Set cims volcànics

Els Set Cims Volcànics són els volcans més alts de cadascun dels set continents, de la mateixa manera que els Set Cims són les muntanyes més altes de cada continent (segons l'Enciclopèdia Britànica) indiferentment del seu origen geològic. L'ascensió dels set cims volcànics fou postulat per primer cop com a desafiament de l'alpinisme el 1999. Degut a les diferents interpretacions en el que fa referència a les línies divisòries continentals (geogràfiques, geològiques, geopolítiques), existeixen diversos continents en funció d'aquestes interpretacions, i per tants diversos 'sostres continentals' possibles. El nombre de set continents emprat a els set cims volcànics es basa en el model emprat a Europa occidental i els Estats Units.

Una complicació addicional per poder determinar el cim volcànic més alt és la de definir exactament que constitueix un volcà, i quina prominència topogràfica ha de tenir aquest respecte de qualsevol cim no volcànic adjacent a fi de qualificar. Per a la confecció d'aquesta llista s'han tingut en compte dos requisits, els cims han de ser un veritable centre d'erupció volcànica (no només roques volcàniques aixecades a causa d'algun altre procés geològic); i tenir una prominència d'un mínim de 300 metres. D'aquesta manera el llistat inclou només les veritables muntanyes volcàniques i no efusions menor de lava en zones d'alta altitud (vegeu el cas d'Àsia a continuació).

Els set volcans

Àfrica, Amèrica del Nord i Antàrtida

El volcà més alt en cadascun d'aquests continent és el Kilimanjaro a l'Àfrica, el Pico de Orizaba a Amèrica del Nord, i el Mont Sidley a l'Antàrtida.

Amèrica del Sud

L'Aconcagua, la muntanya més alta de tot el continent americà fou considerada durant molt de temps un volcà. Però el consens geològic actual és que la muntanya formada per roques volcàniques, no va esclatar en la seva forma actual, i per això no és considerat un volcà. És difícil determinar amb exactitud quin dels veritables volcans sud-americans és el més alt, ja que els mapes topogràfics de la regió fronterera entre l'Argentina i Xile no són molt precisos. Les mesures més recents han donat com a volcà més alt l'Ojos del Salado (i segon cim més alt d’Amèrica del Sud) bastant per davant del Monte Pissis.^[1]

Àsia

La situació més problemàtica a l'hora de definir els cims volcànics més alts és al continent asiàtic, degut a l'existència del grup volcànic Kunlun al Tibet (un seguit de respiradors volcànics situats a una altitud superior als 5.808 m). No obstant això, la informació és escassa i sembla poc probable que la prominència respecte de l'altiplà on han esclatat sigui superior als 300 m. D'aquesta manera el Damavand, un volcà aïllat de 5.610 m. i amb més de 4.600 m. de prominència el fan el més alt del continent.

Europa

La frontera generalment acceptada entre Europa i Àsia discorre per la serralada dels Urals, a la Rússia central, i pel Caucas, frontera sud de Rússia. Al nord de la serralada del Caucas s'hi aixeca l'Elbrus (un estratovolcà que resta en repòs des de fa uns 2.000 anys), el volcà més alt d'Europa i també la muntanya més alta del continent.

Oceania

Nombrosos escrits científics,^[2]^[3]^[4] de les dècades de 1970 i 1980 confirmen que el Mont Giluwe situat a Papua Nova Guinea és en realitat un antic volcà erosionat, a diferència de les muntanyes més altes de l'illa de Nova Guinea que no tenen un origen volcànic.

Taula

Ordre	Volcà	Altitud (m)	Prominència (m)	Serralada	Continent	País
1	Ojos del Salado	6.893	3.700	Andes	Amèrica del Sud	Xile / Argentina
2	Kilimanjaro^[5]	5.895	5.885	Kilimajaro	Àfrica	Tanzània
3	Elbrus^[5]	5.642	4.741	Caucas	Europa	Rússia
4	Pico de Orizaba	5.636	4.922	Cinturó volcànic mexicà	Amèrica del Nord	Mèxic
5	Damavand	5.610	4.667	Alborz	Àsia	Iran
6	Mont Giluwe	4.368	2.488	Southern Highlands	Oceania	Papua Nova Guinea
7	Mont Sidley	4.285	2.517	Executive Committee	Antàrtida	--

Taula dels segons set cims volcànics

Degut a les diferents interpretacions en el que fa referència a les línies divisòries continentals (geogràfiques, geològiques, geopolítiques), existeix una dualitat pel que respecte a Oceania. El Mont Hagen a Papua Nova Guinea és el segon volcà més alt del continent, però si s'amplien els límits fins a incloure-hi les illes Hawaii pertanyents als Estats Units d'Amèrica, llavors tenim que el Mont Hagen és sobrepassat pel Mauna Kea i el Mauna Loa.

