Vés al contingut

Estoa d'Àtal

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Estoa d'Àtal
Imatge
Els dos nivells del pòrtic: planta baixa d'orde dòric i pis jònic
EpònimÀtal II de Pèrgam Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEstoa Modifica el valor a Wikidata
Part deàgora d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura hel·lenística Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAtenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióΑδριανού 24 Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 58′ 30″ N, 23° 43′ 27″ E / 37.97513°N,23.724214°E / 37.97513; 23.724214
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Activitat
OcupantMuseu de l'Àgora d'Atenes (1956)
Athenian Agora Excavations (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

L'estoa d'Àtal (en grec: στοά του Αττάλου) és una estoa hel·lenística que es troba a la part oriental de l'àgora d'Atenes.[1]

Història

[modifica]
L'estoa d'Àtal vista des del vessant nord de l'Acròpoli

El monument fou construït per Àtal II de Pèrgam, el 160 aC, en agraïment per l'educació que havia rebut de la ciutat àtica.

L'estoa fou reconstruïda del 1953 al 1956, idèntica a l'original per l'Escola americana d'arqueologia, gràcies al finançament de John D. Rockefeller. Dins hi té el museu de l'àgora d'Atenes.[2]

Descripció

[modifica]

Típica de l'art hel·lenístic, l'estoa era un edifici de gran dimensió, de 116,50 m de llargària per 20,05 d'amplada, construït en dos nivells, una planta baixa d'orde dòric i un pis d'orde jònic, units per dues escales situades a les extremitats. Les parets estaven formades de pedra calcària del Pireu, amb una façana de marbre del Pentèlic i un sostre amb teules.

El conjunt podia acollir a l'antiguitat 41 botigues, cadascuna de 4,91 per 4,66 m. Els locals eren llogats a l'estat atenès. Es tractava, doncs, d'un centre comercial, però també d'un lloc de sociabilitat, on els ciutadans atenesos podien reunir-se i discutir protegits del sol a l'estiu i del fred a l'hivern.[3]

Manifestacions i cerimònies contemporànies

[modifica]

Es va emprar de vegades l'estoa d'Àtal per a manifestacions no arqueològiques que beneficiaven el prestigi d'aquest monument, símbol de la ciutat antiga. La cerimònia de la firma de l'ampliació de la UE a deu nou països (Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta) fou organitzada sota la presidència grega de la UE, el 16 d'abril del 2003.[4]

Referències

[modifica]
  1. Mark, Joshua J. «Hellenistic & Roman Agora of Athens» (en anglès). World History Encyclopedia, 02-06-2021. [Consulta: 23 novembre 2024].
  2. Sakka, Niki «“A Debt to Ancient Wisdom and Beauty”: The Reconstruction of the Stoa of Attalos in the Ancient Agora of Athens». Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens, 82, 1, 2013, pàg. 203–227. DOI: 10.2972/hesperia.82.1.0203. ISSN: 0018-098X.
  3. Kaye, Noah «The Dedicatory Inscription of the Stoa of Attalos in the Athenian Agora: Public Property, Commercial Space, and Hellenistic Kings». Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens, 85, 3, 2016, pàg. 537–558. DOI: 10.2972/hesperia.85.3.0537. ISSN: 0018-098X.
  4. Philippou, Stavroula «What makes Cyprus European? Curricular responses of Greek‐Cypriot civic education to ‘Europe’» (en anglès). Journal of Curriculum Studies, 41, 2, 4-2009, pàg. 199–223. DOI: 10.1080/00220270802558406. ISSN: 0022-0272.

Vegeu també

[modifica]