Ciutat antiga de Quebec
La Ciutat antiga —en francès Vieux-Québec— és el centre històric de Quebec, on el fundador de la ciutat Samuel de Champlain va construir l'Habitation (Abitation de Qvebecq en francès antic) el 1608. La geografia del lloc és esencial: el cap Diamant domina el riu Saint-Laurent, amb una franja de terra baixa a la vora.[1] A la zona més elevada es troba la «Ciutat Alta», mentre que als peus hi és la «Ciutat Baixa», formant l'anomenat «patrimoni de l'Antic Quebec»,[2] part de la ciutat de Quebec reconeguda com a Patrimoni Cultural de Quebec i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Administrativament, és part de La Cite-Limoilou.[3][4]
Tipus | centre històric | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
Entitat territorial administrativa | La Cité-Limoilou (Quebec) (en) | ||||
| |||||
Característiques | |||||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 135 ha | ||||
Patrimoni de la Humanitat | |||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | ||||
Data | 1985 (9a Sessió), Criteris PH: (iv) i (vi) | ||||
Identificador | 300 | ||||
Lloc patrimonial declarat | |||||
Data | 6 maig 1964 | ||||
Lloc patrimonial declarat | |||||
Data | 6 novembre 1963 | ||||
Data de finalització | 6 maig 1964 | ||||
Ciutat Alta
modificaSamuel de Champlain va triar la zona de la Ciutat Alta per instal·lar el Fort Saint-Louis l'any 1608. S'ha mantingut des del seus inicis la naturalesa militar i administrativa per la seva posició estratègica a la part alta del promontori de cap Diamant. Va ser ocupada principalment per funcionaris del govern britànic i el clergat catòlic després de la conquesta britànica, mentre que els comerciants i artesans francesos i anglesos vivien a la Ciutat Baixa.[5]
La forta presència militar a la zona alta va limitar molt el creixement durant molts anys. El segle xix va sorgir un moviment que volia demolir les fortificacions, considerant-les obsoletes, innecessàries i com un obstacle per al desenvolupament urbà. El governador general del Canadà, Lord Dufferin va aconseguir persuadir els funcionaris de preservar i reconstruir-les el caràcter de la ciutat emmurallada, adaptant l'espai a les necessitats d'una ciutat moderna.[6] L'àrea va experimentar una certa degradació i va caure en desús a la dècada de 1950, però experimentà un nou impuls a la dècada de 1970.[5]
La majoria dels edificis del districte daten del segle xix. La construcció d'alguns fins i tot es remunta als segles xvii i xviii. El lloc compta amb diversos carrers comercials, el carrer de Saint-Jean, Sainte-Anne i Buade. L'administració pública i les institucions encara ocupen un lloc especial en el cor de la ciutat: l'ajuntament, el Seminari, el Convent de les Ursulines, el monestir basílica catedral de Notre-Dame de Quebec agustiniana i l'Hôtel-Dieu de Quebec. Hi ha molts hotels, incloent el Château Frontenac, o és un destí turístic molt popular. A la zona també es troben molts parcs ben cuidats, entre ells, el parc de l'Esplanade, de l'Artillerie, dels Gouverneurs, el parc Montmorency i els jardins de l'Hôtel-de-Ville.[5]
-
El Vieux-Québec
vist des de la ciutadella -
Hôtel-de-Ville de Quebec i l'edifici Price a la dreta -
Pati interior del Château Frontenac el 1918
Ciutat Baixa
modificaLa Ciutat Baixa és un barri històric situat als peus de cap Diamant. Durant 1608, Samuel de Champlain va construir un estatge, els restes del qual es van trobat recentment a la Plaça Reial. Aquesta plaça ha estat restaurada per tal de reconstruir l'esperit francès dels seus orígens. En ella es troba l'església de Notre-Dame-des-Victoires, començada a construir durant el 1687 i que es va acabar el 1723.[5]
Respecte a museus, teatres i exposicions es troben: el Museu de la Civilització, el Museu Naval de Quebec, les casernes Dalhousie i el Teatre Petit Champlain. Des del port de Quebec, s'observa la conca Louise, la Brown, la Pointe à Carcy l'estació de tren Palais i l'Antic Mercat del Port. Altres llocs remarcables son la plaça de París, el parc Ulric-Joseph-Tessier, el carrer Saint-Pierre, carrer Saint-Paul, carrer Sault-au-Matelot i el Saint-Vallier Est, antic Saint- Charles, el primer carrer que fou pavimentat a Quebec.[5]
Del carrer de Petit-Champlain, molt estret, als peus de cap Diamant, surt un funicular que connecta amb la part alta, o bé, el carrer Côte de la Montagne.
-
Quebec, la Basse-Ville el 1903
-
El Vieux-Québec des del riu Saint-Laurent
-
Cap-Blanc i el cap Diamant
Referències
modifica- ↑ Conseil du patrimoine culturel du Québec Arxivat 2018-10-02 a Wayback Machine. (en francès)
- ↑ La Ciutat Alta del Quebec va més enllà de la ciutat antiga (barris de Saint-Jean-Baptiste, Montcalm, Saint-Sacrement per exemple) i la Ciutat Baixa també compren més zona que la classificada (districtes de Saint-Roch, Saint-Sauveur, Limoilou).
- ↑ «Arrondissement historique du Vieux-Québec». Liste du Patrimoine mondial. UNESCO. [Consulta: 3 maig 2017].
- ↑ «Historic Sites and Monuments Act (R.S.C., 1985, c. H-4)». Justice Laws Website. Government of Canada. [Consulta: 3 maig 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Arrondissement historique de Québec». The Canadian Register of Historic Places (CRHP). [Consulta: 3 maig 2017].
- ↑ Lord Dufferin va encomanar a l'arquitecte britànic William Henry Lynn una proposta per al desenvolupament de l'Antic Quebec.
Bibliografia
modifica- Commission des biens culturels du Québec, Les chemins de la mémoire, Monuments et sites historiques du Québec, Les Publications du Québec, Québec, 1990, tome I, p.77-108. BAnQ Arxivat 2018-03-28 a Wayback Machine.
- Commission des biens culturels du Québec, Empreintes & mémoire, l'arrondissement historique du Vieux-Québec, Les Publications du Québec, Québec, 2007, 238 p. BAnQ Arxivat 2018-03-29 a Wayback Machine.
Enllaços externs
modifica- Lloc web oficial
- VieuxQuebec.com Arxivat 2018-03-28 a Wayback Machine.