persones, equivalent al 96,1% del total.
A finals del 2004, la diòcesi tenia 308.247 batejats sobre una població de 320.662 persones, equivalent al 96,1% del total.
{{clear|both}}
{{clear|both}}
{| class="wikitable" style="align=center|font-size=60%|width=70%|text-align=right"
{| class=wikitable style="align=center|font-size=60%|width=70%|text-align=right"
! rowspan="2" |any
! rowspan=2 |any
! colspan="3" |població
! colspan=3 |població
! colspan="4" |sacerdots
! colspan=4 |sacerdots
! rowspan="2" |diàques
! rowspan=2 |diaques
! colspan="2" |religiosos
! colspan=2 |religiosos
! rowspan="1" |parroquies
! rowspan=1 |parroquies
|-
|-
! style="width:9%;" | {{mida|85%|batejats}}
! style="width:9%;" | {{mida|85%|batejats}}
Línia 198: Línia 193:
* [[Anuari pontifici]] del 2005 i anteriors, publicat a [http://www.catholic-hierarchy.org www.catholic-hierarchy.org] a la pàgina [http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/dprmi.html Diocesi of Parma] {{en}}
* [[Anuari pontifici]] del 2005 i anteriors, publicat a [http://www.catholic-hierarchy.org www.catholic-hierarchy.org] a la pàgina [http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/dprmi.html Diocesi of Parma] {{en}}
* [http://www.diocesi.parma.it/ Pàgina oficial de l'arxidiòcesi] {{it}}
* [http://www.diocesi.parma.it/ Pàgina oficial de l'arxidiòcesi] {{it}}
*{{catholic encyclopedia|Parma}}
* {{catholic encyclopedia|Parma}}
* [http://www.gcatholic.org/dioceses/diocese/parm0.htm Esquema de la diòcesi] a ''Giga Catholic''{{en}}
* [http://www.gcatholic.org/dioceses/diocese/parm0.htm Esquema de la diòcesi] a ''Giga Catholic''{{en}}
* Angelo Manfredi, [http://books.google.it/books?id=IMjvww9FOlUC&pg=PA32 ''Vescovi, clero e cura pastorale''], Roma 1999, pp.&nbsp;32–36 {{it}}
* Angelo Manfredi, [http://books.google.cat/books?id=IMjvww9FOlUC&pg=PA32 ''Vescovi, clero e cura pastorale''], Roma 1999, pp. 32–36 {{it}}
* Francesco Lanzoni, ''[http://www.archive.org/stream/MN5017ucmf_0#page/n844/mode/2up Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604)]'', vol. II, Faenza 1927, pp.&nbsp;803–810 {{it}}
* Francesco Lanzoni, ''[http://www.archive.org/stream/MN5017ucmf_0#page/n844/mode/2up Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604)]'', vol. II, Faenza 1927, pp. 803–810 {{it}}
* [[Giuseppe Cappelletti]], [http://books.google.cat/books?id=StQCAAAAQAAJ&pg=PA91 ''Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni''], Venezia 1859, vol. XV, pp.&nbsp;91–187 {{it}}
* [[Giuseppe Cappelletti]], [http://books.google.cat/books?id=StQCAAAAQAAJ&pg=PA91 ''Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni''], Venècia 1859, vol. XV, pp. 91–187 {{it}}
* Gianluca Battioni, ''Sacramoro da Rimini ed il governo della diocesi parmense (1476-1482)'', in P. Medioli Masotti (cur.), ''Parma e l'Umanesimo italiano'', Editrice Antenore, Padova 1986, pp.&nbsp;55–73 {{it}}
* Gianluca Battioni, ''Sacramoro da Rimini ed il governo della diocesi parmense (1476-1482)'', in P. Medioli Masotti (cur.), ''Parma e l'Umanesimo italiano'', Editrice Antenore, Padova 1986, pp. 55–73 {{it}}
* [[Giovanni Maria Allodi]], ''Serie cronologica dei Vescovi di Parma'', Editrice Farap, San Giovanni in Persiceto 1981 {{it}}
* [[Giovanni Maria Allodi]], ''Serie cronologica dei Vescovi di Parma'', Editrice Farap, San Giovanni in Persiceto 1981 {{it}}
* Pius Bonifacius Gams, [http://www.wbc.poznan.pl/dlibra/doccontent?id=65154&dirids=1 ''Series episcoporum Ecclesiae Catholicae''], Leipzig 1931, pp.&nbsp;744–745 {{la}}
* Pius Bonifacius Gams, [http://www.wbc.poznan.pl/dlibra/doccontent?id=65154&dirids=1 ''Series episcoporum Ecclesiae Catholicae''], Leipzig 1931, pp. 744–745 {{la}}
* Konrad Eubel, ''Hierarchia Catholica Medii Aevi'', [http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002716&mediaType=application/pdf vol. 1], pp.&nbsp;391–392; [http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002717&mediaType=application/pdf vol. 2], p.&nbsp;213; [http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002718&mediaType=application/pdf vol. 3], p.&nbsp;270; [http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002719&mediaType=application/pdf vol. 4], p.&nbsp;275; [http://www.archive.org/stream/hierarchiacathol05eubeuoft#page/308/mode/1up vol. 5], p.&nbsp;308; [http://www.archive.org/stream/hierarchiacathol06eubeuoft#page/329/mode/1up vol. 6], p.&nbsp;329 {{la}}
* Konrad Eubel, ''Hierarchia Catholica Medii Aevi'', [http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002716&mediaType=application/pdf vol. 1] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190709140633/http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002716&mediaType=application%2Fpdf |date=2019-07-09}}, pp. 391–392; [http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002717&mediaType=application/pdf vol. 2] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181004040657/http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002717&mediaType=application%2Fpdf |date=2018-10-04}}, p. 213; [http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002718&mediaType=application/pdf vol. 3] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190321112249/http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002718&mediaType=application%2Fpdf |date=2019-03-21}}, p. 270; [http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002719&mediaType=application/pdf vol. 4] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181004040718/http://sul-derivatives.stanford.edu/derivative?CSNID=00002719&mediaType=application%2Fpdf |date=2018-10-04}}, p. 275; [http://www.archive.org/stream/hierarchiacathol05eubeuoft#page/308/mode/1up vol. 5], p. 308; [http://www.archive.org/stream/hierarchiacathol06eubeuoft#page/329/mode/1up vol. 6], p. 329 {{la}}


