Tractat de Londres (1915)
| ||||
| Tipus | tractat internacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 26 abril 1915 | |||
| Localització | Londres | |||
| Estat | Regne Unit | |||
| Participant | ||||
El Tractat de Londres (en italià Patto di Londra) de 1915 va ser un pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa, signat a Londres el 26 d'abril de 1915 pel Regne d'Itàlia, el Regne Unit, França i Rússia.[1] Segons el pacte, Itàlia havia de deixar la Triple Aliança i sumar-se a la Triple Entesa, com ja indicava un acord secret signat a Londres entre el 4 i el 5 de setembre de 1914. A més, Itàlia havia de declarar la guerra contra l'Imperi Alemany i l'Austrohongarès en el termini d'un mes. De fet, la declaració de guerra es va fer pública el 23 de maig del mateix any. A canvi, Itàlia havia d'obtenir guanys territorials al final de la guerra.
- Tirol, fins a la divisió d'aigües alpina, que inclou les províncies modernes de Trento (Trentino) i Bolzano-Bozen (Alto Adige/Südtirol).
- Trieste
- Gorizia i Gradisca
- Ístria, però no Fiume (Rijeka)
- part de la Carniola Interior
- Dalmàcia septentrional, incloent Zadar (Zara).
- Dodecanès
- Protectorat sobre Albània
- Vlorë
- Part de l'imperi colonial alemany a Àsia i Àfrica
Al Regne de Sèrbia se li va prometre:
- Split (Spalato)
- La costa i les illes al sud de Krka fins a Ragusa (Dubrovnik), i la península Pelješac (Sabbioncello).
Al Regne de Montenegro se li va assignar:
També, però més vagament, es va prometre a Sèrbia:
- Bòsnia i Hercegovina
- Srem
- Bačka
- Eslavònia (aquesta en contra de les objeccions italianes),
- i àrees sense especificar d'Albània (que s'havien de dividir entre Sèrbia, Montenegro i Grècia).
Els italians van insistir, i els aliats van estar d'acord que la qüestió de la costa croata entre Zara i Ístria s'havia de dirimir després de la guerra. També van insistir que Sèrbia no havia de ser informada dels acords. No obstant això, els aliats van ignorar-ho enviant una nota oficial al Govern de Sèrbia, amb data de 4 d'agost de 1915, confirmant les pretensions territorials de Sèrbia i Montenegro per a després de la guerra.
El pacte s'havia de mantenir en secret, però després de la Revolució d'Octubre de 1917, es va publicar pel diari rus Izvestia, el novembre de 1917.
A la Confèrencia de Pau de París, els italians van insistir que només negociarien amb els seus aliats en la guerra Sèrbia i Montenegro, i no amb els enemics derrotats que s'incloïen a la delegació del nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. Els va ofendre especialment que tres membres de la delegació eren antics diputats austrohongaresos (els croats Ante Trumbić, Josip Smodlaka, i l'eslovè Otokar Ribarž), i que un (l'eslovè Ivan Žolger) havia estat ministre al Gabinet austríac durant la guerra.
El pacte va quedar anul·lat pel Tractat de Versalles, perquè Woodrow Wilson, donant suport a les pretensions eslaves i no reconeixent el tractat, va rebutjar les peticions italianes sobre els territoris dàlmates.
La partició del Tirol va ser confirmada pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye.
Referències
[modifica]- ↑ Baker, Ray Stannard. Woodrow Wilson and World Settlement (en anglès). vol.1. Doubleday, Page, and Company, 1923, p. 52–55.