Estoa d'Àtal
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Àtal II de Pèrgam  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Estoa | |||
| Part de | àgora d'Atenes | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura hel·lenística | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Atenes (Grècia) | |||
| Localització | Αδριανού 24 | |||
| ||||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Museu de l'Àgora d'Atenes (1956) Athenian Agora Excavations (en)  | |||
L'estoa d'Àtal (en grec: στοά του Αττάλου) és una estoa hel·lenística que es troba a la part oriental de l'àgora d'Atenes.[1]
Història
[modifica]
El monument fou construït per Àtal II de Pèrgam, el 160 aC, en agraïment per l'educació que havia rebut de la ciutat àtica.
L'estoa fou reconstruïda del 1953 al 1956, idèntica a l'original per l'Escola americana d'arqueologia, gràcies al finançament de John D. Rockefeller. Dins hi té el museu de l'àgora d'Atenes.[2]
Descripció
[modifica]Típica de l'art hel·lenístic, l'estoa era un edifici de gran dimensió, de 116,50 m de llargària per 20,05 d'amplada, construït en dos nivells, una planta baixa d'orde dòric i un pis d'orde jònic, units per dues escales situades a les extremitats. Les parets estaven formades de pedra calcària del Pireu, amb una façana de marbre del Pentèlic i un sostre amb teules.
El conjunt podia acollir a l'antiguitat 41 botigues, cadascuna de 4,91 per 4,66 m. Els locals eren llogats a l'estat atenès. Es tractava, doncs, d'un centre comercial, però també d'un lloc de sociabilitat, on els ciutadans atenesos podien reunir-se i discutir protegits del sol a l'estiu i del fred a l'hivern.[3]
Manifestacions i cerimònies contemporànies
[modifica]Es va emprar de vegades l'estoa d'Àtal per a manifestacions no arqueològiques que beneficiaven el prestigi d'aquest monument, símbol de la ciutat antiga. La cerimònia de la firma de l'ampliació de la UE a deu nou països (Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta) fou organitzada sota la presidència grega de la UE, el 16 d'abril del 2003.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Mark, Joshua J. «Hellenistic & Roman Agora of Athens» (en anglès). World History Encyclopedia, 02-06-2021. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ Sakka, Niki «“A Debt to Ancient Wisdom and Beauty”: The Reconstruction of the Stoa of Attalos in the Ancient Agora of Athens». Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens, 82, 1, 2013, pàg. 203–227. DOI: 10.2972/hesperia.82.1.0203. ISSN: 0018-098X.
- ↑ Kaye, Noah «The Dedicatory Inscription of the Stoa of Attalos in the Athenian Agora: Public Property, Commercial Space, and Hellenistic Kings». Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens, 85, 3, 2016, pàg. 537–558. DOI: 10.2972/hesperia.85.3.0537. ISSN: 0018-098X.
- ↑ Philippou, Stavroula «What makes Cyprus European? Curricular responses of Greek‐Cypriot civic education to ‘Europe’» (en anglès). Journal of Curriculum Studies, 41, 2, 4-2009, pàg. 199–223. DOI: 10.1080/00220270802558406. ISSN: 0022-0272.
Vegeu també
[modifica]