Aqüicultura
L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l'aigua salada o dolça, tant si són animals com vegetals (algues principalment). amb finalitats comercial, alimentària, medicinal, domèstica o d'esbarjo.[2] L'aqüicultura implica, una mena de domesticació per a la cria d'animals i el conreu de vegetals sota condicions controlades, al contrari que la pesca que recull espècies selvatges.
Tal com l'agricultura terrestre, el conreu intensiu de les aigües engendra problemes de pol·lució, eutrofització i destrucció d'hàbitats.[3][4] Encara el 2017, la majoria de peixos aqüícoles són alimentats amb farina i oli de peix provinents de la pesca de captura, el que no és un model gaire sostenible.[5]
Quan les espècies es crien dins del mar es parla de maricultura. L'aqüicultura rep noms específics segons l'espècie que es tracti que, entre altres (com els crustacis o les perles), són:
- Piscicultura: aqüicultura dels peixos com la carpa i el panga. Per exemple, la carpicultura és l'especialització de l'aqüicultura en la cria de carpes en un recinte amb finalitats de repoblació o comercials. L'any 2006 es van criar 18,3 milions de tones de carpes i ciprínids.[6][7]
- Algicultura: aqüicultura d'algues.
- Mitilicultura: aqüicultura de musclos i espècies afins.
- Ostreïcultura: aqüicultura d'ostres.
- Peneicultura: aqüicultura de gambes.
- Aqüicultura de llagostins
Història
[modifica]Les primeres traces d'aqüicultura documentada provenen de la Xina cap al 2500 aC.[8] Quan pujaven les aigües després de les inundacions dels rius, alguns peixos (principalment carpes) quedaven atrapats en llacs i els primers aqüicultors els alimentaven (amb residus del conreu del cuc de la seda) per a menjar-se'ls quan havien crescut prou. A les illes Hawaii els polinesis també conreaven peixos en embassaments.[9] Els japonesos des de molt antic cultivaven algues. Els antics romans també criaven peixos en basses anomenades piscina,[10] pràctica que també imitaren els monestirs cristians allunyats del mar per a proveir proteïnes als dies d'abstinència de carn obligatòria o voluntària que eren múltiples,[11] fins a dos terços de l'any per als premonstratesos d'estricta observància.[12] Aquesta pràctica es va perdre quan les tècniques de conservació i de refrigeració es van millorar, fins que la sobrepesca va crear noves necessitats.[13]
Importància econòmica
[modifica]L'any 2007, unes 430 (el 97%) de les espècies cultivades van ser adaptades a l'aqüicultura durant el segle xix i de mitjana es triga una dècada per a fer-ho en cada espècie.[14]
Des de 1994 la producció mundial d'espècies «pescades» (peix, algues, mol·luscs i crustacis) s'estanca a l'entorn de 93 milions de tones, des del 2014 el volum d'espècies criades va sobrepassar per atènyer els 112 milions de tones el 2017 (de les quals 53,4 milions de tones de peix, la majoria (83,6%) peix d'aigua dolç), un augment de 6,24% per any des de 1994.[15] L'estancament de les zones pesqueres del món i la sobreexplotació de les espècies marines més consumides, tot això combinat amb un augment de la demanda mundial proporciona un impuls addicional a la pràctica de l'aqüicultura. El 2017, 91% de la producció aqüícola es concentrava a l'Àsia.[16]
El 2018 a Europa, l'aqüicultura representava aproximadament 20% de la producció i donava feina a unes 85.000 persones. El 2017 la Unió Europea va llançar el programa Mediterranean Aquaculture Integrated Development (MedAID) per estimular la investigació, millorar la competitivitat del sector tot i desenvolupar mètodes sostenibles.[17] En tones, el 2017 els dos principals productors europeus són Noruega (1.308.633) i Espanya (311.031), lluny darrera la Xina (64.358.480) i Indonèsia (15.896.100).[18]
Espanya destaca en la producció de musclos. Les espècies marines més produïdes són el llobarro, l'orada i el rèmol, i pel que fa les espècies d'aigua dolça, la truita arc de Sant Martí.[5]
Aqüicultura als Països Catalans
[modifica]El 2005 es va estrenar l'Escola Aqüicultura dins de l'IES Alfacs a Sant Carles de la Ràpita, l'únic centre que imparteix aquesta formació a Catalunya, País Valencià i Illes Balears i que es la pionera a nivell estatal.[19] El 2020 aquesta escola va esdevenir un centre propi del Departament d'Educació i va triar un nom nou: Institut d'Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya.[20]
Referències
[modifica]- ↑ Dades de la FishStat Arxivat 7 de novembre de 2012 a Wayback Machine. de la FAO.
- ↑ «Aqüicultura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Review and synthesis of the environmental impacts of aquaculture» (en anglès). The Scottish Association for Marine Science and Napier University, 2002. Arxivat de l'original el 2020-11-14. [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ Rodrigáñez Riccheri, Pilar «Què passarà si continuem consumint el peix de manera irresponsable?». Ets el que menges, 12-02-2019.
- ↑ 5,0 5,1 Abellana i Puyol, Jaume «Mirem l'aqüicultura per al futur». Ara, 02-10-2017.
- ↑ «Dades del 2006 segons la FAO.». Arxivat de l'original el 2008-04-12. [Consulta: 8 maig 2010].
