Vés al contingut

Part preterme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El naixement prematur o part preterme és aquell en el qual el part ocorre abans de les 37 setmanes de gestació, en oposició a la majoria dels embarassos que duren més de 37 setmanes, comptades des del primer dia de l'última menstruació.

Per l'OMS, l'edat de la gestació és un criteri necessari i suficient per definir la prematuritat: serà prematur tot naixement abans de les 37 setmanes d'amenorrea (SA); és a dir, després dels 259 dies que segueixen al primer dia de l'última regla. En funció de l'edat gestacional, els nascuts preterme s'agrupen en tres categories: prematurs extrems (menys de 28 setmanes), prematurs importants (de 28 a 32 setmanes) i prematurs moderats o tardans (de 32 a 37 setmanes).[1] Segons les recomanacions de l'esmentada Organització (1977), el límit inferior per establir una acta de naixement per infants nascuts vius és de 22 setmanes després de l'amenorrea, o un pes de 500 grams o una longitud coroneta-còccix de 25 cm.[2]

Història

[modifica]

A la Grècia Antiga, el nen prematur era anomenat elitomina (mesos perduts). Dionís, d'acord amb la mitologia, nasqué com a resultat d'un peculiar part preterme provocat per Zeus[3] i fou cuidat per les Híades en una cova temperada fins a aconseguir un pes adequat.[4]

L'interès social i la preocupació mèdica pels naixements prematurs fou, durant molts segles, pràcticament inexistent. Es consideraven una desgràcia, un fet aberrant o inclús un càstig misteriós a conseqüència d'influències malignes o de les males accions dels pares. A l'Anglaterra del segle xviii, els nadons preterme eren vistos com a monstres mig humans, mig bèsties, sense dret a herència.[5]

L'any 1857, el metge francès Jean-Louis-Paul Denucé (1824-1889) publicà el primer article en una revista mèdica acreditada sobre una incubadora que emprava aigua calenta per mantenir la temperatura del nen i perllongar la seva vida.[6] Pierre-Constant Budin (1846-1907) va desenvolupar el primer mètode d'alimentació assistida en prematurs per mitjà d'un tub intragàstric.[7] El 1880 fou patentada a París per Etienne Stephane Tarnier (1828–1897), mentor de Budin,[8] la primera incubadora tancada i a l'Exposició de Berlin de 1896, Budin i Couney presentaren una incubadora que aconseguí mantenir vius els prematurs ("prestats" pel Dr. Virchow) durant el temps que durà la seva estada al pavelló Kinderbrutanstalt. L'obstetra nord-americà Joseph B. DeLee (1869–1942), un pioner de la intubació i la ventilació pulmonar en prematurs, va inventar una incubadora amb termòstat i una versió portàtil millorada de la mateixa (1900) per recollir els nens als domicilis sota la vigilància d'infermeres degudament formades.[9] El 1902, el British Medical Journal opinava que la prematuritat era un problema pendent d'una solució urgent. El Dr. Julius Hess inaugurà la primera unitat especialitzada en tractar nadons prematurs a l'Hospital Michael Reese de Chicago l'any 1922.[10] El seu llibre Premature and congenital diseased infants fou l'obra de referència de l'època.[11]

Els avenços de la Neonatologia a les darreres dècades han estat molt importants. En el nostre medi occidental, un nen de 1000 grams nascut l'any 1960 tenia un risc de mortalitat del 95%, mentre que un nen amb el mateix pes nascut l'any 2000 tenia un índex de supervivència del 95%.[12] Louis Gluck (1924–1997), capdavanter del disseny de proves per avaluar la maduresa pulmonar fetal (ràtio lecitina:esfingomielina en líquid amniòtic), creà la primera unitat de cures intensives neonatal al Yale New Haven Hospital (1960).[13]

Amb la intenció d'homenatjar els nens prematurs i les seves famílies i de conscienciar sobre la prematuritat, es va celebrar per primera vegada el 29 de novembre de 2009 el "Dia del Nen Prematur" a Espanya.

Dades del 2013 indicaven que cada any naixien al món 15 milions de nens abans de les 37 setmanes de gestació, dels quals morien 1,1 milions per prematuritat, i que un terç dels supervivents presentaven discapacitats més o menys greus.[14]

Límit de viabilitat

[modifica]

Als Estats Units i altres països anglosaxons, el límit pràctic de viabilitat dels prematurs és de 22 setmanes (setmanes d'amenorrea o SA), tot i que en casos excepcionals poden ser viables més aviat.[15]

En altres països com França i d'altres, el límit pràctic de viabilitat s'estima com 24-25 SA /o un pes de naixement d'almenys 500 grams.[16]

En general, la literatura mèdica considera que el límit de la viabilitat humana és de 23 setmanes SA. És obvi, però, que la supervivència i els possibles danys neurològics a curt i mitjà termini d'aquests prematurs extrems depenen dels recursos tecnològics i dels professionals amb formació específica disponibles en cada cas.[17]

L'índex de supervivència dels nens en el límit de viabilitat, altrament anomenats periviables, s'ha incrementat als països occidentals en els darrers anys (~4%), si bé el nombre de supervivents sense problemes neuromotors o sensorials ha augmentat en una proporció menor i les dades sobre els dèficits intel·lectuals o alteracions del comportament emocional a llarg termini són controvertides.[18][19] Molts treballs indiquen que el risc de presentar disfuncions cognitives durant l'edat escolar és considerable.[20] A Suïssa, s'ha elaborat un protocol d'assaig clínic prospectiu per avaluar els efectes protectors a llarg termini (entre els 7 i els 12 anys) sobre determinades habilitats mentals d'un tractament precoç amb eritropoietina en un ampli grup de prematurs extrems.[21] A l'efecte de disminuir al màxim la morbiditat, l'assistència des dels primers moments en un centre de cures intensives neonatals sempre és el més desitjable per aquests prematurs, segons indiquen els estudis basats en l'evidència.[22]

Els avenços de les tècniques de ressuscitació i suport vital aplicades als prematurs extrems ha originat qüestions ètiques i medico-legals molt delicades, ja que no sempre es compaginen amb determinats sentiments o principis morals susceptibles d'alterar les decisions terapèutiques.[23] En general, si bé alguns matisos depenen de les pautes acceptades a cada país i de les nombroses actualitzacions locals, s'observen els criteris següents:

  • En nounats amb una edat gestacional < 22 setmanes i/o < 500 grams de pes no es practiquen maniobres de reanimació.
  • En nounats de 23-24 setmanes i/o 500-600 grams de pes no es fan maniobres de reanimació llevat que, segons l'opinió dels pediatres/neonatòlegs, presentin una vitalitat acceptable.
  • En nounats de > 24 setmanes i/o 600 grams de pes sempre es practica reanimació i s'instaura el tractament oportú.
  • De ser possible, es consensuen amb els pares les accions a seguir i aquests formen part activa del conjunt de decisions.

La supervivència dels prematurs de menys de 500 grams de pes en néixer és poc freqüent, però s'han descrit casos aïllats amb seguiment perllongat i resultats satisfactoris. És convenient individualitzar cada actuació segons el context obstètric prenatal i en funció del desenvolupament postnatal quotidià.[24]

Un grup d'investigadors del Children's Hospital of Philadelphia Research Institute desenvolupa un nou sistema de bossa plàstica estèril i tancada, semblant a un "úter artificial", que permet l'intercanvi de gasos entre el fetus i el contingut líquid de la bossa. Les proves realitzades amb fetus de xai han estat prometedores. El sistema podria ser, en el futur, un instrument vàlid i de baix cost per aconseguir la supervivència de prematurs extrems humans a llocs sense centres neonatals especialitzats.[25]

