Poliol
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
Per a altres significats, vegeu «poliol (química)». |
Mentha pulegium  | |
|---|---|
 Mentha pulegium | |
| Dades | |
| Font de | oli de poliol |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164256 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Tribu | Mentheae |
| Gènere | Mentha |
| Espècie | Mentha pulegium L., 1753 |
.svg){kind=icon}
El poliol, poliol d'aigua, o poniol (Mentha pulegium), és una de les mentes no híbrides més conegudes. El nom específic pulegium prové del llatí pulex ('puça') i fa referència al fet que abans es cremaven restes de poliol en les cases per mantenir allunyats aquests insectes. La seva distribució abasta tota la península Ibèrica estenent-se pel Mediterrani (incloent-hi Mallorca i Menorca) i Àsia occidental. És freqüent en llocs humits de muntanya i a prop dels rius. Es consumeix habitualment en infusió de les seves fulles.
Característiques generals
[modifica]
Es tracta d'una herba perenne d'uns 45 cm d'alçada, monoica, d'arrel rizomatosa (forma estolons) i tija quadrangular. Les fulles tenen un verd intens (per l'alta concentració de clorofil·la); són oposades, lanceolades i dentades pel marge. No tenen estípules i trobem bràctees en les inflorescències. Les flors són rosades, petites, zigomorfes i bilabiades (dos llavis: un de superior i un d'inferior). La corol·la consta de cinc pètals soldats i el calze de cinc sèpals també soldats. L'androceu té quatre estams en el llavi superior. El gineceu és bicarpel·lar i amb ovari súper, que quan madura donarà el fruit corresponent: núcula ('petita nou') o tetranúcula. El conjunt de flors forma una inflorescència globosa en verticils (per pisos). El període de floració és juny-octubre.
Accions farmacològiques
[modifica]La droga és la fulla (tot i que pot utilitzar-se tota la planta) que en la seva major part conté pulegona, mentol i altres substàncies terpèniques com la mentona, isomentona… (en menys proporció). El conjunt dona un efecte carminatiu (facilita l'expulsió de gasos intestinals) i digestiu a més d'emenagoga (regula la menstruació). En afeccions bronquials lleus també té una certa acció com expectorant i antitussigen (per via tòpica). S'utilitza en infusió dita aigua de poliol com a relaxant i es diu que afavoreix l'expulsió de la placenta després del part. En alimentació s'utilitza per la seva propietat aromàtica, que fa que en la indústria també s'utilitzi per evitar l'halitosi i en dentifricis com a refrescant.
No és aconsellable per a gent que pateix afeccions del fetge, ja que la pulegona -que n'és el principi actiu en més concentració- té un efecte altament hepatotòxic. Se n'extreu també un oli essencial que és el que presenta aquesta toxicitat per al fetge i els pulmons, a més de ser abortiu en animals.
