Vés al contingut

Llobarro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLlobarro
Dicentrarchus labrax Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN135606 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaMoronidae
GènereDicentrarchus
EspècieDicentrarchus labrax Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimPerca labrax Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Exemplar capturat a Turquia.
Vista lateral
Llobarros en una peixateria
Un llobarro en un aquari

El llobarro, la llobina, el llop, llop de mar, llobató,[2] mollet, (Dicentrarchus labrax) és una espècie de peix blanc osteïcti de la família dels morònids i molt corrent a les costes dels Països Catalans.[3] La forma juvenil es denomina pintat.[4]

Morfologia

[modifica]
  • Pot assolir 103 cm de llargària total i 12 kg de pes.[a]
  • Cos allargat, molt estilitzat i cobert d'escates grans i regulars.
  • El cap en els exemplars joves és bastant punxegut, però esdevé rom en els peixos adults.
  • Llavis carnosos.
  • Dues aletes dorsals.
  • Presenta radis espinosos a totes les aletes.
  • Té dues espines curtes a l'angle superior de l'opercle.
  • El seu color varia considerablement en funció del seu origen geogràfic: des del gris fosc, blau o verd a la part posterior fins a un blanc o groc clar a la part ventral. Els flancs són d'un color blau argentat o, de vegades, daurat pàl·lid o bronze.
  • Els exemplars joves tenen algunes taques fosques a la part superior del cos.[6][7][8][9][10][11]

Reproducció

[modifica]

Es reprodueix mitjançant fecundació externa i la fresa s'esdevé des del gener al març a la Mediterrània, i des del març al juny a les illes Britàniques (els ous poques vegades es troben en aigües més fredes de 8,5-9 °C o més calentes de 15 °C). Durant la temporada de fresa, cada femella pot produir entre 250.000-500.000 d'ous per kg de pes, els quals són planctònics i es desclouen entre 4 i 9 dies després de la fertilització en funció de la temperatura de la mar. Durant els següents 2-3 mesos, les larves creixen a alta mar però, finalment, fan cap a rierols, llacunes i estuaris on romandran durant 4-5 anys abans acabin el seu desenvolupament i adoptin els moviments migratoris dels adults.[12][13][14][15][8][16][17][18][19]

Alimentació

[modifica]

És una espècie depredadora i es nodreix, principalment, de petits peixos pelàgics (com ara, sardines), crustacis (com ara, gambes), calamars i poliquets. Els exemplars joves tendeixen a menjar més invertebrats que els adults i, al llarg de llurs vides, desenvolupen una àmplia gamma de tàctiques per trobar i capturar llurs preses (com ara, atacar des d'una posició inferior i en un angle pronunciat).[8][11][18][20][21][22][23][24][25]

Hàbitat

[modifica]

És un peix demersal, oceanòdrom, de clima subtropical (8 °C-24 °C, 72°N-11°N, 19°W-42°E) i que viu tant a la vora de les roques com als fons de sorra. Pot suportar perfectament l'aigua dolça o mig dolça, per la qual cosa es troba en indrets tan variats com les desembocadures dels rius, llacunes litorals, estuaris, ports i esculleres fins als 100 m de fondària.[a][6][11][26][27]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a la Mediterrània,[28] el sud de la mar Negra i l'oceà Atlàntic oriental (des de Noruega i Islàndia fins al Senegal).[29][30] A causa del trencament d'algunes gàbies de piscifactories ara també se'n troba a Gran Canària i Tenerife (illes Canàries).[31]

Longevitat

[modifica]

La seua esperança de vida és de 30 anys.[18][32]

Costums

[modifica]
  • És un bon nedador i pot sostenir una mitjana de natació d'alta velocitat durant els seus períodes migratoris.[33]
  • Els exemplars joves són més gregaris que els adults i es troben en moles més o menys importants, tot i que, a mesura que van creixent, es tornen més solitaris.[7][26]

Ús comercial

[modifica]

És una espècie molt cercada (hi ha un mercat internacional molt important), ja que la seva carn és excel·lent i se'n paguen alts preus. Es pesca al curricà, a l'espera, per encerclament, per arrossegament, amb tremalls, palangres, etc. i ha estat molt perseguida pels pescadors submarins amb fusell.[a] Es comercialitza fresc o fumat i el seu valor nutricional és de 2,5% de greixos, 19% de proteïnes, 100 quilocalories i 0,50 mg d'àcids grassos omega 3 per cada 100 g de porció comestible. Té quantitats importants de ferro, fòsfor, magnesi i zenc.[6][8][26][34][35][36][37][38]