Causes

[modifica]
  • Problemes d'asfíxia fetal o infecció durant l'embaràs. Un 10–25% dels parts preterme. No és fàcil estimar la veritable importància de les infeccions considerades oportunistes o banals com a causa de part preterme. S'han correlacionat alteracions de la microbiota vaginal amb els parts prematurs, si bé la quantificació d'algunes variables és força complicada.[26] La infecció per herpesvirus simple tipus 2 s'associa amb canvis en l'estroma del cèrvix que modifiquen la seva maduració normal, perill de disseminació infecciosa ascendent i augment del risc de part preterme.[27] També es creu que determinades espècies de gèrmens de la flora oral podrien ser una causa infecciosa infradiagnosticada de prematuritat, corioamnionitis i/o sèpsia neonatal.[28] La malaltia periodontal podria alterar la gestació per disseminació hematògena dels patògens o per fenòmens inflamatoris reactius en la mare i/o el fetus.[29] Les infeccions urinàries sense un tractament correcte també augmenten el risc de sofrir aquesta anomalia.[30] Ureaplasma spp. (uns bacteris de la classe dels mol·licuts que habitualment formen part de la flora bacteriana urogenital sense causar infeccions), sobretot U. parvum i U. urealyticum, són una causa de corioamnionitis i parts prematurs identificada de forma creixent des de fa uns anys gràcies als avenços en les tècniques de PCR.[31][32] Les infeccions genitourinàries maternes, moltes vegades asimptomàtiques, per Trichomonas vaginalis i Mycoplasma hominis tenen una relació estadísticament significativa amb el part prematur.[33] Els serovars de Chlamydia trachomatis responsables de la clamidiosi de transmissió sexual estan directament implicats en l'origen d'un considerable nombre de parts preterme,[34] molts d'ells d'especial gravetat, ja que originen una important inflamació placentària.[35][36]
  • Sífilis. Més del 50% dels casos a algunes zones geogràfiques.[37] Dades epidemiològiques de 2008 estimaven el nombre de parts preterme provocats per la sífilis entre 65.000 i 74.000 casos/any a tot el món.[38] La transmissió materno-fetal del Treponema pallidum subsp. pallidum (sífilis congènita) s'associa amb el naixement de nens prematurs que pateixen greus complicacions sèptiques.[39]
  • Malària. Possiblement la causa més important arreu del món, si bé no es coneixen dades amb suficient validesa estadística, ja que és difícil avaluar per separat els seus efectes dels de la malnutrició materna.[40][41] La forma placentària de la parasitosi provoca alteracions directes en les vellositats coriòniques que impedeixen la normal nutrició fetal i, per una altra banda, l'anèmia produïda pel plasmodi per destrucció dels eritròcits materns ocasiona una hipoperfusió dels teixits de la placenta que afecta la seva funcionalitat. Per això, el paludisme és una de les malalties més relacionades amb la prematuritat i el naixement de nens de baix pes.[42]
  • Preeclàmpsia. Segons els països i/o la gravetat del procés, es creu que afecta aproximadament a 9/1000 embarassos.[43]
  • Estat nutricional matern deficient.
  • Lupus eritematós sistèmic. S'ha observat que entre les gestants joves amb aquesta malaltia existeix una incidència significativa de parts preterme.[44] El risc és major si les dones es troben en una fase activa d'aquesta patologia autoimmunitària.[45] La presa d'hidroxicloroquina[46] per part d'aquestes gestants s'associa amb un increment del temps d'embaràs i, per tant, amb una prematuritat menys accentuada.[47]
  • Alteracions de la concentració de l'hemoglobina materna durant l'embaràs.[48] De vegades en relació amb l'abús de certs complements dietètics.[49]
  • Celiaquia materna no tractada.[50] En les gestants celíaques sotmeses a una dieta lliure de gluten i a tractament profilàctic amb dosis reduïdes d'heparina de baix pes molecular el risc de part preterme és significativament menor.[51]
  • Hipo o hipertiroïdisme matern. Aquestes malalties són una causa no gaire freqüent, però estadísticament significativa, de part preterme.[52]
  • Esteatosi hepàtica gestacional. És una complicació rara (0.1-0.6% de tots els embarassos), greu i pròpia del tercer trimestre de gestació. Comporta un alt percentatge de parts prematurs.[53]
  • Gestació múltiple. Hi ha un conjunt de paràmetres amb valor predictiu segons sigui el cas.[54]
  • Alteracions de la vasculatura arterial del cordó umbilical.[55]
  • Trastorns del son materns. En especial l'insomni i l'apnea del son.[56]
  • Trastorn d'ansietat matern greu. Hi ha una certa manca de consens en l'avaluació de les nombroses variables relacionades amb aquesta causa, ja que existeix una gran divergència entre les metodologies d'estudi utilitzades per cada disciplina. En general, s'accepta que alts nivells d'estrès psicosocial durant les darreres fases de la gestació en mares amb estratègies d'afrontament inadequades augmenten el risc d'un part prematur.[57] Entre els mecanismes etiològics que vinculen l'estrès, l'ansietat/angoixa i el part preterme s'inclouen canvis neuroendocrins i d'inflamació crònica.[58]
  • Anomalies dels conductes de Müller (estructures precursores de l'úter) que impliquin una perfusió placentària insuficient.[59]
  • Endometriosi i endometrioma ovàric (un quist hemàtic benigne dels ovaris derivat de la presència de teixit endometrial en aquestes estructures).[60]
  • Consum de drogues durant l'embaràs, en especial opiacis i/o cocaïna.[61] El tabaquisme incrementa el risc de part prematur i es recomana la cessació de l'hàbit des de l'inici de l'embaràs.[62]
  • Com moltes altres patologies, el part preterme sovint té múltiples concauses, incloent les genètiques i les ambientals. Han estat identificats sis loci que regulen la durada de la gestació i el moment del part. Un locus en concret sembla influir en la funció de determinades cèl·lules responsables del procés de decidualització endometrial i podria ser l'objectiu de nous fàrmacs dirigits a prevenir el part preterme. Un altre locus es relaciona amb el dèficit de seleni i la seva incidència en el part preterme. Es creu que les dones que viuen en regions de sòl pobre en dit element i/o que tenen una dieta sense ell, presenten un major risc de patir alteracions espontànies gestacionals.[63] En aquesta línia de recerca, altres treballs recents indiquen que el moment del part està determinat per mecanismes transcriptòmics que regulen les citocines immunitàries responsables de determinades respostes de tipus inflamatori a la interfície materna/fetal. Això explica que en processos relacionats amb el part preterme, com ara la preeclàmpsia, el patiment fetal o la placenta prèvia, s'observin fenòmens d'expressió gènica relacionables amb un rebuig immune.[64] Determinades variacions en la telomerasa transcriptasa inversa materna s'associen amb la ruptura prematura de membranes i el part preterme.[65] Dins d'aquest camp d'investigació, la majoria de treballs ha estat focalitzada en identificar factors de risc relacionats amb el genoma matern. Un grup de la Universitat Stanford ha plantejat una nova hipòtesi: que el genoma fetal té una influència independent en l'origen del part preterme. Analitzant les mutacions fetals de novo -sense relació amb el genoma dels progenitors- han observat que els prematurs presenten un major índex de dites mutacions que els nascuts a termini. A més, les mutacions de novo associades amb la prematuritat afecten sobretot a gens essencials en el desenvolupament embrionari i en especial als implicats en la formació inicial del cervell fetal. Això sembla indicar que aquest tipus de mutacions podria tenir un paper molecular etiològic important en el part preterme.[66] En el cas dels parts preterme espontanis i recurrents, encara que no es coneixen completament els patrons d'heredabilitat, molts estudis indiquen que certs polimorfismes podrien ser factors familiars determinants d'aquesta forma de trastorn gestacional en particular.[67] L'exposició a diversos contaminants atmosfèrics es considera també una concausa a tenir en compte.[68] El diòxid de sofre és un dels gasos que té una associació clarament definida per nombrosos estudis amb els naixements prematurs.[69] Altres factors ambientals que poden alterar la normal evolució de l'embaràs són la presència al medi o als aliments de bifenil policlorats, dioxines, compostos perfluorats o d'èter difenílic polibromat.[70] Un estudi realitzat als comtats de Califòrnia amb dades de 15 anys consecutius recollides pels CDC indicà una associació significativa entre el nombre de parts preterme i el nivell d'ús de pesticides al comtat de residència materna, independentment del grup racial i socioeconòmic de la mare. També es va observar una incidència més elevada de parts preterme i de gestacions més curtes durant els mesos de major utilització de pesticides (maig i juny) i es van fer correlacions amb el tipus particular d'aquests (fungicida, insecticida, fumigant o herbicida).[71]

Prevenció

[modifica]

Si s'aprecien alteracions en la normal evolució de la mida cervical es poden instaurar diverses formes de teràpia amb progesterona,[72] ajustades a les característiques particulars de cada cas. Generalment, la suplementació de progesterona s'inicia entre les 16-24 setmanes de gestació i termina a les 34-36 setmanes, si no apareixen complicacions. L'administració intravaginal de la substància micronitzada minimitza els seus efectes adversos.[73] S'ha iniciat un programa internacional de recollida de dades per elaborar un protocol amb l'objectiu d'avaluar els pros i els contres dels tipus, les dosis i els criteris d'ús de progesterona en la prevenció del part preterme.[74]

El sulfat de magnesi no es considera actualment un fàrmac preventiu eficaç.[75] Betamimètics, com l'atosiban, no han demostrat ser medicaments prou competents davant l'amenaça d'un part prematur i avui dia no formen part dels uteroinhibidors d'elecció.[76] Les citocines proinflamatòries constitueixen un element important en la patogènia dels parts prematurs espontanis; per aquest motiu, alguns especialistes opinen que el resveratrol és una substància amb efectes protectors en dites alteracions gestacionals.[77] Dosis baixes d'aspirina podrien ser útils en els casos de part preterme espontani recurrent derivats d'alteracions en la perfusió placentària.[78]

Pel que fa als programes de salut pública, hi ha un consens general a l'hora de recomanar la identificació de les dones amb risc, el control ultrasonogràfic, la restricció tabàquica durant l'embaràs o inclús abans, la valoració de les infeccions genitals en gestants i del seu possible tractament o d'assolir l'ús generalitzat de proves genòmiques poc costoses i fiables.[79]

La prematuritat és la segona causa de mort de nens de menys de 5 anys a tot el món. Es calcula que l'any 2010 nasqueren 14,9 milions de nens prematurs, aproximadament. Un 60% d'ells a països del sud-est asiàtic o de l'Àfrica subsahariana. Durant el període 1990-2010, només 3 estats (amb un registre de dades fiable) van reduir el nombre de parts prematurs: Croàcia, Equador i Estònia.[80]

Catalunya té una taxa de prematuritat del 7,3% (2012) i en aquesta taxa el percentatge de prematurs extrems (22-31 setmanes de gestació) és del 11.6%. L'Agència de Salut Pública ha editat un protocol de prevenció i atenció a la prematuritat.[81] A l'Estat espanyol s'ha observat un moderat increment dels casos de prematuritat tardana durant les darreres dècades, un fet que alguns especialistes relacionen amb l'envelliment matern, les induccions del part i les cesàries electives.[82]

Detecció precoç

[modifica]

Un examen ultrasònic a través de la vagina pot detectar els canvis cervicals (en la seva longitud) que es creu que prediuen el part prematur en dones que ja tenen contraccions uterines. En funció dels resultats de la prova es pot determinar el procediment ginecològic més adequat al cas.[83] Un altre mètode és analitzar el patró d'activitat elèctrica muscular de l'úter fent un electrohisterograma.[84] També existeixen determinacions bioquímiques amb un cert valor predictiu: de la fibronectina (una glicoproteïna) fetal que ha estat emprada en el pronòstic negatiu del part preterme i que és qüestionada avui dia pel seu baix índex cost/efectivitat;[85] de la IGFBP-1 (en anglès: insulin like growth factor binding protein 1, de vegades anomenada proteïna placentària 12), considerada un marcador útil en circumstàncies determinades;[86] o de la PAMG-1 (proteïna placentària alfa-microglobulina-1, en anglès: placental alpha microglobulin-1) en secrecions vaginals.[87] Ha estat avaluada la quantificació dels nivells d'altres biomarcadors que mostren una considerable capacitat de predicció positiva i negativa, com la tioredoxina o la proteïna antagonista del receptor de la interleuquina-1, si bé no existeixen sobre aquest tema aplicacions clíniques aprovades per ara.[88]