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió de 23:43, 1 nov 2024

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Parma
Dioecesis Parmensis
Imatge
La Catedral de Parma
Tipusbisbat catòlic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 44° 48′ N, 10° 18′ E / 44.8°N,10.3°E / 44.8; 10.3
Itàlia Itàlia
Emilia-Romagna
Parròquies309
Població humana
Població335.343 (2019) Modifica el valor a Wikidata (155,68 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície2.154 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Piacenza-Bobbio, sud-oest
bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, est
bisbat de Cremona, nord
bisbat de Fidenza, oest
bisbat de Massa Carrara-Pontremoli, sud Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle iv
PatrociniSan Bernardo degli Uberti
CatedralAssunzione di Maria Vergine
Organització política
• BisbeEnrico Solmi
Lloc webdiocesi.parma.it
Davallament de la creu de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma.
L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo.
El baptisteri de Parma.
El palau episcopal.

El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya. El 2004 tenia 308.247 batejats d'un total de 320.662 habitants. Actualment està regida pel bisbe Enrico Solmi.

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn aproximadament dos terços de la província de Parma. Limita al sud amb el bisbat de Massa Carrara-Pontremoli, a oest amb els bisbats de Piacenza-Bobbio i de Fidenza, al nord amb el de Cremona i a l'est amb el de Reggio Emilia-Guastalla.

La seu episcopal és la ciutat de Parma, on es troba la catedral de l'Assunzione di Maria Vergine.

El territori està dividit en 309 parròquies.

Història

[modifica]

Els orígens de la diòcesi de Parma són incerts.[1] El primer bisbe conegut és Urbano, esmentat a la segona meitat del segle iv; era un bisbe arrià, que encara que deposat el 372, ocupava la seu al 378 i va haver de ser expulsat per la força per l'autoritat imperial. No es coneixen altres bisbes fins al segle vii: després d'Esuperanzio, l'atribució del qual a Parma és incerta, se sap del bisbe Grazioso, que va assistir a una sínode a Roma al 680.

