Arsèguel

Arsèguel
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 21′ 01″ N, 1° 34′ 58″ E / 42.35017°N,1.58282°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Alt Urgell
Capital	Arsèguel
Població humana
Població	77 (2023) (7,26 hab./km²)
Llars	17 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	10,6 km²
Banyat per	Segre
Altitud	950 m
Limita amb	Alàs i Cerc ; Estamariu ; Cava ; el Pont de Bar ; les Valls de Valira
Organització política
• Alcalde	Antoni Casanovas Alís (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25722
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25032
Codi IDESCAT	250328
Lloc web	arseguel.ddl.net

Arsèguel és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El nucli tenia 59 i el barri del el Pont d'Arsèguel 33 habitants.^[1]

Anomenat també tradicionalment Arseguell, la seva etimologia és incerta. Està documentat a partir del segle ix com Arcegal o Arceguell. Podria derivar d'una arrel d'arç, «terra d'arbustos», o d'un sufix -cale, «castell».^[2]

Geografia

El municipi d'Arsèguel és situat al nord-est de la comarca de l'Alt Urgell, majoritàriament a la vora esquerra del riu Segre, a la vall baixa del riu d'Arsèguel, que es forma a la serra del Cadí, situada a l'est del terme.

Força accidentat, el terme municipal confronta al nord i a l'est amb el terme del Pont de Bar, al nord-oest amb el d'Anserall i a l'oest amb Alàs i Cerc.

Hom accedeix al poble d’Arsèguel, cap de municipi, per una carretera local que parteix de la N-260, vora el Pont d'Arsèguel. Aquesta carretera remunta el curs del riu d'Arsèguel i arriba fins als nuclis de Cava i Ansovell, ja al terme veí de Cava.

Història

El nom d’Arsèguel, que apareix mencionat en l’acta de consagració de la catedral d'Urgell, és d’origen preromà.

Dins el comtat de Cerdanya en origen, la vila d’Arsèguel s’integrà al segle XIV al d'Urgell. És citada el 996 i anteriorment és mencionada la serra d’Arsèguel (964). Al segle xi hi tenia un alou la mitra d'Urgell. El 1365 el lloc pertanyia a la família Cadell, de la qual era castlà Berenguer d’Oms i de Mura, que fou també conseller de Pere III. A la fi del segle xvi el castell d'Arsèguel tingué un paper destacat en les lluites entre nyerros i cadells; cau de bandolers, resistí diversos atacs de les forces reials, que foren especialment durs el 1588. El 1592 el lloctinent de Catalunya féu assetjar el castell: hi acudiren homes armats de la vila de Berga, a les ordres de Joan de Queralt, i de la Pobla, Gósol, Saldes i Bagà, comandats per mossèn Llorenç; finalment el castell es reté i fou destruït.^[3] Defensava el castell Joan de Cadell i Solanell i, malgrat la derrota, el lloc d'Arsèguel continuà en mans dels Cadell fins molt a la primeria del segle xviii, en què la senyoria passà a altres mans (la jurisdicció, ja de força anys abans, pertanyia al rei).

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

Candidatura		1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019
	CiU/JUNTS	4	4	1	0	4	4	1	0	1	0	1
	PSC-PM-CP		1				0			0	0	0
	ERC-AM					1	1	4	5	4	3	2
	PdP				1
	CC-UCD	1
Total		5	5	1	1	5	5	5	5	5	3	3
Fonts: Generalitat de Catalunya^[4]

Cronologia de l'alcaldia

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Bartomeu Barral i Miró	CiU	19/04/1979
1983 - 1987	Francesc Tor i Gispert	CiU	23/05/1983
1987 - 1991	Maria del Carme Bonet i Serra	CiU	05/07/1987
1991 - 1995	Josep Porta i Porta	PdP	15/06/1991
1995 - 1999	Josep Porta i Porta	CiU	17/06/1995
1999 - 2003	Josep Porta i Porta	CiU	03/07/1999
2003 - 2007	Antoni Casanovas i Alís	ERC-AM	14/06/2003
2007 - 2011	Antoni Casanovas i Alís	ERC-AM	16/06/2007
2011 - 2015	Antoni Casanovas i Alís	ERC-AM	11/06/2011
2015 - 2019	Antoni Casanovas i Alís	ERC-AM	06/13/2015
2019 - 2023	Antoni Casanovas i Alís	ERC-AM	15/06/2019
Des del 2023	n/d	n/d	17/06/2023

FONT:^[5]

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
27	22	17	110	180	439	367	328	284	264

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
264	248	181	159	136	118	81	95	103	103