L'estudi de l'expressió de determinats microARNs (ARNm) materns en plasma pot ser un instrument útil per la detecció precoç del risc de parts prematurs.[89] Sembla existir una correlació entre l'expressió alterada dels mARNs C19MC en el teixit placentari, la ruptura prematura de membranes i el part preterme.[90] Aquesta línia de recerca coincideix amb el fet, observat uns anys abans, de l'existència de perfils de mARNs distintius en les cèl·lules ectocervicals de dones que han tingut parts prematurs.[91] La quantificació durant el primer trimestre gestacional de certs mARNs presents als leucòcits mononuclears (agranulòcits) en sang perifèrica es considera un indicador amb valor pronòstic del part preterme espontani, segons alguns especialistes.[92]

Sembla existir una relació entre certes variacions característiques de la microbiota vaginal en diferents grups de dones i el part preterme.[93] Canvis en la composició i diversitat de dit microbioma en el primer trimestre gestacional es consideren possibles indicadors de risc de part prematur.[94]

La durada de l'embaràs es considera normal quan el part es produeix entre les setmanes 37 i 42 ("part a terme"). Quan el nen neix abans de les 37 setmanes se l'anomena "prematur o preterme". El nen prematur neix amb una "immaduresa" dels seus òrgans i sistemes (respiració, control de temperatura, digestió, metabolisme, etc.) Això el fa més vulnerable a les malalties i més sensible als agents externs (llum, soroll, etc.). Per exemple, la immaduresa dels túbuls renals indueix el desenvolupament en els prematurs de molt baix pes una anèmia per dèficit d'eritropoietina (EPO).[95] Per tal d'evitar en aquests nounats els riscos inherents a les transfusions múltiples, s'instaura una teràpia substitutiva amb EPO subcutània,[96] a dosis que es regulen segons la resposta dels receptors hematopoèsics del moll d'os i el corresponent increment de l'hematòcrit.[97] Cal diferenciar l'anèmia fisiològica del nounat de l'anèmia derivada de la prematuritat. En el prematur és més accentuada i el nivell mínim d'hemoglobina postnatal apareix abans que en el nounat a terme, ja que el temps de supervivència de les hematies és menor i -en comparació- la velocitat de creixement del nen és major per regla general. Els dipòsits de ferro també són menors en el prematur i, en conseqüència, s'esgoten abans.[98]

S'ha dissenyat un test en aspirats orals per detectar amb rapidesa la síndrome del destret respiratori neonatal en prematurs, que permet evitar procediments més invasius.[99]

És possible que un nen neixi a les 40 setmanes amb un pes igual al d'un nen prematur de 32 setmanes. Quan el nen pesa menys que el 90% dels nounats amb la mateixa edat gestacional es considera un nen petit per l'edat gestacional o nounat de baix pes.[100] Si bé aquests nens no tenen les complicacions derivades d'una immaduresa corporal, el seu risc de patir asfíxia perinatal, aspiració de meconi, hipoglucèmia o hipotèrmia és considerable.[101]

No tots els nens prematurs presenten els mateixos problemes. Per sota de 35 setmanes necessiten suport addicional per sobreviure fora de l'úter matern, per la qual cosa hauran d'ingressar en una sala de neonatologia. Cal tenir en compte que la gravetat dels problemes està en relació a l'edat gestacional (durada de la gestació en setmanes). Un problema que cal destacar és la retinopatia del prematur, causada per una vascularització retinal anòmala. Les formes lleus d'aquest trastorn es resolen sense -o poca- afectació de la funció visual; les greus, però, poden ocasionar una pèrdua important de la vista o inclús ceguesa. La classificació d'aquesta retinopatia depèn de la zona afecta i del període evolutiu.[102] Les retinopaties de pitjor pronòstic s'associen sovint amb hemorràgies intraventriculars i/o disfunció respiratòria causant d'episodis d'hipoxèmia.[103] Segons el resultat del cribratge oftalmològic, es realitza un tractament amb làser de diode per retirar la retina avascular que dona bons resultats en la majoria dels casos.[104] El bevacizumab (un inhibidor de l'angiogènesi) és una altra opció terapèutica eficaç, aplicat intravitri de forma aïllada o com a suport de la cirurgia.[105] S'ha proposat un model predictiu precoç del desenvolupament de retinopatia en prematurs, basat en els nivells circulants del factor de creixement insulínic tipus 1 (en anglès: insulin-like growth factor-1 o IGF-1), a més d'un conjunt de paràmetres clínics i nutricionals.[106]

L'hiperoxigenació dels prematurs pot provocar importants danys en les estructures respiratòries,[107] com ara la displàsia broncopulmonar (DBP), o afavorir el desenvolupament de retinopaties.[108] En general, avui dia es recomana evitar altes concentracions constants d'oxigen en els procediments de ressuscitació emprats en aquests nens.[109] Per prevenir la DBP s'han proposat diversos mètodes de ventilació poc invasius i l'ús de surfactants millorats.[110]

En nens menors de 30-32 setmanes i ≤1.500 gr de pes pot aparèixer una malaltia pulmonar atípica, la síndrome de Wilson-Mikity, caracteritzada pel desenvolupament precoç d'un enfisema intersticial quístic sense antecedents de distrés respiratori i que no és secundària a un dany derivat de la ventilació assistida.[111][112]

Els prematurs tenen un major risc de patir hiperbilirubinèmia i kernicterus que els nascuts a termini, independentment de l'existència de patologies hemolítiques o hereditàries de base.[113] L'activitat de l'enzim UGT1A1[114] en els prematurs i/o nens de baix pes és menor que la dels nascuts a termini i amb pes normal, fet que comporta una conjugació disminuïda de la bilirubina. Òbviament, la prevalença, gravetat i duració de la icterícia neonatal en nadons preterme augmenten amb la coexistència de problemes d'alletament, deficiència de glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa o altres factors icterogènics.[115]

Els neonatòlegs segueixen criteris molt estrictes per donar l'alta hospitalària als nounats prematurs de baix pes (~1700 grams), fonamentats en l'estabilitat respiratòria, la capacitat de termoregulació, l'absència d'apnees, les possibilitats d'alimentació oral i la competència dels familiars.[116]

Els nadons prematurs sense patologies d'importància que reben atenció al seu domicili guanyen cada dia uns 40 grams, el doble de pes que els que es mantenen als hospitals. Com a conseqüència, l'alta arriba entre vuit i deu dies, la meitat que al centre mèdic. L'OMS té recollit un ampli conjunt de procediments relacionats amb les pautes d'alimentació òptimes que necessiten els prematurs de baix pes, ajustades a l'estat físic de cada cas i al seu desenvolupament.[117] Després de l'alimentació parenteral inicial és convenient instaurar l'alimentació enteral amb llet materna o de donant tan aviat com es pugui, afegint si cal els fortificants o complements necessaris. La llet de la mare o de banc s'associa amb una menor incidència d'infeccions i d'enterocolitis necrotitzants i amb un millor desenvolupament nerviós que aquells prematurs alimentats només amb fórmules artificials. És un pas previ per assolir l'alimentació oral.[118]

Aspecte del nen

[modifica]

El nen petit té un aspecte fràgil, la seva pell és encara immadura i a través d'ella es poden veure els vasos sanguinis subjacents, això fa que tingui un color vermellós o violaci. Així mateix pot aparèixer "enganxosa" al tacte, morat o tallar-se amb facilitat. Per aquesta raó les infermeres li posen un gel o un altre material protector sota l'esparadrap per protegir la pell. La majoria dels nens molt prematurs poden tenir també una fina capa de pèl molt suau lanugen, que els cobreix la major part del cos. Anirà desapareixent segons creixi.

El cap pot semblar desproporcionadament gran per la mida del seu cos i els seus braços i cames bastant llargs. Tenen molt poca quantitat de greix sobre els seus ossos. No obstant això en anar creixent desenvoluparà més greix i el seu cap, braços i cames adquiriran un aspecte més proporcionat.

No és infreqüent que tingui les parpelles fusionades en el moment del naixement. Amb el temps s'obriran. També les orelles estan poc desenvolupades, molt enganxades al cap i amb poc o gens de cartílag-el material que els proporciona la carcassa elàstica-, si estan plegades o doblades, és possible que es mantinguin en aquesta posició durant algun temps, la qual cosa no els ha de preocupar. Segons creixin les seves orelles formaran cartílag i això farà que es redrecin en ser tocades.

Un ~70% dels prematurs de menys de 35 setmanes gestacionals presenta apnees. La incidència és inversament proporcional a l'edat del nounat, de forma que la freqüència disminueix a mesura que el nen s'acosta a les 37 setmanes de gestació corregides. L'apnea neonatal es defineix com l'absència de respiració durant 20 segons o més, o bé com una absència de menor duració acompanyada de bradicàrdia i cianosi.[119] Si són abundants i és necessari, es tracten amb pressió positiva continua de les vies respiratòries, metilxantines i doxapram.[120] El citrat de cafeïna, emprat també en casos de displàsia broncopulmonar i apnea post-anestèsica, redueix 2-7 dies el període de ventilació mecànica en els prematurs de risc elevat; si bé pot retardar temporalment l'augment de pes[121] i cal avaluar amb molta cura la duració de la teràpia, ja que l'acumulació de cafeïna indueix alteracions osteopèniques en el nen.[122] Independentment de la presentació de DBP o no, a curt i mitjà termini els prematurs extrems acostumen a patir una restricció del volum respiratori corrent que por afavorir el desenvolupament de patologies pulmonars.[123] S'ha observat una associació entre la prematuritat i l'existència de panteixos i problemes asmàtics durant la infància.[124]

Un nen molt prematur té un penis molt petit i és possible que els testicles no hagin baixat encara a les borses. Una nena molt prematura té un clítoris prominent a causa que els llavis circumdants encara no estan desenvolupats.

