Denominació d'Origen Alella
 | |
| Tipus | vi i organització  |
|---|---|
| Seu | Alella |
| Estat | Espanya |
| Superfície | 227 ha (2015) |
| Viticultors | 46 |
| Varietats blanques | Xarel·lo o pansa blanca, garnatxa blanca, chardonnay, macabeu, parellada, chenin, sauvignon blanc |
| Varietats negres | Garnatxa negra, picapoll, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot, pinot noir. |
| Producció | 4495 hl (2015) |
| Cellers | 9 |
| Mapa localitzador | |
 | |
| Coordenades | 41° 30′ N, 2° 18′ E / 41.5°N,2.3°E |
| Font: INCAVI | |
La Denominació d'Origen Alella (D.O. Alella) identifica el vi d'aquesta zona del Maresme i està reconeguda des de 1954,[1] any en què va ser creat el Consell Regulador d'aquesta denominació d'origen.
Geografia
[modifica]La característica més significativa de la D.O. Alella és l'existència del sauló, un terreny arenós d'origen granític i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del fruit i aporta finor als vins. El baix poder de retenció de l'aigua queda compensat pel microclima local.
A l'àrea de la denominació es distingeixen dues zones geogràfiques i climàtiques:
- La zona del Maresme és a les faldes d'orientació marítima de la serralada Litoral, obertes a la influència del sol i la brisa mediterrània. La serralada protegeix dels vents freds i condensa la humitat que prové del mar, provocant un microclima típicament mediterrani amb estius càlids i secs i hiverns suaus. Les vinyes estan distribuïdes en parcel·les esglaonades que van del dels 90 m d'altitud fins als 260 m. Els vins d'aquesta zona són suaus, de grau i acidesa moderats.
- La zona del Vallès Oriental és als vessants interiors de la serralada amb una orientació més obaga i un microclima més continental. Els vins són més àcids i enèrgics.
Vinificació
[modifica]La varietat més característica de la Denominació d'Origen Alella és la pansa blanca, molt propera, tot i que no idèntica, a l'anomenada xarel·lo. Produeix uns vins blancs perfumats i lluents, especialment els anomenats marfil. Predomina l'elaboració de vins blancs amb la pansa blanca i la garnatxa blanca com a varietats principals. Altres varietats autoritzades són picapoll, malvasia, parellada, macabeu, chardonnay, chenin, sauvignon i moscatell de gra petit.
Per a l'elaboració dels rosats i negres, la varietat principal és la garnatxa negra. Són varietats autoritzades: garnatxa peluda, ull de llebre, merlot, cabernet sauvignon, pansa rosada i pinot noir.
Història
[modifica]Els vins de la zona són mencionats per Plini el Vell a Naturalis Historia i per Marc Valeri Marcial a Epigrames, anomenats vins laietans. En el jaciment arqueològic de Veral de Vallmora, a Teià, s'han trobat una sèrie d'estructures que documenten l'elaboració del vi des del segle I fins al IV dC. Una inscripció en un segell de plom demostra que era explotat per famílies de Bàrcino. A l'Edat Mitjana els vins d'Alella subministraven la cort de comtes i reis de Barcelona. Era un dels vins favorits de la burgesia barcelonina del segle xix, i s'exportava a Amèrica.
El 1906 es va fundar la cooperativa Alella Vinícola, productora de la tradicional marca Marfil. El celler de la cooperativa és de l'arquitecte modernista Jeroni Martorell i Terrats. Avui la pressió urbanística de l'àrea metropolitana de Barcelona ha fet que es redueixin els camps de cultiu de vinya. La superfície s'ha reduït a una tercera part des que es va crear la Denominació d'Origen.[2]
Cellers
[modifica]Els cellers que produeixen vins dins la D.O. Alella són:
Alta Alella Mirgin
Bouquet d'Alella
Celler Can Roda
Celler de les Aus Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine.
Joaquim Batlle
Raventós d'Alella (abans Marqués de Alella) Arxivat 2017-10-14 a Wayback Machine. [3]
Roura
Serralada de Marina
Alella Vinícola S.L.
Municipis de la D.O
[modifica]Des de l’1 de juliol de 2020 el territori Denominació d'Origen Alella el conformen un total de 31 municipis del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès.[4] La primera ampliació es va fer l'any 1989 i posteriorment els anys 2013, 2017 i 2019. Els municipis que conformen la DO són:
Referències
[modifica]- ↑ Martín, Ricard «Dotze denominacions d'origen repartides en 65.504 hectàrees». Diari Ara [Barcelona], 04-12-2011, p.44-45. ISSN: 2014-010X.
- ↑ «DO Alella». Ara els nostres vins. Ara llibres [Barcelona], 21-12-2011. ISSN: 2014-010X.
- ↑ «Web Celler Marques d'Alella». Arxivat de l'original el 2014-12-17. [Consulta: 18 desembre 2014].
- ↑ «Aproven, finalment, l’ampliació de la DO Alella». Papers de vi. Papers de vi [Alella], Estiu 2020.
Enllaços externs
[modifica]
- Denominació d'Origen Alella - pàgina web oficial, amb informació en detall, els cellers, enoturisme, el reglament, etc.
- Enoturisme de la DO Alella, Consell Regulador.
- Coneix el vi català: DO Alella, Denominacions d'Origen catalanes, INCAVI, GenCat.
- DO Alella, Catalunya Convention Bureau, Turisme, GenCat
- Reglament de la DO, publicat al DOGC núm 4585 del 3-3-2006.
| D'origen i de qualitat | |
|---|---|
| Sistema de producció i/o elaboració | |
| Tipologia de Venda | Acreditació de Venda de proximitat |
Segells de vi, alcohols i begudes espirituoses | |
|---|---|
| Denominació d'origen de vins (DO) | |
| Denominació d'Origen Qualificada | |
| Indicació Geogràfica de begudes espirituoses | |
Vegeu també: Gastronomia de Catalunya - Vi de Catalunya | |