Estat de conservació

[modifica]

No és una espècie en perill d'extinció, però les seues poblacions es troben sobreexplotades. Això és degut al fet que és una espècie de creixement molt lent i el nombre de captures ultrapassa el seu índex de renovació.[34]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans[11] i la seua talla mínima legal de captura és de 25 cm.[a]

Notes

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Les mides mínimes dels peixos i mariscs capturats per la flota catalana estan recollides en diferents normatives publicades per la Unió Europea, el Govern Central i la Generalitat de Catalunya. És d'aplicació les talles que estableix l'annex III del Reglament del Mediterrani, i les que estableix el Reial Decret 1615/2005, de 30 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 560/1995, de 7 d'abril, únicament quan siguin més restrictives que les del Reglament (CE) 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani i pel qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 2847/93i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94 (DOUE L 409 de 30.12.2006). Aquestes talles mínimes fan referència a les espècies procedents del calador Mediterrani català i són d'aplicació tant a la pesca i el marisqueig professional com a les activitats pesqueres esportives i recreatives.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Species details - Morone labrax (Linnaeus, 1758)» (en anglès). 2010 Annual Checklist. Catalogue of Life. [Consulta: 14 setembre 2022].
  2. ↑ Veny, Joan. De geolingüística i etimologia romàniques. Edicions Universitat Barcelona, 2012. ISBN 978-84-475-3599-6. 
  3. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  4. ↑ «pintat». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 13 setembre 2022].
  5. ↑ Mercader i Bravo, Lluís. Del mar a la llotja peixos del litoral català. 1a. ed. Barcelona: Pòrtic, 2008. ISBN 978-84-9809-050-5. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Llobarro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ 7,0 7,1 Brosowski, Julie. «Dicentrarchus labrax (European bass)» (en anglès). Animal Diversity. [Consulta: 13 setembre 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Pickett, Graham D. Sea bass : biology, exploitation, and conservation. 1st ed. Londres: Chapman & Hall, 1994. ISBN 0-412-40090-1. 
  9. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  10. ↑ Smith, C.L.; J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) «Moronidae». Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT; SEI; UNESCO, vol. 2, 1990, pàg. 692-694.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Dicentrarchus labrax, European seabass : fisheries, aquaculture, gamefish» (en anglès). Fish base. [Consulta: 14 setembre 2022].
  12. ↑ Barnabe, G. «Contribution a la connaissance de la croissance et de la sexualite du loup (Dicentrarchus labrax L.) de la region de Sete» (en anglès). Annales Inst oceanogr Paris, 491, 27-03-1973, pàg. 49–75.[Enllaç no actiu]
  13. ↑ Marinaro, J.-Y. «Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la baie d'Alger». Pelagos, Bulletin de l'institut Océanographique d'Alger, III, I, 1971, pàg. 1–118.
  14. ↑ Pauly, Daniel; Pullin, Roger S. V. «Hatching time in spherical, pelagic, marine fish eggs in response to temperature and egg size» (en anglès). Environmental Biology of Fishes, 22, 4, 01-08-1988, pàg. 261-271. DOI: 10.1007/BF00004892. ISSN: 1573-5133.
  15. ↑ Russell, Frederick S. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Londres: Academic Press, 1976. ISBN 0-12-604050-8. 
  16. ↑ Murua, Hilario; Saborido-Rey, Fran «Female Reproductive Strategies of Marine Fish Species of the North Atlantic». Journal of Northwest Atlantic Fishery Science, núm. 33, 12-2003, pàg. 23-31. ISSN: 0250-6408.
  17. ↑ Muus, Bent J. Sea fish. 1st ed. Hedehusene [Denmark]: Scandinavian Fishing Year Book, 1999. ISBN 87-90787-00-5. 
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «European sea bass» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species. [Consulta: 14 setembre 2022].