És freqüent que es mogui poc i quan ho faci sigui amb moviments bruscos a manera de "sacsejades" o "sobresalts". Això succeeix perquè les seves respostes encara no estan desenvolupades i la seva coordinació segueix sent immadura. Normalment, cal un seguiment neurològic protocol·litzat del nen per valorar les seves funcions motores. De vegades, poden aparèixer signes d'una hipertonia muscular transitòria. La presència d'asimetries, de retracció i de retard en l'adquisició de les habilitats motrius pot significar algun grau de paràlisi cerebral, que haurà de ser tractat amb estimulació i fisioteràpia especialitzada.[125] En alguns països s'han creat programes d'estimulació sensomotora dissenyats per ser practicats diàriament pels pares al domicili.[126]

Com que el nen prematur té poc to muscular, s'haurà d'observar atentament per descobrir els signes que mostren com els seus músculs estan guanyant força i coordinació. És possible que el vegi fent moviments espontanis o doblant un braç o una cama. També podrà observar un reflex de succió en posar el dit a prop de la seva boca. Alguns reflexos primitius, com ara el de Moro o el de Galant, poden trigar un temps en aparèixer sense que això representi cap manifestació patològica.[127] A mesura que dorm, menja i guanya pes, el seu to i color de la pell aniran semblant cada vegada més a la dels nens més grans.

És possible que al principi es tingui por d'acaronar-lo, aquests nens semblen molt fràgils per la seva mida tan petita. No obstant això és molt important que s'estableixi com més aviat millor un vincle físic entre la mare i el nen, ja que parlar i tocar el nadó facilita el seu desenvolupament i ajuda als pares a establir vincles afectius. Quan es trobi preparada per acaronar-lo, ha de rentar-se les mans i posar-se bata i mascareta. Depenent de les condicions de salut del nen podrà alimentar-lo, netejar-lo i cuidar-lo. En molts hospitals s'anima als pares a utilitzar el "mètode cangur" que és el contacte entre la pell nua del nen i la pell nua dels pares, aquest contacte ajuda a fer que els nadons es relaxin i respirin amb més facilitat, alhora que els estimula a succionar i alimentar-se.

S'han desenvolupat mètodes que calculen, a partir d'un conjunt de factors significatius present en els primers dies de vida dels nens molt prematurs, el risc d'aparició de problemes d'aprenentatge a l'inici de l'edat escolar.[128]

