Vés al contingut

Caterina de Vadstena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCaterina de Suècia

Escultura a l'església de Törnö (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementKatarina Ulfsdotter
1331 Modifica el valor a Wikidata
Regne de Suècia
Mort24 març 1381 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Vadstena (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Vadstena 
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMinisteri eclesiàstic i monastic life (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsofa, monja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde del Santíssim Salvador Modifica el valor a Wikidata
Verge
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, esglésies luteranes
PelegrinatgeVadstena
Festivitat24 de març
IconografiaHàbit de monja, amb una cérvola al costat
Patrona deAdvocada contra l'avortament
Família
ParesUlf Gudmarsson Modifica el valor a Wikidata  i Santa Brígida de Suècia Modifica el valor a Wikidata
GermansMärta Ulfsdotter
Cecilia Ulvsdotter
Karl Ulfsson
Birger Ulfsson Modifica el valor a Wikidata

Caterina de Suècia o de Vadstena (Suècia, ca. 1331 - Vadstena, 24 de març de 1381) va ser una religiosa i mística sueca, monja de l'Orde del Santíssim Salvador. Va ser proclamada santa per Innocenci VIII el 1484.

Biografia

[modifica]
Abadia de Vadstena

Caterina era la segona dels vuit fills de santa Brígida de Suècia i Ulf Gudmarsson, senyor d'Ulvåsa. Als tretze anys va esposar Eggert van Kyren, noble germano-suec, amb qui va acordar mantenir el seu vot de castedat. Va seguir la seva mare a Roma en 1349 i poc temps després va rebre la notícia de la mort del seu marit. Va ésser deixeble de la seva mare i, en morir, va tornar a Suècia amb la seva despulla. Va ésser abadessa de l'abadia de Vadstena, fundada per la seva mare. Tornà a Roma per intervenir en el seu procés de canonització i organitzar l'orde de les brigidines. Es pensa que va escriure una obra devocional titulada Siælinna tröst (Själens tröst o Consolació de l'ànima).

Veneració

[modifica]

Innocenci VIII va donar permís per retre-li culte en 1484, marcant la seva festivitat litúrgica el 24 de març. El procés de beatificació i canonització, però, no es va arribar a completar mai a causa de la Reforma protestant.

Enllaços externs

[modifica]