  19. ↑ «European seabass - Dicentrarchus labrax» (en anglès). Marine Species Identification Portal. [Consulta: 14 setembre 2022].
  20. ↑ Ferrari, I.; Chieregato, A. R. «Feeding habits of juvenile stages of Sparus auratus L., Dicentrarchus labrax L. and Mugilidae in a brackish embayment of the Po River Delta» (en anglès). Aquaculture, 25, 2, 01-08-1981, pàg. 243–257. DOI: 10.1016/0044-8486(81)90186-1. ISSN: 0044-8486.
  21. ↑ Gatesoupe, Francois-Joël; Robin, Jean H. «The dietary value for sea-bass larvae (Dicentrarchus labrax) of the rotifer Brachionus plicatilis fed with or without a laboratory-cultured alga» (en anglès). Aquaculture, 27, 2, 3-1982, pàg. 121–127. DOI: 10.1016/0044-8486(82)90131-4.
  22. ↑ Gatesoupe, Francois J.; Luquet, Pierre «Practical diet for mass culture of the rotifer Brachionus plicatilis: Application to larval rearing of sea bass, Dicentrarchus labrax» (en anglès). Aquaculture, 22, 1-1981, pàg. 149–163. DOI: 10.1016/0044-8486(81)90141-1.
  23. ↑ Girin, Michel «La ration alimentaire dans l'élevage larvaire du bar, Dicentrarchus labrax (L.)» (en francès). 10th European Symposium on Marine Biology, 01-01-1975, pàg. 427–444.
  24. ↑ Haedrich, Richard L. «Fishes of the North-Eastern Atlantic and Mediterranean. Volume 1. P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen, E. Tortonese». The Quarterly Review of Biology, 61, 2, 01-06-1986, pàg. 290–291. DOI: 10.1086/415000. ISSN: 0033-5770.
  25. ↑ Page, Lawrence M. «Handbook of European Freshwater Fishes» (en anglès). Copeia, 2008, 3, 10-09-2008, pàg. 725–727. DOI: 10.1643/OT-08-098a.1. ISSN: 0045-8511.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Frimodt, Claus. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Oxford: Fishing News Books, 1995. ISBN 0-85238-213-8. 
  27. ↑ Moreira, F.; Assis, C.A.; Almeida, P.R.; Costa, J.L.; Costa, M.J. «Trophic relationships in the community of the upper Tagus estuary (Portugal): A preliminary approach» (en anglès). Estuarine, Coastal and Shelf Science, 34, 6, 6-1992, pàg. 617–623. DOI: 10.1016/S0272-7714(05)80066-6.
  28. ↑ Wassef, Elham A.; Emary, H. «Contribution to the biology of bass, Dicentrarchus labrax L. in the Egyptian Mediterranean waters off Alexandria» (en anglès). Cybium, vol. 13, 1989, pàg. 327-345.
  29. ↑ Jonsson, G «Islenskir fiskar». Fjölva Utgáfa. 2. útgáfa aukin [Reykjavik], 1992.
  30. ↑ Dolgov, A. V. «New data on the distribution of rare and new fish species in Russian waters of the Barents Sea» (en anglès). Journal of Ichthyology, 46, 2, 01-03-2006, pàg. 139–147. DOI: 10.1134/S0032945206020019. ISSN: 1555-6425.
  31. ↑ «Dicentrarchus labrax - Lubina» (en castellà). Caranx. Arxivat de l'original el 2007-08-23. [Consulta: 14 setembre 2022].
  32. ↑ Campillo, Albert «Les pêcheries françaises de Méditerranée. Synthèse des connaissances» (en francès). CEE/IFREMER, 01-12-1992.
  33. ↑ Masaló Llorà, Ingrid; Reig Puig, Lourdes; Oca Baradad, Joan «Determinació de l'activitat natatòria del llobarro (Dicentrarchus labrax) mitjançant tècniques de velocimetria acústica d'alta freqüència (ADV)». I Simposi d'aqüicultura de Catalunya, 2-2008.
  34. ↑ 34,0 34,1 Wheeler, Alwyne C. Fishes of the world : an illustrated dictionary. Londres: Ferndale, 1979. ISBN 0-905746-05-8. 
  35. ↑ Billard, Roland. Poissons d'eau douce des rivières de france (les) - identification, inventaire et répartition des 83 espèces. DELACHAUX ET NIESTLE. PARIS, 1997. ISBN 978-2-603-01046-4. 
  36. ↑ «Propietats del producte - Llobarro (Dicentrarchus Labrax)». Peixos de Palamós. Arxivat de l'original el 2011-09-06. [Consulta: 14 setembre 2022].
  37. ↑ Fuentes López, Ana. Desarrollo de productos ahumados a partir de lubina (Dicentrarchus labrax L.) (Tesi). Universitat Politècnica de València, 2010-02-19. 
  38. ↑ Menéndez Valderrey, Juan Luis «Lubina. Dicentrarchus labrax» (en castellà). Astur Natura, núm. 24, 23-05-2005. ISSN: 1887-5068 [Consulta: 14 setembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • BioLib (anglès)
  • AQUATAB
  • PortalGastronomico.com (castellà)
  • FAO (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llobarro&oldid=34282195»