Referències

[modifica]
  1. ↑ WHO «Preterm birth» (en anglès). Fact sheets, 2018; Feb 19, pàgs: 4 [Consulta: 29 juny 2018].
  2. ↑ Oyarzún Ebensperger, E; Poblete Lizana, JA «Parto prematuro» (en castellà). A: Alto riesgo obstétrico, Cap. 11. Ediciones UC, 1997; 2a Ed, pp: 80 ISBN 9789561414129 [Consulta: 30 juny 2018].
  3. ↑ Malamitsi-Puchner, A; Briana, DD «Ancient Greek view of perinatal risk issues: from myth to reality» (en anglès). Journal of Pediatric and Neonatal Individualized Medicine, 2017 Ag; 6 (2), pp: e060223. DOI: 10.7363/060223. ISSN: 2281-0692 [Consulta: 30 juny 2018].
  4. ↑ Tsoucalas G, Tsoucalas I «The first mythological description of an incubator» (en anglès). Iran J Pediatr, 2012 Mar; 22 (1), pp: 142-143. ISSN: 2008-2142. PMC: 3448233. PMID: 23056875 [Consulta: 30 juny 2018].
  5. ↑ Blackstone, W «Commentaries on the Laws of England, Book I: Rights of Persons (1765)» (en anglès). Oxford University Press, 2016, Jul, pàg: 289 ISBN 9780199600991 [Consulta: 2 octubre 2017].
  6. ↑ Denucé, JLP «Berceau incubateur pour les enfants nés avant terme» (en francès/anglès). Journal de Médicine de Bordeaux, 1857 Des, pp. 723-724 [Consulta: 2 octubre 2017].
  7. ↑ Dunn, PM «Professor Pierre Budin (1846-1907) of Paris, and modern perinatal care» (en anglès). Arch Dis Child Fetal Neonatal Ed, 1995 Nov; 73 (3), pp: F193-F195. ISSN: 1359-2998. PMC: 2528458. PMID: 8535881 [Consulta: 30 juny 2018].
  8. ↑ Rebovich, K «Etienne Stephane Tarnier (1828–1897)» (en anglès). The Embryo Project Encyclopedia. Arizona State University, 2017; Jul 19, pàgs: 6 [Consulta: 30 juny 2018].
  9. ↑ Baker, JP «The Incubator and the Medical Discovery of the Premature Infant» (en anglès). J Perinatol, 2000 Jul-Ag; 20 (5), pp: 321-328. ISSN: 0743-8346 [Consulta: 4 octubre 2017].
  10. ↑ Del Moral, T; Bancalari, E «Evolución de la actitud frente al recién nacido prematuro» (en castellà). Bol Pediatr, 2010; 50 (Supl. 1), pp: 39-42. ISSN: 2340-5384 [Consulta: 2 octubre 2017].
  11. ↑ Hess, JH «Premature and congenital diseased infants» (en anglès). Lea & Febiger. Philadelphia-New York, 1922, pàgs: 422 [Consulta: 4 octubre 2017].
  12. ↑ Philip, AG «The evolution of neonatology» (en anglès). Pediatr Res, 2005 Oct; 58 (4), pp: 799-815. DOI: 10.1203/01.PDR.0000151693.46655.66. PMID: 15718376 [Consulta: 2 octubre 2017].
  13. ↑ Payne, E «A Brief History of Advances in Neonatal Care» (en anglès). Project Sweet Peas, 2016; Maig 1, pàgs: 6 [Consulta: 1r juliol 2018].
  14. ↑ Chang HH, Larson J, Blencowe H, Spong CY, et al «Preventing preterm births: analysis of trends and potential reductions with interventions in 39 countries with very high human development index» (en anglès). Lancet, 2013 Gen 19; 381 (9862), pp: 223-234. DOI: 10.1016/S0140-6736(12)61856-X. PMC: 3572865. PMID: 23158883 [Consulta: 7 juny 2018].
  15. ↑ Amilia Taylor, nascuda el 24 d'octubre de 2006 a Miami, de només 22 setmanes feia 24,13 centímetres i pesava menys de 285 grams. Va sobreviure sense seqüeles greus a llarg termini, malgrat patir inicialment una hemorràgia cerebral i problemes respiratoris i gastrointestinals. La Vanguardia, 20.2.2007
  16. ↑ Desfrere L, Tsatsaris V, Sanchez L, Cabrol D, Moriette G, « Prise en charge des prématurés entre 24 et 28 semaines d'aménorrhée: Critères de réanimation des prématurissimes en salle de naissance: quel discours en anténatal? » Journal de Gynécologie Obstétrique et Biologie de la Reproduction 2004; 33, pp: 84-87
  17. ↑ Tosca Segura, R «Prematuros extremos: ¿Es posible establecer un límite de viabilidad? -Conferència-» (en castellà). Anales (Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana), 2011; 12, pàgs: 20 [Consulta: 28 setembre 2017].
  18. ↑ Younge N, Goldstein RF, Bann CM, Hintz SR, et al «Survival and Neurodevelopmental Outcomes among Periviable Infants» (en anglès). N Engl J Med, 2017 Feb 16; 376 (7), pp: 617-628. DOI: 10.1056/NEJMoa1605566. PMC: 5456289. PMID: 28199816 [Consulta: 3 octubre 2017].
  19. ↑ Pierrat V, Marchand-Martin L, Arnaud C, Kaminski M, et al «Neurodevelopmental outcome at 2 years for preterm children born at 22 to 34 weeks' gestation in France in 2011: EPIPAGE-2 cohort study» (en anglès). BMJ, 2017 Ag 16; 358, pp: j3448. DOI: 10.1136/bmj.j3448. PMC: 5558213. PMID: 28814566 [Consulta: 3 octubre 2017].
  20. ↑ Squarza C, Picciolini O, Gardon L, Ravasi M, et al «Seven Years Cognitive Functioning and Early Assessment in Extremely Low Birth Weight Children» (en anglès). Front Psychol, 2017 Jul 21; 8, pp: 1257. DOI: 10.3389/fpsyg.2017.01257. PMC: 5519617. PMID: 28785236 [Consulta: 3 octubre 2017].
  21. ↑ Wehrle FM, Held U, O'Gorman RT, Disselhoff V, et al «Long-term neuroprotective effect of erythropoietin on executive functions in very preterm children (EpoKids): protocol of a prospective follow-up study» (en anglès). BMJ Open, 2018 Abr 24; 8 (4), pp: e022157. DOI: 10.1136/bmjopen-2018-022157. PMC: 5922511. PMID: 29691250 [Consulta: 10 juny 2018].
  22. ↑ Sharma, D «Golden hour of neonatal life: Need of the hour» (en anglès). Matern Health Neonatol Perinatol, 2017 Set 19; 3, pp: 16. DOI: 10.1186/s40748-017-0057-x. PMC: 5604187. PMID: 28932408 [Consulta: 12 octubre 2017].
  23. ↑ Einaudi MA, Gire C, Loundou A, Le Coz P, Auquier P «Quality of life assessment in preterm children: physicians' knowledge, attitude, belief, practice--a KABP study» (en anglès). BMC Pediatr, 2013 Abr 19; 13, pp: 58. DOI: 10.1186/1471-2431-13-58. PMC: 3637183. PMID: 23601174 [Consulta: 17 octubre 2017].
  24. ↑ Castillo, F; Salmerón, F; Ribes, C; Linde, A; et al «Supervivència sense seqüeles d'una nounada de 390 gr de pes en néixer». Pediatr Catalana, 2001 Maig-Juny; 61 (3), pp: 142-144. ISSN: 1135-8831 [Consulta: 30 juny 2018].
  25. ↑ Partridge, EA; Davey, MG; Hornick, MA; McGovern, PE; et al «An extra-uterine system to physiologically support the extreme premature lamb» (en anglès). Nat Commun, 2017 Abr 25; 8, pp: 15112. DOI: 10.1038/ncomms15112. PMID: 28440792 [Consulta: 29 abril 2017].
  26. ↑ Prince AL, Antony KM, Chu DM, Aagaard KM «The microbiome, parturition, and timing of birth: more questions than answers» (en anglès). J Reprod Immunol, 2014 Oct; 104-105, pp: 12-19. DOI: 10.1016/j.jri.2014.03.006. PMC: 4157949. PMID: 24793619 [Consulta: 4 juliol 2017].
  27. ↑ McGee D, Smith A, Poncil S, Patterson A, et al «Cervical HSV-2 infection causes cervical remodeling and increases risk for ascending infection and preterm birth» (en anglès). PLoS One, 2017 Nov 30; 12 (11), pp: e0188645. DOI: 10.1371/journal.pone.0188645. PMC: 5708831. PMID: 29190738 [Consulta: 19 desembre 2017].
  28. ↑ Lopez E, Raymond J, Patkai J, El Ayoubi M, et al «Capnocytophaga species and preterm birth: case series and review of the literature» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2010 Oct; 16 (10), pp: 1539-1543. DOI: 10.1111/j.1469-0691.2009.03151.x. PMID: 20041890 [Consulta: 4 juliol 2017].
  29. ↑ Cobb CM, Kelly PJ, Williams KB, Babbar S, et al «The oral microbiome and adverse pregnancy outcomes» (en anglès). Int J Womens Health, 2017 Ag 8; 9, pp: 551-559. DOI: 10.2147/IJWH.S142730. PMC: 5557618. PMID: 28848365 [Consulta: 1r setembre 2017].
  30. ↑ Bánhidy F, Acs N, Puhó EH, Czeizel AE «Pregnancy complications and birth outcomes of pregnant women with urinary tract infections and related drug treatments» (en anglès). Scand J Infect Dis, 2007; 39 (5), pp: 390-397. DOI: 10.1080/00365540601087566. PMID: 17464860 [Consulta: 4 juliol 2017].
  31. ↑ Cox, C; Saxena, N; Watt, AP; Gannon, C; et al «The common vaginal commensal bacterium Ureaplasma parvum is associated with chorioamnionitis in extreme preterm labour» (en anglès). J Matern Fetal Neonatal Med, 2016 Nov; 29 (22), pp: 3646-3651. DOI: 10.3109/14767058.2016.1140734. ISSN: 1476-7058. PMID: 26795404 [Consulta: 8 febrer 2018].
  32. ↑ Gil-Campesino, H; Pino-Calm, B; Ferré Moragues, L; Rivero Falero, M; Alcoba-Flórez, J «Parto prematuro y colonización por Ureaplasma parvum» (en castellà). Rev Esp Quimioter, 2018; Gen 26, pàgs: 2. Arxivat de l'original el 10 de febrer 2018. ISSN: 1988-9518 [Consulta: 8 febrer 2018].
  33. ↑ Hosny AEMS, El-Khayat W, Kashef MT, Fakhry MN «Association between preterm labor and genitourinary tract infections caused by Trichomonas vaginalis, Mycoplasma hominis, Gram-negative bacilli, and coryneforms» (en anglès). J Chin Med Assoc, 2017 Set; 80 (9), pp: 575-581. DOI: 10.1016/j.jcma.2016.10.007. ISSN: 1728-7731. PMID: 28094234 [Consulta: 31 març 2018].
  34. ↑ Ahmadi A, Ramazanzadeh R, Sayehmiri K, Sayehmiri F, Amirmozafari N «Association of Chlamydia trachomatis infections with preterm delivery; a systematic review and meta-analysis» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2018 Jun 18; 18 (1), pp: 240. DOI: 10.1186/s12884-018-1868-0. PMC: 6006861. PMID: 29914397 [Consulta: 2 juliol 2018].
  35. ↑ Rours GI, de Krijger RR, Ott A, Willemse HF, et al «Chlamydia trachomatis and placental inflammation in early preterm delivery» (en anglès). Eur J Epidemiol, 2011 Maig; 26 (5), pp: 421–428. DOI: 10.1007/s10654-011-9569-2. PMC: 3109244. PMID: 21431838 [Consulta: 2 juliol 2018].
