Vés al contingut

Matilde Llòria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMatilde Llòria
Biografia
Naixement(ca) Matilde González Palau Modifica el valor a Wikidata
23 setembre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Almansa (província d'Albacete) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 maig 2002 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, poetessa Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata


Diccionari Biogràfic de Dones: 86 Modifica el valor a Wikidata

Matilde González Palau (Almansa, 23 de setembre de 1912 - València, 16 de maig de 2002), més coneguda amb el nom literari de Matilde Llòria, va ser una poeta valenciana. És un cas insòlit en haver desenvolupat la seua obra en tres llengües: català, castellà i gallec.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Tot i que nasqué a Almansa, amb un any d'edat, la família es traslladà a viure a Moixent (la Costera), d'on era la mare. Més tard, tingueren cura d'ella els avis paterns (naturals de Requena) i se n'anà a viure a la ciutat de València. Així s'explica el bilingüisme de l'autora, que es veié reforçat amb el casament amb el metge de Sinarcas (la Plana d'Utiel) Federico Lloria i amb el posterior exili a terres gallegues.[1]

Com ja hem dit, Matilde Llòria es casà amb el metge Federico Lloria (de qui agafà el cognom per al seu nom artítistic), militant del partit comunista i, per raons polítiques, impossibilitat per a exercir la medicina a València durant cinc anys. L'any 1942, el matrimoni es traslladà a viure a A Merca (Ourense), on estava empresonat el també metge Roberto Lloria i on el marit de l'autora exercí la medicina fins a l'any 1969.[1]

En la seua estada a Ourense, conegué l'escriptor Ramón Otero Pedrayo i s'introduí ràpidament en els cercles literaris gallecs, tot aprenent-ne la llengua. Aquest aprenentatge va fer que l'autora s'encuriosira també pel català com a llengua literària, i l'aprenguera amb els cursos per correspondència de Carles Salvador. Així, a partir dels anys 50 inicià una carrera literària, no sols en castellà, sinó també en gallec i en català.[1]

Amb 57 anys tornà a València, on visqué fins a la seua mort.[1]

Fou nomenada filla adoptiva de la ciutat d'Ourense.[1]

Obres

[modifica]
  • Camino del cántico, 1949 (poesia en castellà)
  • Aleluya, 1952 (poesia en castellà)
  • Canción de navidad, 1965 (poesia en castellà)
  • Altíssim regne, 1964 (poesia en català)
  • Caixiña de música, 1971 (poesia en gallec)
  • Lloc per a esperança, 1975 (poesia en català). Premi Ausiàs March de Poesia, 1975
  • Un fulgor que se apaga, 1981 (poesia en castellà). Premi Ausiàs March de Poesia, 1981 (quan encara es convocava en català i en castellà)
  • Dou fe, 1994 (poesia en gallec)
  • Irrepetible alondra, 1996 (poesia en castellà)
  • Diario de una adolescente, 1997
  • Espill d'un temps

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Diccionari biogràfic de dones. «Matilde Gonzàlez Palau (Matilde Llòria)». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 24 setembre 2015].
  2. Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2. 
  3. «Matilde Llòria». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].