Giulio della Rovere

Giulio della Rovere
	;
Biografia
Naixement	5 abril 1533 ; Urbino (Itàlia)
Mort	3 setembre 1578 (45 anys); Fossombrone (Itàlia)
Cardenal bisbe de Palestrina bisbat suburbicari de Palestrina
	1573 (Gregorià) – 1578 (Gregorià) ; ← Otto Truchsess von Waldburg – Giovanni Antonio Serbelloni →
Cardenal bisbe d'Albano bisbat suburbicari d'Albano
	12 abril 1570 – 3 juliol 1570 ; ← Otto Truchsess von Waldburg – Giovanni Ricci →
Arquebisbe de Ravenna
	15 abril 1566 (Gregorià) – ; ← Ranuccio Farnese – Cristoforo Boncompagni (en) → ; Diòcesi: arquebisbat de Ravenna
Bisbe de Vicenza
	13 setembre 1560 – 13 abril 1565 ; ← Angelo Bragadino – Matteo Priuli → ; Diòcesi: bisbat de Vicenza
Bisbe d'Urbino
	24 setembre 1548 – ; ← Gregorio Cortese – Felice Tiranni → ; Diòcesi: bisbat d'Urbino
Cardenal
	27 juliol 1547 (Gregorià) –
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1566–), sacerdot catòlic
Consagració	Alexandre Farnese
Participà en
12 maig 1572	conclave de 1572
20 desembre 1565	Conclave de 1565–66
5 setembre 1559	conclave de 1559
15 maig 1555	conclave de maig de 1555
5 abril 1555	Conclave d'abril de 1555
29 novembre 1549	Conclave de 1549-50
Família
Fills	Ippolito della Rovere, Giuliano della Rovere
Pares	Francesco Maria I della Rovere i Eleonora Gonzaga
Germans	Guidobaldo II della Rovere; Giulia della Rovere

Giulio della Rovere, o Giulio Feltrio della Rovere (Urbino, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 5 d'abril de 1533 – Fossombrone, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 3 de setembre de 1578) va ser un cardenal catòlic italià de la família della Rovere i duc de Sora.

Giulio era el segon fill de Francesco Maria I della Rovere i Leonor Gonzaga i el germà més petit de Guidobaldo II Della Rovere, Duc d'Urbino.^[1]

El 1538, quan el seu pare va morir, Giulio va heretar el Ducat de Sora, del qual va ser sobirà fins a 1578, any en què va ser nomenat arquebisbe de Ravenna i d'Urbino. En el tron ducal, el va succeir el seu nebot Francesco Maria II Della Rovere que ja era Duc d'Urbino.

Encara jove, Della Rovere va ser nomenat per al càrrec de cardenal i va ser oficialment entronitzat el 1548 amb només tretze anys.^[2] No obstant això, més tard va tenir tre fills il·legítims:^[3] Maria, Hipòlit (Ippolito), militar i Julià (Giuliano), eclesiàstic.^[4] Tots van ser posteriorment legitimats, així com els seus fills, pel papa Pius V el 1572 i Hipòlit va ser fet marqués de San Lorenzo in Campo.

Referències

↑ Verstegen, Ian. Patronage and dynasty: the rise of the della Rovere in Renaissance Italy (en anglès). Truman State University Press, 2007.
↑ Williams, George L. Papal Genealogy: The Families And Descendants Of The Popes' (en anglès). McFarland, 2004.
↑ Litta, Pompeo. Famiglie celebri d'Italia. Della Rovere di Savona (en italià), 1834.
↑ La filla més jove d'Hipòlit, Lucrécia Della Rovere es va casar amb Marcantonio Lante (1566 - 1643) entre els seus successors trobem Hipólito Lante Montefeltro Della Rovere

[1] Verstegen, Ian. Patronage and dynasty: the rise of the della Rovere in Renaissance Italy (en anglès). Truman State University Press, 2007.

[2] Williams, George L. Papal Genealogy: The Families And Descendants Of The Popes' (en anglès). McFarland, 2004.

[3] Litta, Pompeo. Famiglie celebri d'Italia. Della Rovere di Savona (en italià), 1834.

[4] La filla més jove d'Hipòlit, Lucrécia Della Rovere es va casar amb Marcantonio Lante (1566 - 1643) entre els seus successors trobem Hipólito Lante Montefeltro Della Rovere

[1]

[2]

[3]

[4]