Vés al contingut

217 aC: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot afegeix: ar:217 ق.م
m Preposicions
 
(36 revisions intermèdies per 19 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{any|217|aC}}
{{Infotaula any|217|aC}}
El '''217 aC''' va ser un [[any]] del [[calendari romà]] [[calendari julià|prejulià]]. A la [[República Romana|República]] i a l'[[Imperi Romà]] es coneixia com l{{'}}'''Any del Consolat de Gemin i Flamini''' (o també '''any 537 ''[[Ab urbe condita]]'''''). L'ús del nom «217 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'[[alta edat mitjana]], quan el sistema ''[[Anno Domini]]'' va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.<ref>{{ref-llibre |cognom=Funegan |nom=Jack (et al.) |títol=Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies |pàgines=115 |lloc=Winona Lake [IN] |editorial=Eisenbrauns |data=1989 |isbn=9780931464508}}</ref>

== Esdeveniments ==
== Esdeveniments ==
=== Imperi Selèucida ===
*Els hoplites d'[[Egipte]] derroten els selèucides.
* [[Batalla de Ràfia]] entre les forces de [[Ptolemeu IV Filopàtor]], rei i faraó d'Egipte i [[Antíoc III|Antíoc III el Gran]] de l'[[Imperi Selèucida]] durant les [[guerres síries]].Va ser una de les batalles més grans dels regnes hel·lenístics i una de les batalles més grans del món antic. La batalla es va lliurar per determinar la sobirania de [[Celesíria]].<ref>{{ref-web|títol=Battle of Raphia, 22 June 217|url=http://www.historyofwar.org/articles/battles_raphia.html|consulta=30 d'abril de 2024|website=www.historyofwar.org}}</ref>
*[[Batalla del llac Trasimè]] entre [[Anníbal Barca]] i [[Gai Flamini]].

*Enfrontament entre [[Himilcó]] i [[Gneu Corneli Escipió Calb]] en la [[Batalla del riu Ebre|batalla naval del riu Ebre]].
=== Antiga Roma ===
* Aquest any són elegits [[Cònsol romà|cònsols]] [[Gneu Servili Gemin]] i [[Gai Flamini (cònsol)|Gai Flamini]].<ref name=":0">[[Titus Livi]]. ''[[Ab Urbe Condita]]'', XXI, 57</ref>
* [[Batalla del llac Trasimè]]. Gai Flamini agafa el comandament de l'exèrcit del seu predecessor [[Tiberi Semproni Llong (cònsol 218 aC)|Tiberi Semproni Llong]] i sense esperar la celebració de les ''[[Festes llatines|Feriae Latinae]]'', es va dirigir contra [[Hanníbal]] que avançava cap a [[Etrúria]]. Els seus moviments no estan clars, ja que [[Joan Zonaràs]],<ref>Joan Zonaràs. ''Compendi d'història'', VIII, 25</ref> [[Titus Livi]]<ref>Titus Livi. ''Ab Urbe Condita'', XXII, 2</ref> i [[Polibi]]<ref>Polibi. ''[[Història (Polibi)|Història]]'', III, 77</ref> donen relats divergents. El xoc decisiu es produeix en aquesta batalla i Flamini és derrotat i mort amb la major part del seu exèrcit.<ref name=":1">{{ref-llibre |cognom=Fields |nom=Nic |títol=Lake Trasimene 217 BC : ambush and annihilation of a Roman army |pàgines=20-26, 39-46 |lloc=Oxford |editorial=Osprey Publishing |data=2017 |isbn=9781472816320}}</ref>
* Servili Gemin rep com a província la [[Gàl·lia]], i comença les expedicions contra el general cartaginès [[Hanníbal Barca]].<ref name=":0" />
* Després de la derrota de Gai Flamini, el [[Senat Romà|Senat]] nomena [[Dictador romà|dictador]] a [[Quint Fabi Màxim Berrugós]], que fortifica el ''[[Latium]]'' per fer-lo inaccessible a l'enemic. Evita l'enfrontament amb els enemics i observa els desplaçaments d'Hanníbal hostilitzant als soldats enemics que s'endarrereixen i cansa els aliats dels cartaginesos amb petites escaramusses. Aquesta prudència es malinterpreta i és acusat de covardia, d'incapacitat i fins i tot de traïció. El seu ''[[magister equitum]]'' [[Marc Minuci Rufus (cònsol)|Marc Minuci Rufus]] desesperat per la lentitud de Berrugús, en una absència del dictador, s'enfronta a Hanníbal, i el senat dicta un decret que reparteix el comandament entre dictador i el ''magister equitum''. Minuci queda rodejat pels cartaginesos i segurament l'haurien aniquilat si Fabi no el rescata. Minuci dimiteix però Fabi el manté en el càrrec sis mesos, fins a la fi del seu període.<ref>Polibi. ''Història'', III, 96, 106, 114, 116</ref>
* Roma es veu obligada a ignorar els principis establerts, que deien els seus soldats havien de ser [[Ciutadania romana|ciutadans romans]] i propietaris, i ha d'enrolar esclaus en el servei naval.<ref>{{ref-llibre |cognom=Santosuosso |nom=Antonio |títol=Storming the Heavens: Soldiers, Emperors and Civilians in the Roman Empire |pàgines=10 |lloc=Boulder, Colo. |editorial=Westview Press |data=2001 |isbn=9780813335230}}</ref>

