Flor d'enamorats
Flor d'Enamorats és el més original dels cançoners que va compilar Joan de Timoneda (1518-1583) durant el Renaixement. D'aquest cançoner s'han trobat fins a nou edicions posteriors, a més de la de Timoneda i a Barcelona, cosa que indicaria ben clar l'encert del recull,[1] on figuren, a més, un bon grapat de textos poètics en valencià, alguns dels quals se suposen originals de Timoneda, que van ser publicats l'any 1971 per Joan Fuster. Flor d'enamorats és un cançoner elaborat a València, que consta de poemes en català i en castellà. Aquesta obra i, en general, aquesta època de la literatura catalana ha estat estudiada, molt especialment per l'especialista Josep Vicent Escartí.
Autoria
Timoneda fou el responsable de compilar aquelles cançons i retocar-les, va afegir o va llevar versos o inclús, en alguns casos, ell mateix les va inventar. En la mateixa línia trobem el Sarao de amor (1561) de Timoneda.
Temàtica
- El tema general del cançoner és la seducció amorosa.
- Els poemes contenen els costums amatoris generalitzats a la ciutat de València de l'època.
- L'obra mostra, al costat d'elements populistes, elements propis de la tradició com són els temes característics dels trobadors (debat entre els ulls i el cor), la imatge ausiasmarquiana de les sagetes de l'amor o la discussió sobre la capacitat amatòria dels vells i dels joves.