Originalment sufragània de l'arxidiòcesi de Milà, a mitjans del segle v es va convertir en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Ravenna. Al segle VII Parma va incorporar el territori de la suprimida diòcesi de Brescello.

Al segle x, el bisbe Oberto i el seu successor Sigefredo II van obtenir la investidura de l'abadia de Nonantola.

El 10 d'agost de 1058 un gran incendi va colpejar Parma i va destruir l'antiga catedral: la petició del bisbe Cadalo va ser construïda una nova fora de les muralles, en el lloc d'una antiga basílica cristiana; probablement acabada el 1074, va ser consagrada pel Papa Pasqual II entre el 31 d'octubre i 4 novembre de 1106. El 3 de gener de 1117 la catedral va quedar afectada pel terratrèmol.

El mateix Cadalo, en disputes per l'elecció d'Alexandre II, el 1061 va ser elegit com antipapa amb el nom d'Honori II; però mai no va deixar Parma i fins a la seva mort lluí el títol de mort del títol de episcopus parmensis et electus apostolicus.

A la segona meitat del segle xiii es va estendre a Parma la secta herètica dels Germans Apostòlics, que va ser condemnat pel Concili de Lió de 1274. En 1290 l'heresiarca Gherardo Segalelli va ser empresonat; escapà, va ser empresonat de nou en 1294; va fugir de nou i de nou va ser capturat en 1300, sent cremat a la foguera el 18 de maig d'aquell any.

El 1582 va esdevenir una diòcesi sufragània de l'arxidiòcesi de Bolonya. Des del 26 de maig de 1806 forma part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Gènova. El 30 de març de 1818 va passar a estar immediatament subjecta a la Santa Seu.

El 28 de juliol de 1826 la duquessa de Parma Maria Luigia va concedir als bisbes de Parma el títol de Gran Prior de l'Orde Constantinià de Sant Jordi. El Papa Lleó XIII el 14 d'agost de 1892 va concedir als bisbes de Parma el títol d'abat de Fontevivo.

El 1919 es va fundar el setmanari diocesà Vita Nuova.

Finalment, el 8 de desembre de 1976, la diòcesi va esdevebur sufragània de l'arxidiòcesi de Mòdena-Nonantola.

El 23 d'octubre de 2011 el papa Benet XVI va canonitzar el bisbe Guido Maria Conforti, fundador de la Congregació dels Missioners Xaverians.

Cronologia episcopal

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2004, la diòcesi tenia 308.247 batejats sobre una població de 320.662 persones, equivalent al 96,1% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 299.000 300.000 99,7 481 356 125 621 225 720 310
1970 ? 308.798 ? 492 331 161 ? 210 947 320
1980 322.500 327.786 98,4 411 271 140 784 369 804 325
1990 307.800 314.104 98,0 381 240 141 807 3 211 744 311
1999 304.010 314.325 96,7 313 201 112 971 3 189 627 311
2000 304.010 314.325 96,7 291 196 95 1.044 3 168 605 311
2001 304.030 314.340 96,7 306 187 119 993 10 191 574 311
2002 308.103 320.496 96,1 305 181 124 1.010 10 180 540 311
2003 308.463 320.882 96,1 298 177 121 1.035 10 182 525 311
2004 308.247 320.662 96,1 295 176 119 1.044 10 176 507 309

Referències

[modifica]
  1. ↑ Segons alguns autors, de fet, el primer esment d'una seu episcopal a Parma és al segle vii; prèviament no es coneixen bisbes de Parma, alhora que es testifica amb certesa a una diòcesi a Brescello. Segons aquests autors, només amb la supressió de la seu de Brescello, l'episcopat va ser transferit a Parma. Altres autors, però, creuen que, a causa del cisma va introduir a Parma el bisbe Urbano, la seu episcopal es va traslladar a Brescello per, a continuació, tornar a Parma quan Brescello va ser destruïda.

Fonts

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Parma

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Parma&oldid=34183492»