  36. ↑ Rours GI, Duijts L, Moll HA, Arends LR, et al «Chlamydia trachomatis infection during pregnancy associated with preterm delivery: a population-based prospective cohort study» (en anglès). Eur J Epidemiol, 2011 Jun; 26 (6), pp: 493-502. DOI: 10.1007/s10654-011-9586-1. PMC: 3115062. PMID: 21538042 [Consulta: 2 juliol 2018].
  37. ↑ McClure EM, Saleem S, Pasha O, Goldenberg RL «Stillbirth in developing countries: a review of causes, risk factors and prevention strategies» (en anglès). J Matern Fetal Neonatal Med, 2009 Mar; 22 (3), pp: 183-190. DOI: 10.1080/14767050802559129. PMC: 3893926. PMID: 19089779 [Consulta: 4 juny 2017].
  38. ↑ Newman L, Kamb M, Hawkes S, Gomez G, et al «Global Estimates of Syphilis in Pregnancy and Associated Adverse Outcomes: Analysis of Multinational Antenatal Surveillance Data» (en anglès). PLoS Med, 2013 Feb; 10 (2), pp: e1001396. DOI: 10.1371/journal.pmed.1001396. PMC: 3582608. PMID: 23468598 [Consulta: 2 juliol 2018].
  39. ↑ Akahira-Azuma M, Kubota M, Hosokawa S, Kaneshige M, et al «Republication: Two Premature Neonates of Congenital Syphilis with Severe Clinical Manifestations» (en anglès). Trop Med Health, 2015 Set; 43 (3), pp: 165–170. DOI: 10.2149/tmh.2015-11. PMC: 4593778. PMID: 26543391 [Consulta: 18 abril 2018].
  40. ↑ Rijken MJ, De Livera AM, Lee SJ, Boel ME, et al «Quantifying low birth weight, preterm birth and small-for-gestational-age effects of malaria in pregnancy: a population cohort study» (en anglès). PLoS One, 2014 Jul 1; 9 (7), pp: e100247. DOI: 10.1371/journal.pone.0100247. PMC: 4077658. PMID: 24983755 [Consulta: 1r setembre 2017].
  41. ↑ Cates JE, Unger HW, Briand V, Fievet N, et al «Malaria, malnutrition, and birthweight: A meta-analysis using individual participant data» (en anglès). PLoS Med, 2017 Ag 8; 14 (8), pp: e1002373. DOI: 10.1371/journal.pmed.1002373. PMC: 5549702. PMID: 28792500 [Consulta: 1r setembre 2017].
  42. ↑ Menendez C, Ordi J, Ismail MR, Ventura PJ, et al «The impact of placental malaria on gestational age and birth weight» (en anglès). J Infect Dis, 2000 Maig; 181 (5), pp: 1740-1745. DOI: 10.1086/315449. ISSN: 0022-1899. PMID: 10823776 [Consulta: 19 desembre 2017].
  43. ↑ Backes CH, Markham K, Moorehead P, Cordero L, et al «Maternal preeclampsia and neonatal outcomes» (en anglès). J Pregnancy, 2011; 2011, pp: 214365. DOI: 10.1155/2011/214365. PMC: 3087144. PMID: 21547086 [Consulta: 4 juny 2017].
  44. ↑ Ling N, Lawson E, von Scheven E «Adverse pregnancy outcomes in adolescents and young women with systemic lupus erythematosus: a national estimate» (en anglès). Pediatr Rheumatol Online J, 2018 Abr 16; 16 (1), pp: 26. DOI: 10.1186/s12969-018-0242-0. ISSN: 1546-0096. PMID: 29661199 [Consulta: 18 abril 2018].
  45. ↑ Wei S, Lai K, Yang Z, Zeng K «Systemic lupus erythematosus and risk of preterm birth: a systematic review and meta-analysis of observational studies» (en anglès). Lupus, 2017 Maig; 26 (6), pp: 563-571. DOI: 10.1177/0961203316686704. ISSN: 1477-0962. PMID: 28121241 [Consulta: 18 abril 2018].
  46. ↑ PubChem «Hydroxychloroquine» (en anglès). Compound Summary, 2018 Abr 14; CID 3652 (rev), pàgs: 36 [Consulta: 20 abril 2018].
  47. ↑ Kroese SJ, de Hair MJH, Limper M, Lely AT, et al «Hydroxychloroquine Use in Lupus Patients during Pregnancy Is Associated with Longer Pregnancy Duration in Preterm Births» (en anglès). J Immunol Res, 2017 Des; 2017, pp: 2810202. DOI: 10.1155/2017/2810202. PMC: 5748114. PMID: 29392142 [Consulta: 21 abril 2018].
  48. ↑ Maghsoudlou S, Cnattingius S, Stephansson O, Aarabi M, et al «Maternal haemoglobin concentrations before and during pregnancy and stillbirth risk: a population-based case-control study» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2016 Jun 3; 16 (1), pp: 135. DOI: 10.1186/s12884-016-0924-x. PMC: 4893297. PMID: 27259282 [Consulta: 4 juny 2017].
  49. ↑ Peña-Rosas JP, De-Regil LM, Dowswell T, Viteri FE «Daily oral iron supplementation during pregnancy» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2012 Des 12; 12, pp: CD004736. DOI: 10.1002/14651858.CD004736.pub4. PMC: 4233117. PMID: 23235616 [Consulta: 4 juny 2017].
  50. ↑ Saccone G, Berghella V, Sarno L, Maruotti GM, et al «Celiac disease and obstetric complications: a systematic review and metaanalysis» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2016 Feb; 214 (2), pp: 225-234. DOI: 10.1016/j.ajog.2015.09.080. PMID: 26432464 [Consulta: 4 juliol 2017].
  51. ↑ Beksaç K, Örgül G, Çağan M, Karaağaoğlu E, et al «Retrospective evaluation of pregnant women with celiac disease» (en anglès). J Turk Ger Gynecol Assoc, 2017 Mar 15; 18 (1), pp: 56-59. DOI: 10.4274/jtgga.2016.0198. PMC: 5450212. PMID: 28506952 [Consulta: 21 abril 2018].
  52. ↑ Sheehan PM, Nankervis A, Araujo Júnior E, Da Silva Costa F «Maternal Thyroid Disease and Preterm Birth: Systematic Review and Meta-Analysis» (en anglès). J Clin Endocrinol Metab, 2015 Nov; 100 (11), pp: 4325-4331. DOI: 10.1210/jc.2015-3074. ISSN: 1945-7197. PMID: 26383905 [Consulta: 8 setembre 2017].
  53. ↑ Duarte Mote, J; Díaz Meza, S; Lee Eng Castro, VE; et al «Hígado graso agudo del embarazo: experiencia de 8 años» (en castellà). Med Int Mex, 2007 Sep-Oct; 23 (5), pp: 464-470. ISSN: 0186-4866 [Consulta: 4 juliol 2017].
  54. ↑ van de Mheen L, Schuit E, Lim AC, Porath MM, et al «Prediction of preterm birth in multiple pregnancies: development of a multivariable model including cervical length measurement at 16 to 21 weeks' gestation» (en anglès). J Obstet Gynaecol Can, 2014 Abr; 36 (4), pp: 309-319. DOI: 10.1016/S1701-2163(15)30606-X. PMID: 24798668 [Consulta: 4 juliol 2017].
  55. ↑ Kim HJ, Kim JH, Chay DB, Park JH, Kim MA «Association of isolated single umbilical artery with perinatal outcomes: Systemic review and meta-analysis» (en anglès). Obstet Gynecol Sci, 2017 Maig; 60 (3), pp: 266-273. DOI: 10.5468/ogs.2017.60.3.266. PMC: 5439275. PMID: 28534012 [Consulta: 1r setembre 2017].
  56. ↑ Felder, JN; Baer, RJ; Rand, L; Jelliffe-Pawlowski, LL; et al «Sleep Disorder Diagnosis During Pregnancy and Risk of Preterm Birth» (en anglès). Obstet & Gynecol, 2017; 130, pp: 573–581. DOI: 10.1097/AOG.0000000000002132. ISSN: 0029-7844 [Consulta: 9 agost 2017].
  57. ↑ McDonald SW, Kingston D, Bayrampour H, Dolan SM, Tough SC «Cumulative psychosocial stress, coping resources, and preterm birth» (en anglès). Arch Womens Ment Health, 2014 Des; 17 (6), pp: 559-568. DOI: 10.1007/s00737-014-0436-5. ISSN: 1434-1816. PMID: 24948100 [Consulta: 15 febrer 2018].
  58. ↑ Cha, S; Masho, SW «Preterm Birth and Stressful Life Events» (en anglès). A: Preterm Birth, Chap. 2 (Erez, O; Editor). InTech, 2013; Gen, pàgs: 24 ISBN 978-953-51-0952-5. DOI: 10.5772/54978 [Consulta: 15 febrer 2018].
  59. ↑ Lekovich J, Stewart J, Anderson S, Niemasik E, et al «Placental malperfusion as a possible mechanism of preterm birth in patients with Müllerian anomalies» (en anglès). J Perinat Med, 2017 Gen 1; 45 (1), pp: 45-49. DOI: 10.1515/jpm-2016-0075. ISSN: 1619-3997. PMID: 27639266 [Consulta: 15 agost 2017].
  60. ↑ Kim SG, Seo HG, Kim YS «Primiparous singleton women with endometriosis have an increased risk of preterm birth: Meta-analyses» (en anglès). Obstet Gynecol Sci, 2017 Maig; 60 (3), pp: 283-288. DOI: 10.5468/ogs.2017.60.3.283. PMC: 5439277. PMID: 28534014 [Consulta: 19 novembre 2017].
  61. ↑ Quesada O, Gotman N, Howell HB, Funai EF, et al «Prenatal hazardous substance use and adverse birth outcomes» (en anglès). J Matern Fetal Neonatal Med, 2012 Ag; 25 (8), pp: 1222-1227. DOI: 10.3109/14767058.2011.602143. PMC: 3398231. PMID: 22489543 [Consulta: 21 setembre 2017].
  62. ↑ Moore E, Blatt K, Chen A, Van Hook J, DeFranco EA «Relationship of trimester-specific smoking patterns and risk of preterm birth» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2016 Jul; 215 (1), pp: 109.e1–109.e6. DOI: 10.1016/j.ajog.2016.01.167. PMC: 5344039. PMID: 26827877 [Consulta: 1r desembre 2017].
  63. ↑ Zhang G, Feenstra B, Bacelis J, Liu X, et al «Genetic Associations with Gestational Duration and Spontaneous Preterm Birth» (en anglès). N Engl J Med, 2017; Set 6, pàgs: 6. DOI: 10.1056/NEJMoa1612665. PMC: 5561422. PMID: 28877031 [Consulta: 8 setembre 2017].
  64. ↑ Bukowski R, Sadovsky Y, Goodarzi H, Zhang H, et al «Onset of human preterm and term birth is related to unique inflammatory transcriptome profiles at the maternal fetal interface» (en anglès). PeerJ, 2017 Set 1; 5, pp: e3685. DOI: 10.7717/peerj.3685. PMC: 5582610. PMID: 28879060 [Consulta: 2 octubre 2017].
  65. ↑ Marrs C, Chesmore K, Menon R, Williams S «Maternal human telomerase reverse transcriptase variants are associated with preterm labor and preterm premature rupture of membranes» (en anglès). PLoS One, 2018 Maig 17; 13 (5), pp: e0195963. DOI: 10.1371/journal.pone.0195963. ISSN: 1932-6203. PMID: 29771920 [Consulta: 21 maig 2018].
