Asteroide de tipus E: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 06:40, 16 juny 2021

Asteroide de tipus E 2867 Šteins

Els asteroides de tipus E són asteroides que es creu que tenen enstatita (MgSiO₃) superfícies acondrítics. Formen una gran part dels asteroides cap a l'interior del cinturó d'asteroides coneguts com a asteroides Hungaria,^[1] però convertit ràpidament en molt rares com el cinturó d'asteroides s'introdueix correctament. Tanmateix, hi ha alguns que són bastant lluny de la vora interior del cinturó d'asteroides, com ara 64 Angelina. Es creu que es va originar a partir del molt reduït mantell d'un asteroide diferenciat.

Tenen un alt albedo (0,3 o superior), el que els distingeix dels asteroides de tipus M més comuns. El seu espectre és pla sense trets distintius a vermellós. Probablement pel fet que es va originar a partir de la vora d'un cos matriu gran en lloc d'un nucli. Els de tipus E són tots petits, amb només tres (44 Nysa, 55 Pandora, 64 Angelina) que tenen diàmetres superiors a 50 quilòmetres i no hi ha altres per sobre de 25 quilòmetres (el més gran dels tres també orbiten atípicament ara, c.3 UA, des del Sol). Les aubrites (meteorits enstatita acondrita) es creu que procedeixen d'asteroides de tipus E.^[2] Aquesta agrupació pot estar relacionat amb el tipus Xe de la classificació SMASS.

Exploració

El 5 de setembre de 2008, la nau espacial Rosetta de l'ESA va visitar l'asteroide de tipus E 2867 Šteins^[3] Les dades espectrals de la nau espacial van confirmar que l'asteroide estava format principalment de minerals de ferro pobres com ara enstatita (piroxè rica en magnesi), forsterita (olivina rica en magnesi) i feldespat.

Vegeu també

Referències

↑ McSween, Harry Y.. Meteorites and their parent planets. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1999, p. 168. ISBN 0-521-58751-4.
↑ Zellner, B. [et al]. «The E asteroids and the origin of enstatite achondrites». Geochim. Cosmochim. Acta, 41, 12, 1977, pàg. 1759–67. Bibcode: 1977GeCoA..41.1759Z. DOI: 10.1016/0016-7037(77)90208-3.
↑ H. U. Keller, et all - E-Type Asteroid (2867) Šteins as Imaged by OSIRIS on Board Rosetta - Science 8 January 2010: Vol. 327. no. 5962, pp. 190 - 193 doi:10.1126/science.1179559

[isbn0-521-58751-4-1] McSween, Harry Y.. Meteorites and their parent planets. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1999, p. 168. ISBN 0-521-58751-4.

[2] Zellner, B. [et al]. «The E asteroids and the origin of enstatite achondrites». Geochim. Cosmochim. Acta, 41, 12, 1977, pàg. 1759–67. Bibcode: 1977GeCoA..41.1759Z. DOI: 10.1016/0016-7037(77)90208-3.

[keller-3] H. U. Keller, et all - E-Type Asteroid (2867) Šteins as Imaged by OSIRIS on Board Rosetta - Science 8 January 2010: Vol. 327. no. 5962, pp. 190 - 193 doi:10.1126/science.1179559

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:Steins-Rosetta.jpg|miniatura|Asteroide de tipus E 2867 Šteins]]
 Els '''asteroides de tipus E'''
-són [[asteroide|asteroides]] que es creu que tenen [[enstatita]] (MgSiO<sub>3</sub>) superfícies acondrítics. Formen una gran part dels asteroides cap a l'interior del [[cinturó d'asteroides]] coneguts com a [[asteroide Hungaria|asteroides Hungaria]],<ref name="isbn0-521-58751-4">{{ref-llibre|autor=McSween, Harry Y. |others= |títol=Meteorites and their parent planets |editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge, UK |any=1999 |pàgines= 168|isbn=0-521-58751-4 |url=http://books.google.cat/?id=BtNJoP5HlU8C&pg=PA168&dq=%22E-type+asteroid%22+%22Hungaria+asteroids%22 }}</ref> però convertit ràpidament en molt rares com el cinturó d'asteroides s'introdueix correctament. Tanmateix, hi ha alguns que són bastant lluny de la vora interior del cinturó d'asteroides, com ara [[64 Angelina]]. Es creu que es va originar a partir del molt reduït mantell d'un asteroide diferenciat.
+són [[asteroide|asteroides]] que es creu que tenen [[enstatita]] (MgSiO<sub>3</sub>) superfícies acondrítics. Formen una gran part dels asteroides cap a l'interior del [[cinturó d'asteroides]] coneguts com a [[asteroide Hungaria|asteroides Hungaria]],<ref name="isbn0-521-58751-4">{{ref-llibre|autor=McSween, Harry Y. |títol=Meteorites and their parent planets |editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge, UK |any=1999 |pàgines= 168|isbn=0-521-58751-4 |url=http://books.google.cat/?id=BtNJoP5HlU8C&pg=PA168&dq=%22E-type+asteroid%22+%22Hungaria+asteroids%22 }}</ref> però convertit ràpidament en molt rares com el cinturó d'asteroides s'introdueix correctament. Tanmateix, hi ha alguns que són bastant lluny de la vora interior del cinturó d'asteroides, com ara [[64 Angelina]]. Es creu que es va originar a partir del molt reduït mantell d'un asteroide diferenciat.
 Tenen un alt [[albedo]] (0,3 o superior), el que els distingeix dels [[asteroide de tipus M|asteroides de tipus M]] més comuns. El seu [[espectre electromagnètic|espectre]] és pla sense trets distintius a vermellós. Probablement pel fet que es va originar a partir de la vora d'un cos matriu gran en lloc d'un nucli. Els de tipus E són tots petits, amb només tres ([[44 Nysa]], [[55 Pandora]], [[64 Angelina]]) que tenen diàmetres superiors a 50 quilòmetres i no hi ha altres per sobre de 25 quilòmetres (el més gran dels tres també orbiten atípicament ara, c.3 UA, des del Sol). Les [[Aubrita|aubrites]] (meteorits enstatita acondrita) es creu que procedeixen d'asteroides de tipus E.<ref>{{ref-publicació|cognom=Zellner |nom=B. |coautors=et al. |any=1977 |títol=The E asteroids and the origin of enstatite achondrites |publicació=Geochim. Cosmochim. Acta |volum=41 |pàgines=1759–67 |doi=10.1016/0016-7037(77)90208-3|bibcode = 1977GeCoA..41.1759Z |exemplar=12}}</ref>