Josep Gener Solanes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1806  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1868 (61/62 anys) Madrid |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | economista, polític |
Josep Gener Solanes (Reus, 1806 - Madrid, 1868) va ser un polític i economista català.
Fill de família humil, estudià a Reus les primeres lletres i adquirí coneixements de llatí. Als 16 anys, el 1822, participava en una companyia de teatre d'aficionats on també hi havia Josep Maria Gras, que destinava els diners dels beneficis a la Milícia Nacional. En caure el sistema liberal marxà a Madrid, des d'on, després d'un breu pas per l'exèrcit per motius de subsistència, s'exilià a París, on va participar en els aixecaments revolucionaris de 1830 i de juliol de 1832, motiu pel qual va haver de fugir a Londres.[1] Amb l'amnistia de 1833 tornà a Reus, on dirigí el Partit Progressista, format pels elements més populars i democràtics provinents ideològicament de la Tertúlia Patriótica de 1820.[2] Santasusagna explica que aquell mateix any, va formar un petit grup d'actors diletants que van representar al Teatre de les Comèdies l'obra "El Marquesito", escrita per ell mateix i on actuava de protagonista.[3] El juliol de 1835, quan la crema de convents a Reus, va intentar dissuadir un grup d'unes vuitanta persones que es dirigien al convent de Sant Francesc per cremar-lo. El van agredir i fins i tot van disparar-li diversos trets, però en va sortir il·lès.[4] El mateix any, desplaçat a Barcelona, va ser col·laborador del periòdic El Propagador de la libertad.[5] Des de les pàgines de El Vapor es va declarar un fervent republicà.[6] El 1836 intentà a Reus fer proclamar la Constitució de 1812, i, detingut, passà a la Presó de Pilats a Tarragona, d'on fou alliberat en poc temps pels seus amics. Cap al 1840 va fer un gir ideològic, s'afilià al Partit Moderat i es casà amb una marquesa viuda. Més tard es feu membre de la Unió Liberal. Havia aconseguit cap al 1839 que el govern de Madrid cedís l'ex-convent de sant Francesc a la ciutat per tal de dedicar-lo a centre d'ensenyament.[5]
En 1859 era diputat a Corts per Reus, i va fer gestions per tal que la línia fèrria de València a Barcelona passés per Reus. Va ser, quan ja vivia a Madrid, director general de loteries i de la casa de la Moneda.[7] Morí a Madrid el 1868.
La ideologia de la seva primera època queda recollida en l'opuscle España y el ministerio Ofalia, que va publicar a Madrid el 1838.[8] Publicà també, quan era director general de la Casa de la Moneda, unes Memorias sobre reforma del sistema monetario. Madrid: Imprenta Nacional, 1861-1862.
Referències
[modifica]- ↑ Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 85.
- ↑ Gras, Pere «Reus en el reinado de Fernando VII: segundo período de régimen absoluto». Eco del Centro de Lectura, núm. 39, 27-XI-1879, pàg. 2.
- ↑ Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 192.
- ↑ Gra i Elies, Francesc. Historia de la ciudad de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Tarragona: Imprenta de F. Arís e Hijo, 1906, p. 311.
- ↑ 5,0 5,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 320-321.
- ↑ El Vapor. 2-XI-1835. p.2
- ↑ «Josep Gener Solanes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «España y el ministerio Ofalia». [Consulta: 29-I-2014].
Enllaços externs
[modifica]- «Josep Gener Solanes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.