  66. ↑ Li J, Oehlert J, Snyder M, Stevenson DK, Shaw GM «Fetal de novo mutations and preterm birth» (en anglès). PLoS Genet, 2017 Abr 7; 13 (4), pp: e1006689. DOI: 10.1371/journal.pgen.1006689. PMC: 5384656. PMID: 28388617 [Consulta: 2 desembre 2017].
  67. ↑ Parets SE, Knight AK, Smith AK «Insights into genetic susceptibility in the etiology of spontaneous preterm birth». Appl Clin Genet, 2015 Des 14; 8, pp: 283–290. DOI: 10.2147/TACG.S58612. PMC: 4685889. PMID: 26715857 [Consulta: 8 febrer 2018].
  68. ↑ Slovic AD, Diniz CS, Ribeiro H «Clean air matters: an overview of traffic-related air pollution and pregnancy». Rev Saude Publica, 2017 Feb 16; 51, pp: 5. DOI: 10.1590/S1518-8787.2017051006652. PMC: 5308554. PMID: 28225911 [Consulta: 8 setembre 2017].
  69. ↑ Behrman, RE; Butler, AS (Eds) «Role of Environmental Toxicants in Preterm Birth. A: Preterm Birth: Causes, Consequences, and Prevention». The National Academies Press. Consensus Study Report, 2007; Cap. 8, pp: 229-254 ISBN 9780309101592. DOI: 10.17226/11622 [Consulta: 3 octubre 2017].
  70. ↑ Ferguson KK, O'Neill MS, Meeker JD «Environmental contaminant exposures and preterm birth: A comprehensive review». J Toxicol Environ Health B Crit Rev, 2013; 16 (2), pp: 69-113. DOI: 10.1080/10937404.2013.775048. PMC: 3889157. PMID: 23682677 [Consulta: 2 octubre 2017].
  71. ↑ Winchester P, Proctor C1, Ying J «County-level pesticide use and risk of shortened gestation and preterm birth». Acta Paediatr, 2016 Mar; 105 (3), pp: e107-15. DOI: 10.1111/apa.13288. PMC: 5067698. PMID: 26613363 [Consulta: 2 novembre 2017].
  72. ↑ Keelan JA, Newnham JP «Recent advances in the prevention of preterm birth» (en anglès). F1000Res, 2017 Jul 18; 6, pii: F1000 Faculty Rev-1139. DOI: 10.12688/f1000research.11385.1. PMC: 5516782. PMID: 28781747 [Consulta: 15 agost 2017].
  73. ↑ Choi, SJ «Use of progesterone supplement therapy for prevention of preterm birth: review of literatures» (en anglès). Obstet Gynecol Sci, 2017 Set; 60 (5), pp: 405-420. DOI: 10.5468/ogs.2017.60.5.405. PMC: 5621069. PMID: 28989916 [Consulta: 21 desembre 2017].
  74. ↑ Stewart LA, Simmonds M, Duley L, Dietz KC, et al «Evaluating progestogens for prevention of preterm birth international collaborative (EPPPIC) individual participant data (IPD) meta-analysis: protocol» (en anglès). Syst Rev, 2017 Nov 28; 6 (1), pp: 235. DOI: 10.1186/s13643-017-0600-x. PMC: 5706301. PMID: 29183399 [Consulta: 2 gener 2018].
  75. ↑ Crowther CA, Brown J, McKinlay CJD, Middleton P «Sulfato de magnesio para prevenir el parto prematuro en la amenaza de trabajo de parto prematuro» (en castellà). Cochrane Pregnancy and Childbirth Group, 2014; 15 Ag, pàgs: 4. DOI: 10.1002/14651858.CD001060.pub2 [Consulta: 15 agost 2017].
  76. ↑ SEGO «Fármacos uteroinhibidores (tocolíticos)» (en castellà). Prog Obstet Ginecol, 2013 Mar; 56 (3), pp: 169-80. DOI: 10.1016/j.pog.2012.11.003. ISSN: 0304-5013 [Consulta: 17 agost 2017].
  77. ↑ Furuya H, Taguchi A, Kawana K, Yamashita A, et al «Resveratrol Protects Against Pathological Preterm Birth by Suppression of Macrophage-Mediated Inflammation» (en anglès). Reprod Sci, 2015 Des; 22 (12), pp: 1561-1568. DOI: 10.1177/1933719115589413. ISSN: 1933-7191. PMID: 26037299 [Consulta: 31 maig 2018].
  78. ↑ Visser L, de Boer MA, de Groot CJM, Nijman TAJ, et al «Low dose aspirin in the prevention of recurrent spontaneous preterm labour - the APRIL study: a multicenter randomized placebo controlled trial» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2017 Jul 14; 17 (1), pp: 223. DOI: 10.1186/s12884-017-1338-0. PMC: 5513323. PMID: 28705190 [Consulta: 17 agost 2017].
  79. ↑ Newnham JP, Kemp MW, White SW, Arrese CA, et al «Applying Precision Public Health to Prevent Preterm Birth» (en anglès). Front Public Health, 2017 Abr 4; 5, pp: 66. DOI: 10.3389/fpubh.2017.00066. PMC: 5379772. PMID: 28421178 [Consulta: 12 setembre 2017].
  80. ↑ Blencowe H, Cousens S, Oestergaard MZ, Chou D, et al «National, regional, and worldwide estimates of preterm birth rates in the year 2010 with time trends since 1990 for selected countries: a systematic analysis and implications» (en anglès). Lancet, 2012 Jun 9; 379 (9832), pp: 2162-2172. DOI: 10.1016/S0140-6736(12)60820-4. ISSN: 0140-6736. PMID: 22682464 [Consulta: 23 novembre 2017].
  81. ↑ Colet A, Fernández R, Fusté J, Cabero Ll, et al «Protocol de prevenció i atenció a la prematuritat». Programa de Salut Maternoinfantil. Agència de Salut Pública de Catalunya, 2014; Gen, págs: 235 [Consulta: 21 setembre 2017].
  82. ↑ García-Reymundo M, Demestre X, Calvo MJ, Ginovart G, et al «Prematuro tardío en España: experiencia del Grupo SEN34-36» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2018 Maig; 88 (5), pp: 246-252. DOI: 10.1016/j.anpedi.2017.05.006. ISSN: 1695-9531. PMID: 29100893 [Consulta: 7 juny 2018].
  83. ↑ Bohîlțea RE, Munteanu O, Turcan N, Baros A, et al «A debate about ultrasound and anatomic aspects of the cervix in spontaneous preterm birth» (en anglès). J Med Life, 2016 Oct-Des; 9 (4), pp: 342–347. PMC: 5141391. PMID: 27928435 [Consulta: 17 agost 2017].
  84. ↑ de Lau H, Rabotti C, Oosterbaan HP, Mischi M, Oei GS «Study protocol: PoPE-Prediction of Preterm delivery by Electrohysterography» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2014 Jun 5; 14, pp: 192. DOI: 10.1186/1471-2393-14-192. PMC: 4057931. PMID: 24898548 [Consulta: 16 juliol 2017].
  85. ↑ Berghella V, Saccone G «Fetal fibronectin testing for prevention of preterm birth in singleton pregnancies with threatened preterm labor: a systematic review and metaanalysis of randomized controlled trials» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2016 Oct; 215 (4), pp: 431-438. DOI: 10.1016/j.ajog.2016.04.038. PMID: 27133012 [Consulta: 2 setembre 2017].
  86. ↑ Mešić Ðogić L, Mićić D, Omeragić F, Kovač R, Fazlagić S «IGFBP-1 marker of cervical ripening and predictor of preterm birth» (en anglès). Med Glas (Zenica), 2016 Ag 1; 13 (2), pp: 118-124. DOI: 10.17392/856-16. PMID: 27452330 [Consulta: 2 setembre 2017].
  87. ↑ Çekmez Y, Kıran G, Haberal ET, Dizdar M «Use of cervicovaginal PAMG-1 protein as a predictor of delivery within seven days in pregnancies at risk of premature birth» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2017 Jul 26; 17 (1), pp: 246. DOI: 10.1186/s12884-017-1427-0. PMC: 5530467. PMID: 28747164 [Consulta: 2 setembre 2017].
  88. ↑ Liong S, Di Quinzio MK, Fleming G, Permezel M, et al «New biomarkers for the prediction of spontaneous preterm labour in symptomatic pregnant women: a comparison with fetal fibronectin» (en anglès). BJOG, 2015 Feb; 122 (3), pp: 370-379. DOI: 10.1111/1471-0528.12993. ISSN: 1471-0528. PMID: 25056135 [Consulta: 12 setembre 2017].
  89. ↑ Gray, C; McCowan, LM; Patel R; Taylor, RS; Vickers, MH «Maternal plasma miRNAs as biomarkers during mid-pregnancy to predict later spontaneous preterm birth: a pilot study» (en anglès). Sci Rep, 2017 Abr 11; (71), pp: 815. DOI: 10.1038/s41598-017-00713-8. PMID: 28400603 [Consulta: 20 abril 2017].
  90. ↑ Hromadnikova I, Kotlabova K, Ivankova K, Krofta L «Expression profile of C19MC microRNAs in placental tissue of patients with preterm prelabor rupture of membranes and spontaneous preterm birth» (en anglès). Mol Med Rep, 2017 Oct; 16 (4), pp: 3849-3862. DOI: 10.3892/mmr.2017.7067. PMC: 5646962. PMID: 28731129 [Consulta: 23 novembre 2017].
  91. ↑ Elovitz MA, Brown AG, Anton L, Gilstrop M, et al «Distinct cervical microRNA profiles are present in women destined to have a preterm birth» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2014 Mar; 210 (3), pp: 221.e1-11. DOI: 10.1016/j.ajog.2013.12.043. ISSN: 0002-9378. PMID: 24565431 [Consulta: 23 novembre 2017].
  92. ↑ Winger EE, Reed JL, Ji X «Early first trimester peripheral blood cell microRNA predicts risk of preterm delivery in pregnant women: Proof of concept» (en anglès). PLoS One, 2017 Jul 10; 12 (7), pp: e0180124. DOI: 10.1371/journal.pone.0180124. PMC: 5503193. PMID: 28692679 [Consulta: 23 novembre 2017].
  93. ↑ Callahan BJ, DiGiulio DB, Goltsman DSA, Sun CL, et al «Replication and refinement of a vaginal microbial signature of preterm birth in two racially distinct cohorts of US women» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2017 Set 12; 114 (37), pp: 9966-9971. DOI: 10.1073/pnas.1705899114. PMC: 5604014. PMID: 28847941 [Consulta: 29 novembre 2017].
  94. ↑ Haque MM, Merchant M, Kumar PN, Dutta A, Mande SS «First-trimester vaginal microbiome diversity: A potential indicator of preterm delivery risk» (en anglès). Sci Rep, 2017 Nov 23; 7 (1), pp: 16145. DOI: 10.1038/s41598-017-16352-y. ISSN: 2045-2322. PMID: 29170495 [Consulta: 29 novembre 2017].
  95. ↑ Asada, N «Tubular immaturity causes erythropoietin-deficiency anemia of prematurity in preterm neonates» (en anglès). Sci Rep, 2018 Mar 13; 8 (1), pp: 4448. DOI: 10.1038/s41598-018-22791-y. PMC: 5849759. PMID: 29535446 [Consulta: 20 abril 2018].
  96. ↑ Aher SM, Ohlsson A «Late erythropoietin for preventing red blood cell transfusion in preterm and/or low birth weight infants» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2014 Abr 23; (4), pp: CD004868. DOI: 10.1002/14651858.CD004868.pub4. PMC: 1469-493X. PMID: 24760628 [Consulta: 20 abril 2018].
