Vés al contingut

Maureen Stapleton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaureen Stapleton
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementLois Maureen Stapleton
21 juny 1925 Modifica el valor a Wikidata
Troy (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 2006 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Lenox (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia pulmonar Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint Mary's Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Units
FormacióActors Studio
Catholic Central High School (en) Tradueix
HB Studio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de televisió, actriu de cinema, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1952 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeMax Allentuck (1949-1959)
David Rayfiel (1963-1966)[1] Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0822972 Allocine: 8189 Allmovie: p67653 109646 IBDB: 51912 TMDB.org: 21151
Musicbrainz: dbb8c0ce-26f1-473f-bd03-78fcfb088b88 Discogs: 2064028 Find a Grave: 13604784 Modifica el valor a Wikidata

Lois Maureen Stapleton (Troy, Nova York, 21 de juny de 1925 - Lenox, Massachusetts, 13 de març de 2006), va ser una actriu, directora i compositora de músiques de pel·lícules estatunidenca.[2] Ha estat un dels membres de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units.

Fou premiada amb els premis Tony, Emmy, Grammy, Globus d'Or i Actors Studio. També va estar nominada quatre cops al premi Oscar, que obtingué el 1981, interpretant l'anarquista Emma Goldman a Reds, amb el qual era reconeguda com una de les principals actrius del món.[3]

Biografia

[modifica]

Maureen Stapleton va néixer el 21 de juny de 1925 a Troy (Nova York), de religió catòlica i ascendència irlandesa.

El 1951 es va consagrar amb el paper de la vídua siciliana Serafina delle Rose a Broadway a La rosa tatuada, de Tennessee Williams, amb Elli Wallach. Reemplaçava Anna Magnani, que ho va deixar per no dominar l'anglès; per la seva interpretació Stapleton va guanyar el primer Premi Tony de la seva carrera. Anys més tard va estrenar un altre paper originalment pensat per a la Magnani: Lady Torrance, a Orpheus descending, del mateix autor, amb la qual obtingué una nominació al Tony.[3]

El 1967 va fer Plaza Suite, de Neil Simon, dirigida per Mike Nichols, amb George C. Scott; posteriorment el dramaturg li va escriure The Gingerbread Lady, per la qual va obtenir un altre premi Tony. També va ser nominada per un premi Tony per la seva actuació en The Little Foxes en un duel interpretatiu amb Elizabeth Taylor.[cal citació]

El 1981 va ser incorporada al Hall de la fama del teatre i va rebre el premi Actor's Studio el 1980.

En la pel·lícula Interiors, de Woody Allen, va compartir l'escena amb Geraldine Page, i totes dues van ser nominades per a l'Oscar aquell any.

Va estar casada amb l'actor David Rayfiel durant tres anys i amb Max Allentuck, pare dels seus dos fills (Daniel i Katherine), entre 1949 i 1959.[cal citació] Va sostenir un llarg idil·li amb el productor George Abbott. Va ser amiga de Montgomery Clift, que havia estat company seu de repartiment a Cors solitaris i de Marlon Brando, amb qui havia compartit apartament en els dies de l'Actor's Studio.

El 1995 va escriure la seva autobiografia, A Hell of a Life, amb la col·laboració de Jane Scovell.[3]

Morí el 13 de març de 2006 a Lenox (Massachusetts) a causa de problemes pulmonars crònics.

Filmografia

[modifica]

Les seves pel·lícules més destacades són:[1]

Any Pel·lícula Paper Other notes
1958 All the King's Men TV; Nominada - Premi Emmy
Lonelyhearts Fay Doyle Nominada - Oscar a la millor actriu secundària
Nominada - BAFTA a la millor actriu secundària
Nominada - Globus d'Or a la millor actriu secundària
1959 The Fugitive Kind Vee Talbot
1961 Vu du pont Beatrice Carbone aka A View from the Bridge
1963 Bye Bye Birdie Mama Mae Peterson
1967 Among the Paths to Eden Mary O'Meaghan TV; Premi Emmy
1969 Truman Capote's Trilogy Mary O'Meaghan
1970 Airport Inez Guerrero Globus d'Or a la millor actriu secundària
Nominada - Oscar a la millor actriu secundària
1971 Plaza Suite Karen Nash Nominada - Globus d'Or a la millor actriu secundària
Estiu del 42 (Summer of 42) mare de Hermie Veu (no surt als crèdits)
1972 Dig Mare
1974 Voyage to Next Mare terra Veu
1975 Queen of the Stardust Ballroom Beatrice 'Bea' Asher Nominada - Premi Emmy
1977 The Gathering Kate Thornton Nominada - Premi Emmy
1978 Interiors Pearl Nominada - Oscar a la millor actriu secundària
Nominada - Globus d'Or a la millor actriu secundària
1979 The Runner Stumbles Mrs. Shandig
Lost and Found Jemmy
1981 Rojos (Reds) Emma Goldman Oscar a la millor actriu secundària
BAFTA a la millor actriu secundària
Nominada - Globus d'Or a la millor actriu secundària
The Fan Belle Goldman
On the Right Track Mary the Bag Lady
1982 The Electric Grandmother Àvia TV
1984 Johnny perillosament (Johnny Dangerously) Ma Kelly
1985 Cocoon Marilyn Luckett
1986 Heartburn Vera
The Cosmic Eye Mare Terra Veu
The Money Pit Estelle
1987 Nuts Rose Kirk
Made in Heaven Aunt Lisa
Sweet Lorraine Lillian Garber
1988 Liberace: Behind the Music Frances Liberace TV
The Thorns Peggy/Mrs. Hamilton TV series
Doin' Time on Planet Earth Helium Balloon Saleslady
Cocoon: The Return Marilyn 'Mary' Luckett
1989 B.L. Stryker Auntie Sue (1 episodi) Nominada - Premi Emmy
1992 Lincoln Sarah Bush Lincoln TV, veu
Miss Rose White Tanta Perla Nominada - Premi Emmy
1994 Trading Mom Mrs. Cavour
The Last Good Time Ida Cutler
1995 Road to Avonlea Maggie MacPhee - 1 episodi Nominada - Premi Emmy
1996 My Universe Inside Out Voice
1997 Addicted to Love Nana
1998 Wilbur Falls Secretària
2003 Living and Dining Mrs. Lundt

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «filmografia». hollywood.com.
  2. «Stapleton, guanyadora de l'Oscar mor als 80 anys, Irish Abroad, 26 de març de 2006». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 17 juny 2010].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Maureen Stapleton». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 març 2020].