=== Península Ibèrica ===
* Enfrontament entre [[Himilcó (217 aC)|Himilcó]], que dirigia la flota cartaginesa, i [[Gneu Corneli Escipió Calvus]] en la [[batalla de les boques de l'Ebre|batalla naval del riu Ebre]]. Els romans ataquen les naus cartagineses així que aquestes surten del riu, enfonsant-ne quatre i capturant-ne dues més. Les tripulacions cartagineses abandonen l'esperança d'una victòria i deixant les naus, busquen la protecció de l'exèrcit de terra. Els romans no desaprofiten l'ocasió i prenen les altres 23 naus cartagineses abandonades.<ref>{{ref-llibre |cognom=Antela Bernárdez |nom=Borja |títol=A l'atac! grans batalles de la història antiga d'Europa i el Pròxim Orient |pàgines=290 |lloc=Barcelona |editorial=La Magrana |data=2012 |isbn=9788482645353 |autor=Jordi Vidal}}</ref>
* Els romans, comandats per [[Publi Corneli Escipió Africà Emilià|Corneli Escipió Africà Emilià]], ataquen [[Eivissa (municipi)|Eivissa]], que resisteix el setge.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Casasnovas Camps|nom=Miquel Àngel|títol=Història de les Illes Balears|data=1998|editorial=Editorial Moll|lloc=Palma (Mallorca)|pàgines=436}}</ref>
* [[Indíbil]], cabdill dels [[ilergets]], amb el seu germà [[Mandoni]] ataca el territori de les tribus aliades de Roma, però les victòries romanes el forcen a aturar-se.<ref>Titus Livi. ''Ab Urbe Condita'', XXII, 21</ref>


== Naixements ==
== Necrològiques ==
== Necrològiques ==
* El cònsol Gai Flamini mor en la [[batalla del llac Trasimè]].<ref name=":1" />


== Referències ==
{{ORDENA:217 Ac}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{referències}}
[[Categoria:Segle III aC]]
{{Commonscat}}


[[ar:217 ق.م]]
{{ORDENA:217 Ac}}
[[ast:217 edC]]
[[Categoria:Segle III aC]]
[[be:217 да н.э.]]
[[bs:217 p.n.e.]]
[[cs:217 př. n. l.]]
[[cy:217 CC]]
[[da:217 f.Kr.]]
[[de:217 v. Chr.]]
[[el:217 π.Χ.]]
[[en:217 BC]]
[[eo:-217]]
[[es:217 a. C.]]
[[eu:K. a. 217]]
[[fa:۲۱۷ (پیش از میلاد)]]
[[fi:217 eaa.]]
[[fr:-217]]
[[gl:-217]]
[[hr:217. pr. Kr.]]
[[hu:I. e. 217]]
[[id:217 SM]]
[[io:217 aK]]
[[it:217 a.C.]]
[[ja:紀元前217年]]
[[ka:ძვ. წ. 217]]
[[ko:기원전 217년]]
[[la:217 a.C.n.]]
[[lb:-217]]
[[lt:217 m. pr. m. e.]]
[[mk:217 п.н.е.]]
[[mr:इ.स.पू. २१७]]
[[ms:217 SM]]
[[nap:217 AC]]
[[new:इ॰ पू॰ २१७]]
[[nl:217 v.Chr.]]
[[no:217 f.Kr.]]
[[oc:-217]]
[[pl:217 p.n.e.]]
[[pt:217 a.C.]]
[[qu:217 kñ]]
[[ro:217 î.Hr.]]
[[ru:217 год до н. э.]]
[[sh:217. pne.]]
[[sk:217 pred Kr.]]
[[sl:217 pr. n. št.]]
[[sq:217 p.e.s.]]
[[sr:217. п. н. е.]]
[[su:217 SM]]
[[sv:217 f.Kr.]]
[[th:พ.ศ. 327]]
[[uk:217 до н. е.]]
[[uz:Mil. av. 217]]
[[vec:217 a.C.]]
[[zh:前217年]]