- ↑ «Aqüicultura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «History of Aquaculture». Food and Agriculture Organization, United Nations. [Consulta: 23 agost 2009].
- ↑ Wyban, Carol Araki. Tide and current : fishponds of Hawai'i (en anglès). Honolulu: University of Hawaii Press, 1992. ISBN 0-8248-1396-0.
- ↑ Higginbotham, James Arnold. Piscinae : artificial fishponds in Roman Italy (en anglès). Chapel Hill: University of North Carolina Press, 1997. ISBN 0-8078-2329-5.
- ↑ Puig, Mercè «Per carnaval… no es menja carn!». Sàpiens. Institut de Recerca en Cultures Medievals, 12-02-2013.
- ↑ «De Wijers - Land van 1001 vijvers [De Wijers - país de 1001 vivers]» (en neerlandès). Streekgeschiedenis. Kemp vzw. [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ «Aqüicultura, una alternativa sostenible a la pesca tradicional». La Clau del Maresme, 22-12-2016.
- ↑ Duarte, Carles M.; Marba, Núria; Holmer, Marianne «Ecology: Rapid Domestication of Marine Species» (en anglès). Science, 316, 5823, 20-04-2007, pàg. 382–383. DOI: 10.1126/science.1138042. ISSN: 0036-8075.
- ↑ Tacon, Albert G. J. «Trends in Global Aquaculture and Aquafeed Production: 2000–2017» (en anglès). Reviews in Fisheries Science & Aquaculture, 28, 1, 02-01-2020, pàg. 43–56. DOI: 10.1080/23308249.2019.1649634. ISSN: 2330-8249.
- ↑ Tacon, 2019, p. 43.
- ↑ «L'IRTA acollirà la primera reunió regional sobre l'avaluació de la sostenibilitat de l'aqüicultura mediterrània de MedAID». Ruralcat, 18-01-2019.
- ↑ Tacon, 2019, p. 48.
- ↑ «Escola Aqüicultura IES Alfacs», 28-12-2015. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ Brunet i Vernet, Paco. «L'Escola d'Aqüicultura de l'Institut Els Alfacs es converteix en centre propi del Departament d'Educació». Xtec, 20-02-2011. [Consulta: 11 agost 2020].
Bibliografia
[modifica]- AA.VV.. Assessment and communication of environmental risks in coastal aquaculture. (en anglès). Roma: Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2008 (Reports and Studies núm. 76). ISBN 978-92-5-105947-0. OCLC 229886842.
- AA.VV. Aquaculture in the Third Millennium. FAO, 2000 [Consulta: 11 agost 2020].
- AA.VV. El Estado mundial de la pesca y la acuicultura 2020, La sostenibilidad en acció (en castellà). Roma: Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2020. DOI 10.4060/ca9229es. ISBN 978-92-5-132756-2.
- Culat, Enric «Aqüicultura Balear, l'escoleta d'orades i llobarros». Ara Balears, 27-02-2016.[Enllaç no actiu]
- Ferreira, J. G.; Hawkins, A.J.S.; Bricker, S.B. «Management of productivity, environmental effects and profitability of shellfish aquaculture – The Farm Aquaculture Resource Management (FARM) model» (en anglès). Aquaculture, 264, 2007, pàg. 160-174.
- Kinsey, Darin «Seeding the water as the earth' : epicentre and peripheries of a global aquacultural revolution» (en anglès). Environmental History, 11, 3, 2006, pàg. 527-66. Arxivat de l'original el 2007-02-10 [Consulta: 4 gener 2014].
- MacKay, Kenneth Tod. Rice-fish culture in China (en anglès). Ottawa: International Development Research Centre, 1995. ISBN 0-88936-776-0.
- Mortensen, Stein. Aqualingua aquaculture-textbook in English, French and Norwegian (en anglès, francès, noruec). Oslo: Landbruksforl, 2001, p. 128. ISBN 82-529-2389-5.
- Naylor, R. L.; Williams, S.L.; Strong, D.R. «ECOLOGY: Aquaculture--A Gateway for Exotic Species». Science, 294, 5547, 23-11-2001, pàg. 1655–1656. DOI: 10.1126/science.1064875.
- Piedrahita, Raul H. «Reducing the potential environmental impact of tank aquaculture effluents through intensification and recirculation» (en anglès). Aquaculture, 226, 1-4, 10-2003, pàg. 35–44. DOI: 10.1016/S0044-8486(03)00465-4.
- Rodrigo, Miguel. «Estat de l'aqüicultura valenciana». Institut d'Estudis Valencians, 18-11-2010.[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]- «Divisió de pesca» (en castellà). FAO.
- «The World Aquaculture Society». Associació internacional sense ànim de lucre per a la promoció de l'aqüicultura.
- «Xarxa de Referència d'R+D+I en Aqüicultura (XRAq)de la Generalitat de Catalunya». Arxivat de l'original el 2020-08-11. [Consulta: 11 agost 2020]. Xarxa d'investigació formada per 21 grups de recerca catalans amb una perspectiva multidisplinar, transversal i cooperativa. La seva missió principal és la transferència tecnològica a empreses, valorització de la recerca i internacionalització mitjançant projectes internacionals.
- «Network of Aquaculture Centres in Asia-Pacific».
- «Mediterranean Aquaculture Integrated Development (MedAID)» (en anglès). Unió Europea.
