Vejatz lo contengut

Missorí (ribièra)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pels articles omonims, vejatz Missorí (omonimia).
Vista satellit de Missorí

Missorí[1] es un afluent del flume Mississipí , e la ribièra pus longa dels Estats Units[2]. Missorí comença al jonhent de Madison, Jefferson, e Gallatin en Montana, e raja cap al sud-èst per se getar dins Mississippí al nòrd de Sant Loís. Amb 2540 km[3] de long, drena aperaquí un seisen del continent nòrd-american. Missorí amb sas voltas originalas èra la ribièra pus longa d'America del Nòrd. Prèp de 72 km ne foguèron remplaçat per de canals[4] e es ara comparable en longor al fluvi Mississippí. La combinason de las doas aigas pus longas d'America del Nòrd forma lo quatren fluvi al mond.

A son jonhent, Missorí dobla gaireben lo volum de Mississippí, e representa 45% del debit a Sant Loís en temps normal e mai de 70 % pendent las secadas.[5] Es en volum lo segond afluent de Mississippí, aprèp la ribièra Ohio.


  1. United States Geological Survey Hydrological Unit Code: 07-14-01-01- Cahokia-Joachim Watershed
  2. «Largest Rivers in the United States» (HTML).
  3. Modèl:Gnis
  4. «The Missouri River Story» (HTML).
  5. «River users object to Missouri River flow levels — February 16, 2004» (HTML).