Vés al contingut

Ferdinand Zecca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFerdinand Zecca
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 febrer 1864 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1947 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Saint-Mandé (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula i guió cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, productor de cinema, guionista, director de cinema, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0954087 Allocine: 17180 Allmovie: p117878 TMDB.org: 1079361 Modifica el valor a Wikidata

Ferdinand Zecca (París, 19 de febrer 1864, Saint-Mandé - 23 de març de 1947) va ser un cineasta francès, director, productor, actor i guionista. Principal director de la Pathé-Frères, la productora de cinema més important del món abans de la Primera Guerra Mundial.

Biografia

[modifica]

Ferdinand Zecca neix entre artistes de l'espectacle. El seu pare és director d'un cafè-concerto i els seus germans actors. El mateix Ferdinand Zecca arribarà a ser actor i director de l'espectacle.[1] En els orígens del cinema mut, en 1899, s'interessarà per les possibilitats del so. Realitza per a Pathé una primera pel·lícula sonora, Le Muet mélomane,[2]acompanyant la projecció amb el so d'un gramòfon. Després, per a Gaumont, realitza Les Méfaits d'une tête de veau.[3] Ferdinand Zecca torna definitivament a Pathé en 1900. En l'Exposició Universal de París, on l'empresa cinematogràfica té la seva caseta, coneix a Charles Pathé, que ho contracta com a realitzador. Acumula els diferents llocs tècnics: actor, guionista, decorador, operador de càmera i director.

Zecca va protagonitzar algunes de les seves pel·lícules com "A la conquete de l’air"

El seu primer èxit com a realitzador és Histoire d'un crime. L'obra conté un interessant flaix-back. El condemnat a mort rememora en els seus últims moments el crim pel qual se li va condemnar. L'èxit d'aquest film és internacional i aconsegueix una gran notorietat per a la Pathé.

En 1902, comença el rodatge de la La Vie et la passion de Jésus-Christ que no arribarà a les pantalles fins a 1905. El triomf de la pel·lícula és fulminant.[4] Pathé comença una ascensió irresistible. Zecca es promourà molt ràpidament a la direcció artística de Pathé, supervisant el treball de nous realitzadors (Gaston Velle, Georges Hatot, Louis Gasnier...). La seva filmografia és difícil, en conseqüència, d'establir ja que el seu paper era variable en algunes pel·lícules que van poder assignar-se-li. Zecca assaja des de la "actualitat reconstituïda" (Assassinat du Président McKinley) i les pel·lícules de trucs (La Baignade impossible), totes dues representants de gèneres habituals de l'època, fins al drama social (Au pays noir, La Grève), o els contes de fades (La Belle au bois dormant, Le Chat botté).

La seva filmografia, molt variada, reelabora obres que ja han estat èxits d'altres realitzadors. Ferdinand Zecca imita recursos dels seus col·legues i competidors, especialment dels realitzadors britànics i també de Georges Méliès. Va així a realitzar la seva pròpia versió del Affaire Dreyfus després de la reeixida de Méliès, a tornar a rodar el clàssic La Loupe de grand-maman, utilitzant el mètode de pla general seguit de pla detall del pioner britànic del cinema G. A. Smith en el seu film Grandma reading glass, o la Passió de Crist, que ja va ser portada a la pantalla per Léar.

L'enfocament cinématográfico de Zecca és menys artístic que comercial, multiplicar les classes i inspirar-se en, o fins i tot plagiar a, els seus contemporanis, la qual cosa té per objectiu sobretot guanyar la batalla comercial. Objectiu que va aconseguir, ja que en 1908, Pathé és una multinacional present a tot arreu en el món i domina amb mà fèrria la producció mundial.

En 1914, quan la Primera Guerra Mundial esclata, és enviat als Estats Units per a ocupar-se de la branca americana de la societat Pathé. Torna de nou en 1917 per a dirigir el departament Pathé-Baby, consagrat a les pel·lícules domèstiques.

El renom de Ferdinand Zecca és pel fet que el seu nom s'associa als diversos milers de cintes que es van projectar a través del món en aquest període del cinema de preguerra. La seva carrera va ser unida estretament a l'extraordinari desenvolupament de Pathé.

Filmografia

[modifica]

Com a director

[modifica]
Totes les següents pel·lícules foren codirigides amb René Leprince

Com a productor

[modifica]

Com a actor

[modifica]

Com a guionista

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rège 2009, p. 1026.
  2. ↑ Gubern, Román. Historia del cine, pág.52. Editoral Anagrama, 2016. ISBN 978-84-339-7799-1. 
  3. ↑ "The rise of French cinema." Arxivat 2017-02-03 a Wayback Machine. brevestoriadelcinema. Retrieved: 30 December 2016.
  4. ↑ Gordon 2002, p. 167.

Bibliografia

[modifica]
  • Gordon, Rae Beth. Why the French Love Jerry Lewis: From Cabaret to Early Cinema. Palo Alto, California:Stanford University Press, 2002. ISBN 978-0-80473-894-1.
  • Paris, Michael. From the Wright Brothers to Top gun: Aviation, Nationalism, and Popular Cinema. Manchester, UK: Manchester University Press, 1995. ISBN 978-0-7190-4074-0.
  • Rège, Philippe. Encyclopedia of French Film Directors, Volume 1. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2009. ISBN 978-0-8108-6137-4.
  • Maurice Gianati «Ferdinand Zecca chez Gaumont». 1895, revue d'histoire du cinéma, 2000.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferdinand_Zecca&oldid=34006231»