  97. ↑ Lim CP, Md-Redzuan A, Lai YK, Borhanuddin B, Cheah FC «A Comparison of Once- and Thrice-Weekly Erythropoietin Dosing for the Treatment of Anaemia of Prematurity» (en anglès). Ann Acad Med Singapore, 2017 Oct; 46 (10), pp: 395-398. ISSN: 0304-4602. PMID: 29177368 [Consulta: 20 abril 2018].
  98. ↑ Arca, G; Carbonell-Estrany, X «Anemia neonatal» (en castellà). A: Protocolos Diagnóstico Terapeúticos de la AEP: Neonatologia, Cap. 37, 2008, pp: 362-371. ISSN: 2171-8172 [Consulta: 1r juliol 2018].
  99. ↑ Ribeiro MADS, Fiori HH, Luz JH, Garcia PCR, Fiori RM «Rapid diagnosis of respiratory distress syndrome by oral aspirate in premature newborns» (en anglès). J Pediatr (Rio J), 2018; Maig 29, pii: S0021-7557(17)31065-3. DOI: 10.1016/j.jped.2018.04.008. ISSN: 1678-4782. PMID: 29856942 [Consulta: 7 juny 2018].
  100. ↑ Paisán Grisolía, L; Sota Busselo, I; Muga Zurriarían, O; Imaz Murgiondo, M «El recién nacido de bajo peso» (en castellà). Protocolos de Neonatologia. AEPED, 2008, 9, pp: 78-84. ISSN: 2171-8172 [Consulta: 7 agost 2017].
  101. ↑ Kendig, JW; Nawab, U «Recién nacido pequeño para la edad gestacional (PEG)» (en castellà). Manual Merck. Problemas perinatales (online), 2017, pàgs: [Consulta: 7 agost 2017].
  102. ↑ International Committee for the Classification of Retinopathy of Prematurity «The International Classification of Retinopathy of Prematurity Revisited» (en anglès). Arch Ophthalmol, 2005; 123 (7), pp: 991-999. DOI: 10.1001/archopht.123.7.991. ISSN: 1538-3601. PMID: 16009843 [Consulta: 22 desembre 2017].
  103. ↑ Freitas AM, Mörschbächer R, Thorell MR, Rhoden EL «Incidence and risk factors for retinopathy of prematurity: a retrospective cohort study» (en anglès). Int J Retina Vitreous, 2018 Maig 31; 4, pp: 20. DOI: 10.1186/s40942-018-0125-z. PMC: 5984384. PMID: 29881640 [Consulta: 29 juny 2018].
  104. ↑ Camba Longueira, F; Perapoch López, J; Martín Begué, N «Retinopatía de la prematuridad» (en castellà). Protocolos de Neonatologia. AEPED, 2008, 46, pp: 443-447. ISSN: 2171-8172 [Consulta: 7 agost 2017].
  105. ↑ Isaac M, Tehrani N, Mireskandari K «Involution patterns of retinopathy of prematurity after treatment with intravitreal bevacizumab: implications for follow-up» (en anglès). Eye (Lond), 2016 Mar; 30 (3), pp: 333-341. DOI: 10.1038/eye.2015.289. PMC: 4791711. PMID: 26869159 [Consulta: 22 desembre 2017].
  106. ↑ Coşkun Y, Dalkan C, Yabaş Ö, Demirel ÖÜ, et al «A predictive score for retinopathy of prematurity by using clinical risk factors and serum insulin-like growth factor-1 levels» (en anglès). Int J Ophthalmol, 2017 Nov 18; 10 (11), pp: 1722-1727. DOI: 10.18240/ijo.2017.11.14. PMC: 5686372. PMID: 29181317 [Consulta: 29 novembre 2017].
  107. ↑ Vento Torres, M; Viña Ribes, J «Oxígeno en el periodo neonatal: consecuencias patológicas en edades posteriores de la vida» (en castellà). Monografías de los Anales de la RANF, 2009 Mar 1; XIII, 10, pp: 327-361. Arxivat de l'original el 16 de novembre 2018. ISSN: 1697-428X [Consulta: 17 novembre 2017].
  108. ↑ Sola, A; Chowa, L; Rogido, M «Retinopatía de la prematuridad y oxigenoterapia: una relación cambiante» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2005; 62 (1), pp: 48-63. DOI: 10.1157/13070182. ISSN: 1695-4033 [Consulta: 17 novembre 2017].
  109. ↑ Kapadia VS, Chalak LF, Sparks JE, Allen JR, et al «Resuscitation of preterm neonates with limited versus high oxygen strategy» (en anglès). Pediatrics, 2013 Des; 132 (6), pp: e1488-96. DOI: 10.1542/peds.2013-0978. PMC: 3838529. PMID: 24218465 [Consulta: 17 novembre 2017].
  110. ↑ Nelin LD, Bhandari V «How to decrease bronchopulmonary dysplasia in your neonatal intensive care unit today and "tomorrow"» (en anglès). F1000Res, 2017 Abr 21; 6, pp: 539. DOI: 10.12688/f1000research.10832.1. PMC: 5405789. PMID: 28503300 [Consulta: 17 novembre 2017].
  111. ↑ Lehman, DH «The Wilson-Mikity Syndrome—Case Report and Review of Literature» (en anglès). Calif Med, 1969 Oct; 111 (4), pp: 298–304. ISSN: 0008-1264. PMC: 1503650. PMID: 5388332 [Consulta: 1r juliol 2018].
  112. ↑ Hernández-Romero N, Camargo-Zetina O, Olguín-López MP, Cruz-Reynoso L, Sánchez-García L «Síndrome de Wilson-Mikity. Reporte de un caso» (en castellà). Rev Mex Pediatr, 2013; 80 (3), pp: 105-108. ISSN: 0035-0052 [Consulta: 1r juliol 2018].
  113. ↑ Watchko, JF «Hyperbilirubinemia and bilirubin toxicity in the late preterm infant» (en anglès). Clin Perinatol, 2006 Des; 33 (4), pp: 839-852. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2017. DOI: 10.1016/j.clp.2006.09.002. ISSN: 0095-5108. PMID: 17148008 [Consulta: 7 juny 2018]. Arxivat 8 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  114. ↑ Hamosh, A «UGT1A1 (UDP-Glycosyltransferase 1 Family, Polypeptide A1)» (en anglès). OMIM. Johns Hopkins University, 2014 Jun 8; 191740 (rev), pàgs: 29 [Consulta: 7 juny 2018].
  115. ↑ Kaplan M, Bromiker R, Hammerman C «Severe neonatal hyperbilirubinemia and kernicterus: are these still problems in the third millennium?» (en anglès). Neonatology, 2011 Oct; 100 (4), pp: 354-362. DOI: 10.1159/000330055. ISSN: 1661-7819. PMID: 21968213 [Consulta: 7 juny 2018].
  116. ↑ Benavente Fernández I, Sánchez Redondo MD, Leante Castellanos JL, Pérez Muñuzuri A, et al «Criterios de alta hospitalaria para el recién nacido de muy bajo peso al nacimiento» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2017 Jul; 87 (1), pp: 54.e1-54.e8. DOI: 10.1016/j.anpedi.2016.11.007. PMID: 28063822 [Consulta: 16 juliol 2017].
  117. ↑ Karen, E; Bahl, R «Optimal feeding of low-birth-weight infants. Technical review» (en anglès). WHO. Department of Child and Adolescent Health, 2006, pàgs: 121 ISBN 9789241595094 [Consulta: 24 setembre 2017].
  118. ↑ Grupo de Nutrición de la SENeo «Nutrición enteral y parenteral en recién nacidos prematuros de muy bajo peso» (en castellà). Sociedad Española de Neonatología, 2013, pàgs: 75 ISBN 9788415950028. Arxivat de l'original el 27 de juny 2017 [Consulta: 26 setembre 2017].
  119. ↑ Cullen Benítez, PJ «Apnea en los niños prematuros» (en castellà). Rev Mex Pediatr, 2012; 79 (2), pp: 86-91. ISSN: 0035-0052 [Consulta: 29 juliol 2017].
  120. ↑ Eichenwald EC; Committee on Fetus and Newborn, American Academy of Pediatrics «Apnea of Prematurity» (en anglès). Pediatrics, 2016 Gen; 137 (1), pàgs: 15. DOI: 10.1542/peds.2015-3757. PMID: 26628729 [Consulta: 29 juliol 2017].
  121. ↑ Shrestha B, Jawa G «Caffeine citrate-Is it a silver bullet in neonatology?» (en anglès). Pediatr Neonatol, 2017, Mar 27, pii: S1875-9572(17)30177-8. DOI: 10.1016/j.pedneo.2016.10.003. PMID: 28446386 [Consulta: 29 juliol 2017].
  122. ↑ Ali E, Rockman-Greenberg C, Moffatt M5, Narvey M, et al «Caffeine is a risk factor for osteopenia of prematurity in preterm infants: a cohort study» (en anglès). BMC Pediatr, 2018 Gen 22; 18 (1), pp: 9. DOI: 10.1186/s12887-017-0978-6. PMC: 5776771. PMID: 29357829 [Consulta: 9 febrer 2018].
  123. ↑ Bentsen MH, Markestad T, Øymar K, Halvorsen T «Lung function at term in extremely preterm-born infants: a regional prospective cohort study» (en anglès). BMJ Open, 2017 Oct 25; 7 (10), pp: e016868. DOI: 10.1136/bmjopen-2017-016868. PMC: 5665228. PMID: 29074512 [Consulta: 19 desembre 2017].
  124. ↑ Leps C, Carson C, Quigley MA «Gestational age at birth and wheezing trajectories at 3-11 years» (en anglès). Arch Dis Child, 2018; Jun 2, pii: archdischild-2017-314541. DOI: 10.1136/archdischild-2017-314541. ISSN: 0003-9888. PMID: 29860226 [Consulta: 7 juny 2018].
  125. ↑ Pallás, CR «Seguimiento neurológico del niño prematuro» (en castellà). III Jornada de actualización en Pediatría de Atención Primaria de la SPAPex. Foro Pediátrico, 2004, Gen 17, pp: 4-10. Arxivat de l'original el 10 d’abril 2018 [Consulta: 7 agost 2017].
  126. ↑ Pelc K, Daniel I, Wenderickx B, Dan B; Primebrain group «Multicentre prospective randomised single-blind controlled study protocol of the effect of an additional parent-administered sensorimotor stimulation on neurological development of preterm infants: Primebrain» (en anglès). BMJ Open, 2017 Des 3; 7 (12), pp: e018084. DOI: 10.1136/bmjopen-2017-018084. ISSN: 2044-6055. PMID: 29203503 [Consulta: 19 desembre 2017].
  127. ↑ Allen MC, Capute AJ «The evolution of primitive reflexes in extremely premature infants» (en anglès). Pediatr Res, 1986 Des; 20 (12), pp: 1284-1289. DOI: 10.1203/00006450-198612000-00018. ISSN: 0031-3998. PMID: 3797120 [Consulta: 9 febrer 2018].
  128. ↑ Sanchez-Joya MDM, Sanchez-Labraca N, Roldan-Tapia MD, Moral-Rodríguez T, et al «Neuropsychological assessment and perinatal risk: A study amongst very premature born 4- and 5-year old children» (en anglès). Res Dev Disabil, 2017 Oct; 69, pp: 116-123. DOI: 10.1016/j.ridd.2017.08.008. ISSN: 0891-4222. PMID: 28850884 [Consulta: 29 març 2018].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Part preterme
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Part_preterme&oldid=34189245»