Ordre	Volcà	Altitud (m)	Prominència (m)	Serralada	Continent	País
1	Monte Pissis	6.795	2.140	Andes	Amèrica del Sud	Argentina
2	Popocatépetl	5.426	3.020	Cinturó volcànic mexicà	Amèrica del Nord	Mèxic
3	Mont Kenya^[6]	5.199	3.825	Mont Kenya	Àfrica	Kenya
4	Mont Ararat	5.137	3.611	Mont Ararat	Àsia	Turquia
5	Kazbek	5.047	3.277	Caucas	Europa	Geòrgia
6	Mont Erebus	3.794	3.794	Illa de Ross	Antàrtida	—
7	Mont Hagen^[7]	3.778	900	Hagen	Oceania	Papua Nova Guinea

Referències

↑ Biggar, John. The Andes: A Guide for Climbers (3rd Ed.). Andes, 2005. ISBN 0-9536087-2-7.
↑ Blake, D. H.; E. Löffler «Volcanic and Glacial Landforms on Mount Giluwe, Territory of Papua and New Guinea». Geological Society of America Bulletin, 82, 6, 1971, pàg. 1605–1614. DOI: 10.1130/0016-7606(1971)82[1605:VAGLOM]2.0.CO;2.
↑ Löffler, E.; D. E. Mackenzie and A. W. Webb «Potassium-argon ages from some of the Papua New Guinea highlands volcanoes, and their relevance to Pleistocene geomorphic history». Journal of the Geological Society of Australia, 26, 7-8, 1980, pàg. 387–397.
↑ Mackenzie, D. E. «Giluwe and Hagen; glaciated volcanoes in the rain forests of western PNG». Volcano News, 19–20, 1985, pàg. 7.
↑ ^5,0 ^5,1 Tant el Kilimanjaro com l'Elbrus també formen part dels Set Cims.
↑ Tant el Kilimanjaro com l'Elbrus també formen part dels Set Cims
↑ En que d'incloure-hi les illes Hawaii, el Mont Hagen quedaria exclòs i el seu lloc l'ocuparia el Mauna Kea de 4.205 m. però en la posició número 6 de la llista

Vegeu també

Llista de les muntanyes més altes del món

Enllaços externs

«The Volcanic "Seven Summits"», 01-11-1999. [Consulta: 28 febrer 2007].
«SummitPost - Volcanic Seven Summits», 01-01-2006. [Consulta: 28 febrer 2007].

[1] Biggar, John. The Andes: A Guide for Climbers (3rd Ed.). Andes, 2005. ISBN 0-9536087-2-7.

[2] Blake, D. H.; E. Löffler «Volcanic and Glacial Landforms on Mount Giluwe, Territory of Papua and New Guinea». Geological Society of America Bulletin, 82, 6, 1971, pàg. 1605–1614. DOI: 10.1130/0016-7606(1971)82[1605:VAGLOM]2.0.CO;2.

[3] Löffler, E.; D. E. Mackenzie and A. W. Webb «Potassium-argon ages from some of the Papua New Guinea highlands volcanoes, and their relevance to Pleistocene geomorphic history». Journal of the Geological Society of Australia, 26, 7-8, 1980, pàg. 387–397.

[4] Mackenzie, D. E. «Giluwe and Hagen; glaciated volcanoes in the rain forests of western PNG». Volcano News, 19–20, 1985, pàg. 7.

[nota3-5] 5,0 ^5,1 Tant el Kilimanjaro com l'Elbrus també formen part dels Set Cims.

[Nota1-6] Tant el Kilimanjaro com l'Elbrus també formen part dels Set Cims

[Nota2-7] En que d'incloure-hi les illes Hawaii, el Mont Hagen quedaria exclòs i el seu lloc l'ocuparia el Mauna Kea de 4.205 m. però en la posició número 6 de la llista

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]