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
101	104	108	103	89	100	93	103	91	81

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
83	85	81	80	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

Castell d'Arsèguel: Propietat de la família Cadell, va ser enderrocat l'any 1592 després d'un setge reial, però hi ha diversos elements al municipi que possiblement pertanyen al castell: una mitja torre adossada a una casa, un gran arc de mig punt que forma part d'un mur d'una casa a la plaça de l'ajuntament, i alguns elements prop de l'església parroquial com una cara esculpida a la façana de l'església.
Església de Santa Coloma: Església molt modificada. D'una sola nau amb capelles afegides a l'estructura original. L'absis ha desaparegut. La porta actual es troba a la façana W.i consta de tres arquivoltes molt simples. Els capitells són esquemàtics. Els angles d'aquesta façana hi ha dues cares de forma circular, molt rústegues. La torre campanar és d'època un xic tardana. La porta està guarnida amb ferramenta en espiral.^[6]

Mare de Déu del Carme: Petit edifici religiós dedicat a capella, sense gaire valor artístic, però de devoció arrelada per ser la patrona dels traginers de sal. Consta d'una nau rectangular coberta amb fusta i exteriorment a dues vessants amb lloses de pissarra.^[7]

Museu de l'Acordió: Creat pel músic i estudiós de la cultura popular Artur Blasco el museu està ubicat a la planta baixa i soterrani d'una casa de la població.^[8] A les seves vitrines s'explica la història de l'acordió i es recull una de les col·leccions més interessants del món amb instruments de diversos països d'Europa i sud-amèrica, el més antic dels quals data del 1840. El museu recupera també la memòria dels acordionistes del Pirineu, a partir dels quals s'ha revifat la tradició i l'interès per aquest instrument.^[9]^[10] La creació d'aquest museu i la relació del seu impulsor amb la petita població ha generat la Trobada Internacional d'Acordionistes del Pirineu, que se celebra anualment a Arsèguel a final de juliol.^[11]

Cultura i festes

Anualment se celebra la trobada d'Acordionistes del Pirineu, a l'últim dissabte de juliol des de 1976
Museu de l'Acordió Arxivat 2014-02-23 a Wayback Machine.^[12]
Fàbrica de llanes d'Arsèguel^[13]
1r cap de setmana d'agost - Festa Major

Referències

↑ «0005411.xml Arsèguel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.34. ISBN 84-7304-186-0.
↑ «Castell d'Arsèguel». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 maig 2012].
↑ ^{[enllaç sense format]} https://municat.gencat.cat/ca/inici/
↑ «Històric d'alcaldes». [Consulta: 5 abril 2011].
↑ «Església parroquial de Santa Coloma». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 maig 2012].
↑ «Capella de Mare de Déu del Carme». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 maig 2012].
↑ «Museu de l'Acordió d'Arsèguel». http://www.ccau.cat/. Arxivat de l'original el 2017-06-25. [Consulta: 23 maig 2016].
↑ Boltà, Núria «Petits museus amb encant: el Museu de l'Acordió d'Arsèguel». Nació Digital, 03-07-2012.
↑ Peña, Joana «Acordions d'arreu». El Punt + Avui, 29-07-2011.
↑ «Trobada d'acordionistes d'Arsèguel i la Seu d'Urgell». Festacatalunya.cat. [Consulta: 23 maig 2016].
↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.20. ISBN 978-84-96779-45-7.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 15. ISBN 84-393-5437-1.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsèguel

[1] «0005411.xml Arsèguel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.34. ISBN 84-7304-186-0.

[3] «Castell d'Arsèguel». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 maig 2012].

[4] {[enllaç sense format]} https://municat.gencat.cat/ca/inici/

[5] «Històric d'alcaldes». [Consulta: 5 abril 2011].

[6] «Església parroquial de Santa Coloma». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 maig 2012].

[7] «Capella de Mare de Déu del Carme». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 maig 2012].

[8] «Museu de l'Acordió d'Arsèguel». http://www.ccau.cat/. Arxivat de l'original el 2017-06-25. [Consulta: 23 maig 2016].

[9] Boltà, Núria «Petits museus amb encant: el Museu de l'Acordió d'Arsèguel». Nació Digital, 03-07-2012.

[10] Peña, Joana «Acordions d'arreu». El Punt + Avui, 29-07-2011.

[11] «Trobada d'acordionistes d'Arsèguel i la Seu d'Urgell». Festacatalunya.cat. [Consulta: 23 maig 2016].

[12] AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.20. ISBN 978-84-96779-45-7.

[13] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 15. ISBN 84-393-5437-1.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)