Vés al contingut

Justí Guitart i Vilardebò

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Justí Guitart i Viladerbò)
Plantilla:Infotaula personaJustí Guitart i Vilardebò
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 desembre 1875 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1940 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
57è Copríncep episcopal d'Andorra
9 gener 1920 – 31 gener 1940
← Jaume Viladrich i GasparRicard Fornesa i Puigdemasa →
Bisbe d'Urgell
9 gener 1920 – 31 gener 1940
← Joan Benlloch i VivóRamon Iglésias i Navarri →
Diòcesi: bisbat d'Urgell
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióCol·legi Casp - Sagrat Cor de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1920–), sacerdot catòlic (1901–), polític Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióFrancesco Ragonesi Modifica el valor a Wikidata

Justí Guitart i Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 187530 de gener del 1940) fou un eclesiàstic català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.[1][2][3]

Va estudiar amb els Jesuïtes de Casp.[4] Es llicencià en dret i des del 1902 fou professor del Seminari Conciliar de Barcelona i vicari i canonge[5] de la diòcesi (1915). Fou nomenat bisbe d'Urgell el 1920, càrrec que exerciria juntament amb el de copríncep d'Andorra fins a la seva mort l'any 1940. Va viure a Andorra (1936) i més tard a Itàlia i Saragossa (1938-1939). És autor de l'obra De placito regio (1903).

Hagué de suportar i dur anys molt durs. Primer va patir el cop d'estat de Primo de Rivera i la dictadura conseqüent en que Guitart va defensar amb les urpes la sobirania del Principat, atacada des del directori militar de Primo de Rivera i els seus seguidors, Va haver, també, de combatre amb fermesa els atacs al català.[6]

En la seva tasca va fer moltes coses. En destaca la promulgació de la llengua catalana i la independència del país que foren dues de les obsessions que Guitart va tenir en aquest sentit. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), Andor­ra fou el seu primer refugi.[6]

A la ciutat de la Seu d'Urgell, com molts altres bisbes, hi té dedicat un carrer. En el seu cas, és tracta d'un important i centric carrer, el Carrer del Bisbe Guitart. Carrer que, té inici al Carrer de Josep Zulueta (vora Plaça Catalunya) i té fi a l'Avinguda Camí Ral de Cerdanya. Aquesta via passa prop la Sagrada Família d'Urgell.

El 9 de setembre de 2009 es va inaugurar un monument a la seva memòria (foto dreta) a Andorra la Vella davant rectoria d'Andorra la Vella i del Comú, a tocar dels jardins que envolten l'absis romànic i el campanar de l'església de Sant Esteve.

Referències

[modifica]
  1. «Justí Guitart i Vilardebò». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «De sobte va morir ahir en aquesta ciutat el bisbe de la Seu d'Urgell doctor Guitart» (en castellà). La Vanguardia Española, 01-02-1940 [Consulta: 30 abril 2015].
  3. David M. Cheney.. «Bishop Justí Guitart i Vilardebò» (en anglès). The Hierarchy of the Catholic Church, 1996-2013. [Consulta: 30 abril 2015].
  4. La Setmana Tràgica de 1909: l'Arxiu Secret Vaticà per Ramon Corts i Blay, Google Books
  5. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, vol. 2, pàgs. 343-344, Generalitat de Catalunya, any 2000
  6. 6,0 6,1 «Copríncep Justí». Arxivat de l'original el 2018-12-19. [Consulta: 18 desembre 2018].


Precedit per:
Jaume Viladrich i Gaspar
Bisbe
Bisbe d'Urgell
Llista de bisbes d'Urgell

1920-1940
Succeït per:
Ricard Fornesa i Puigdemasa
Precedit per:
Jaume Viladrich i Gaspar
Bisbe
57è Copríncep d'Andorra
Llista de coprínceps

1920-1940
Succeït per:
Ricard Fornesa i Puigdemasa