Galileo (pel·lícula de 1968)
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Liliana Cavani |
Protagonistes | Cyril Cusack Georgi Kaloyanchev (en) Georgi Cherkelov (en) Piero Vida Gigi Ballista Paolo Graziosi Giampiero Frondini Lou Castel Maria Cumani Quasimodo Giulio Brogi Anna Maria Gherardi John Karlsen Nikolay Doychev (en) Miroslav Mindov (en) Mikhail Mikhaĭlov (en) Nevena Kokanova (en) Plamen Charov (en) Vladimir Davchev (en) Boris Arabov (en) Dinko Dinew (en) Maya Dragomanska (en) Claudio Cassinelli Jean Rougeul Vittorio Duse Nikolay Uzunov (en) Max Turilli Mila Dimitrova (en) |
Guió | Liliana Cavani i Tullio Pinelli |
Música | Ennio Morricone |
Fotografia | Alfio Contini |
Muntatge | Nino Baragli |
Vestuari | Ezio Frigerio |
Distribuïdor | Cineriz |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia i República Popular de Bulgària |
Estrena | 1968 |
Durada | 95 min |
Idioma original | italià |
Rodatge | Bulgària |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | cinema biogràfic i drama |
Lloc de la narració | Roma |
Galileo (també coneguda com Galileo Galilei) és una pel·lícula biogràfica dramàtica italo-búlgara de 1968 dirigida per Liliana Cavani. Representa la vida de Galileo Galilei i en particular els seus conflictes amb l'Església Catòlica per les seves teories científiques.[1][2][3]
Argument
[modifica]L’astrònom Galileo Galilei fa classes a la Universitat de Pàdua. Mentre qüestiona les idees de Ptolemeu i Aristòtil, els dogmes científics oficials imposats per l'Església Catòlica, es manté secret sobre els seus dubtes. El seu amic més sincer, el filòsof Giordano Bruno, és denunciat a la Inquisició per les seves idees revolucionàries i més tard executat com a heretge. Tot i així, Galileu continua els seus estudis amb un telescopi construït per tècnics holandesos i perfeccionat per ell, i arriba a la conclusió que el sistema heliocèntric de Copèrnic és vàlid. Publica els seus descobriments en un llibre, el que porta a una sèrie d'interrogatoris per part de la Inquisició. Davant d'una possible condemna a mort, Galileu es retracta públicament de les seves teories.
Repartiment
[modifica]- Cyril Cusack com a Galileo Galilei
- Gueorgui Kaloiantxev com a Giordano Bruno
- Nevena Kokanova com a Marina
- Nicolai Doicev com a Cardenal Bellarmine
- Gueorgui Txerkelov com a Paolo Sarpi
- Piero Vida com a Urbà VIII
- Gigi Ballista com a comissari dominicà
- Paolo Graziosi com a Gian Lorenzo Bernini
- Maia Dragomanska com a filla de Galilei
- Lou Castel com el Pare Charles
- Giulio Brogi com a Sagredo
Significat
[modifica]La pel·lícula no té cap intenció biogràfica, se centra en algunes etapes essencials de la vida de Galileu: des de 1592 l'any de la trobada amb Giordano Bruno fins a la retractació de 1633. El patiment íntim del científic, obligat a negar la veritat que havia intuït, es transmet per la reconstrucció del marc històric i ambiental d'aquella època. Galileu té una profunda fe i està aixafat pel poder; es retracta de les seves idees però, al mateix temps, vol romandre dins de l'església, encara que el decep profundament. Cavani, tot i que es refereix a un període històric-polític diferent, fa una afirmació actual i planteja preguntes sobre les estructures de poder: el cas Galileu serveix per treure el vel de la intolerància i l'integrisme.[4]
Producció i llançament
[modifica]Originalment com a minisèrie coproduïda per companyies cinematogràfiques italianes i búlgares, la companyia de ràdio i televisió RAI es va negar a emetre la pel·lícula acabada i va vendre els drets de distribució a Cineriz, que va retallar la pel·lícula originalment de 105 minuts a 92 minuts de durada.[5]
Galileo es va mostrar en competició a la 29a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[2][3]
Mitjans domèstics
[modifica]Galileo es va publicar l'any 2010 com a DVD de la regió 2.[6]
Vegeu t ambé
[modifica]- Galileo Galilei, obra de teatre de Bertolt Brecht
- Galileo, pel·lícula de 1975 adaptació de l’obra de Brecht
Referències
[modifica]- ↑ Roberto Chiti. Dizionario del cinema italiano. I film. Gremese Editore, 1992. ISBN 8876055932.
- ↑ 2,0 2,1 «Galileo» (en italià). La biennale di Venezia. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «Galileo» (en italià). lilianacavani.it. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ B. Giacomelli, Galileo. Guida alla lettura del film, Scheda filmografica spf, Edizioni Paoline, 1986 pp. 15-16
- ↑ Marrone, Gaetana. The Gaze and the Labyrinth: The Cinema of Liliana Cavani. Princeton University Press, 2000, p. 206. ISBN 9780691008738.
- ↑ Galileo (DVD). Medusa. 2010. OCLC 701711998. In Italian with English subtitles.