Vés al contingut

Ernst Gombrich

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ernst Hans Josef Gombrich)
Plantilla:Infotaula personaErnst Gombrich

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementErnst Hans Josef Gombrich
30 març 1909 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 2001 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatÀustria
FormacióUniversitat de Viena
Theresianum Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de l'art, estudi de la història de l'art i literatura de divulgació científica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres (1936–2001)
Viena (1902–1936) Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador de l'art
Activitat1933 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUniversitat de Londres
Universitat de Viena
Institut Warburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enGiulio Romano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRichard Gombrich Modifica el valor a Wikidata
GermansDea Forsdyke Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: d977a67c-cdb6-4dd7-8db6-ba0b455049e0 Discogs: 648508 Modifica el valor a Wikidata

Sir Ernst Hans Josef Gombrich (Viena, Imperi Austrohongarès, 30 de març de 1909Londres, 3 de novembre de 2001) va ser un historiador de l'art austríac, que va passar gran part de la seva vida al Regne Unit.[1] El 1960 va ser triat Fellow de l'Acadèmia Britànica, el 1966 nomenat CBE, el 1972 sir, i el 1988 li va ser concedida l'Orde del Mèrit. El 1994 se li va atorgar la medalla d'or de la ciutat de Viena.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Viena en el si d'una acomodada família jueva que es va convertir a una forma de protestantisme místic. Com molts intel·lectuals del moment, era agnòstic, encara que respectava la religió i als creients; de família de tradició jueva, se sentia vienès; va ser acusat de ser antialemany, però es va defensar insistint que era antitotalitari, enemic del sistemes de pensament tancats com l'holisme hegelià. Intentava ser un ciutadà del món, alhora que es qualificava a si mateix de jueu austríac.

Va ser educat en l'escola secundària Theresianum de Viena i el 1933 es va doctorar en Filosofia a la Universitat de Viena. Davant l'arribada al poder dels nazis, el 1936 es va traslladar a Gran Bretanya, on va ocupar un lloc com assistent d'investigació al Warburg Institute, creat per Aby Warburg.

Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar com corresponsal de la BBC. Va treballar a la Universitat de Londres (1956-59) i al Warburg Institute (1959-76), on va ocupar diferents càrrecs d'investigador abans de convertir-se en el seu director.

Obra

[modifica]
Portada d'una edició recent de The Story of Art d'Ernst Gombrich

La seva Història de l'Art, publicada per primera vegada el 1950, va ser àmpliament difosa, ja que és un text de divulgació i no una "Història de l'Art" en sentit estricte. Originalment dirigida a joves lectors, se n'han venut milions d'exemplars i ha estat traduïda a més de 20 idiomes. Altres publicacions importants són Art i il·lusió (1960), considerada pels crítics com el seu treball més influent i de major envergadura, i els articles recopilats a Meditacions sobre un cavall de joguina (1963), El sentit de l'ordre (1979), i La imatge i l'ull (1981).

Bibliografia

[modifica]
  • Temes del nostre temps, editorial Debate, 2003
  • Art i il·lusió, editorial Debate, 2003
  • El sentit de l'ordre, editorial Debate, 2004
  • Gombrich essencial, editorial Debate, 2004
  • Meditacions sobre un cavall de joguina, editorial Debate, 2003
  • Ideals i ídols, editorial Debate, 2004
  • La imatge i l'ull, editorial Debate, 2002
  • Norma i forma, editorial Debat, 2000
  • Noves visions de vells mestres, editorial Debate, 2000
  • El llegat d'Apeles, editorial Debate, 2000
  • Els usos de les imatges, editorial Debate, 2003
  • The preference for the primitive, Phaidon Press Ltd, 2002
  • Història de l'art, Columna, 2002
  • Breu història del món, editorial Empúries, 1999
  • A la recerca de la història cultural, València: L'Estel, cop. 1974

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]