Revisió de 10:52, 16 nov 2024

Infotaula nombre217 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià217 aC (ccxvii aC)
Islàmic864 aH – 863 aH
Xinès2480 – 2481
Hebreu3544 – 3545
Calendaris hindús-161 – -160 (Vikram Samvat)
2885 – 2886 (Kali Yuga)
Persa838 BP – 837 BP
Armeni-
Rúnic34
Ab urbe condita537
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
240 aC 230 aC 220 aC - 210 aC - 200 aC 190 aC 180 aC
Anys
220 aC 219 aC 218 aC - 217 aC - 216 aC 215 aC 214 aC

El 217 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Gemin i Flamini (o també any 537 Ab urbe condita). L'ús del nom «217 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Imperi Selèucida

[modifica]

Antiga Roma

[modifica]
  • Aquest any són elegits cònsols Gneu Servili Gemin i Gai Flamini.[3]
  • Batalla del llac Trasimè. Gai Flamini agafa el comandament de l'exèrcit del seu predecessor Tiberi Semproni Llong i sense esperar la celebració de les Feriae Latinae, es va dirigir contra Hanníbal que avançava cap a Etrúria. Els seus moviments no estan clars, ja que Joan Zonaràs,[4] Titus Livi[5] i Polibi[6] donen relats divergents. El xoc decisiu es produeix en aquesta batalla i Flamini és derrotat i mort amb la major part del seu exèrcit.[7]
  • Servili Gemin rep com a província la Gàl·lia, i comença les expedicions contra el general cartaginès Hanníbal Barca.[3]
  • Després de la derrota de Gai Flamini, el Senat nomena dictador a Quint Fabi Màxim Berrugós, que fortifica el Latium per fer-lo inaccessible a l'enemic. Evita l'enfrontament amb els enemics i observa els desplaçaments d'Hanníbal hostilitzant als soldats enemics que s'endarrereixen i cansa els aliats dels cartaginesos amb petites escaramusses. Aquesta prudència es malinterpreta i és acusat de covardia, d'incapacitat i fins i tot de traïció. El seu magister equitum Marc Minuci Rufus desesperat per la lentitud de Berrugús, en una absència del dictador, s'enfronta a Hanníbal, i el senat dicta un decret que reparteix el comandament entre dictador i el magister equitum. Minuci queda rodejat pels cartaginesos i segurament l'haurien aniquilat si Fabi no el rescata. Minuci dimiteix però Fabi el manté en el càrrec sis mesos, fins a la fi del seu període.[8]
  • Roma es veu obligada a ignorar els principis establerts, que deien els seus soldats havien de ser ciutadans romans i propietaris, i ha d'enrolar esclaus en el servei naval.[9]

Península Ibèrica

[modifica]
  • Enfrontament entre Himilcó, que dirigia la flota cartaginesa, i Gneu Corneli Escipió Calvus en la batalla naval del riu Ebre. Els romans ataquen les naus cartagineses així que aquestes surten del riu, enfonsant-ne quatre i capturant-ne dues més. Les tripulacions cartagineses abandonen l'esperança d'una victòria i deixant les naus, busquen la protecció de l'exèrcit de terra. Els romans no desaprofiten l'ocasió i prenen les altres 23 naus cartagineses abandonades.[10]
  • Els romans, comandats per Corneli Escipió Africà Emilià, ataquen Eivissa, que resisteix el setge.[11]
  • Indíbil, cabdill dels ilergets, amb el seu germà Mandoni ataca el territori de les tribus aliades de Roma, però les victòries romanes el forcen a aturar-se.[12]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. ↑ «Battle of Raphia, 22 June 217». [Consulta: 30 abril 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXI, 57
  4. ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 25
  5. ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXII, 2
  6. ↑ Polibi. Història, III, 77
  7. ↑ 7,0 7,1 Fields, Nic. Lake Trasimene 217 BC : ambush and annihilation of a Roman army. Oxford: Osprey Publishing, 2017, p. 20-26, 39-46. ISBN 9781472816320. 
  8. ↑ Polibi. Història, III, 96, 106, 114, 116
  9. ↑ Santosuosso, Antonio. Storming the Heavens: Soldiers, Emperors and Civilians in the Roman Empire. Boulder, Colo.: Westview Press, 2001, p. 10. ISBN 9780813335230. 
  10. ↑ Antela Bernárdez, Borja. A l'atac! grans batalles de la història antiga d'Europa i el Pròxim Orient. Barcelona: La Magrana, 2012, p. 290. ISBN 9788482645353. 
  11. ↑ Casasnovas Camps, Miquel Àngel. Història de les Illes Balears. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1998, p. 436. 
  12. ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXII, 21
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 217 aC
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=217_aC&oldid=34245655»