Vés al contingut

Hoka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula de família lingüísticaHoka
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaEstats Units Estats Units, Mèxic Mèxic, Hondures Hondures
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Hoka-Sioux Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Jicaque (Tola)
Distribució geogràfica
  Extensió de les llengües hoka abans del contacte.

La família de hoka és l'agrupació hipotètica de petites famílies de llengües ameríndies parlades a Califòrnia i Mèxic, i depenent dels autors el grup estaria format entre 15 i 40 llengües. Estant prop del segle des que es va proposar l'existència d'aquesta família, s'ha trobat alguna evidència addicional que permeten sostenir-la com un agrupament genètic plausible. Encara que algunes famílies hoka poden ser relacionades, especialment les del nord de Califòrnia, alguns lingüistes segueixen considerant que la hipòtesi hoka està encara per comprovar-se com a vàlida. L'etiqueta és emprada com un mitjà per simplificar l'anàlisi d'una de les regions més diverses del planeta, lingüísticament parlant.

El nom hoka està difusament basat en la paraula per a dos en diversos llenguatges pertanyents a aquest gran grup lingüístic: χwak en proto-yuma, c-oocj ([k-oːkx] segons l'Alfabet Fonètic Internacional), en seri, hak en achomawi, etc.

Les llengües hoka són parlades pels indígenes pom, en la costa californiana, així com per altres grups al voltant de la muntanya Shasta i el llac Tahoe, i els grups yuma que viuen en les riberes del riu Colorado. Alguns lingüistes inclouen en aquest grup les llengües chumash, però l'evidència no sembla suficient. L'idioma yurumanguí de Colòmbia també ha estat inclòs en aquesta classificació per Rivet,[1] igual que les llengües extintes del sud de la península de Baixa Califòrnia. No obstant això, aquests casos han estat àmpliament qüestionats pels lingüistes històrics.

Esbós genètic de les llengües hoka

La història de la hipòtesi hoka es remunta a la proposta de R. B. Dixon (1905) que existia un parentiu demostrable entre les llengües shasta i les llengües palaihnihanes, proposant una família shasta-achomawi. En 1913, R. B. Dixon i A. L. Kroeber van ampliar els parentius a les llengües pomo i el chimariko al que després va ser la hipòtesi hoka. També conjecturaren amb el parentiu del karuk i el yana, i van afegir les llengües yuma-cochimí i l'esselen. En 1917 Sapir va publicar algunes dades comparatives d'aquestes llengües, a més del seri, el chontal, el salinan i el chumash. En el seu article "Linguistic Families of Califòrnia" (1919), Kroeber i Dixon, incloïen sota la hipòtesi hoka les anteriors llengües i a més el washo.

Classificació interna

No existeix una classificació única de les llengües hoka, hi ha diferències d'autor a autor tant en les llengües incloses sota el terme "hoka" com en l'agrupació externa. Una classificació de compromís basada en Kroeber, Mary R. Haas, Olmsted i les comparacions lèxiques del projecte ASJP Arxivat 2015-01-21 a Wayback Machine. sería la siguiente:[2][3][4]

Distribució hipotètica de les llengües hoka

Altres llengües que Sapir i altres autors han relacionat amb les anteriors, però de la que sembla existir-ne poca evidència a favor són:

Comparació lèxica

L'evidència en favor de la hipòtesi hoka es basa en principalment en comparacions lèxiques, i en menor mesura evidències morfològiques. Aquestes comparacions en general no són suficientment detallades com per establir correspondències fonètiques regulars i menys per reconstruir un inventari fonològic pel proto-hoka amb seguretat. Les reconstruccions de Mary Haas suggereixen que la majoria de llengües hoka van experimentar nombroses elisions vocàliques i una reducció del nombre de síl·labes. A més algunes formes reconstruïdes suggereixen l'existència de metàtesi que no s'entenen bé, en derivar les formes modernes de diferents proto-formes amb metàtesis la reconstrucció s'enfosqueix.

Quant a les formes lèxiques que presenten certa semblança al llarg de la família estan::[8]

GLOSA Karuk Chimariko Shasta Esselen Palaihnih. Pomo Seri Yuma Salinan Chumash
Achomawi Pomo Diegueño Kiliwa Mohave Pai
'dos' axak xoku xukʔa ulax xaʔq xots __ xwak xawak xavik xuwaga xakić __
'home' avans __ awatíqa efexe __ *hiʔbaya __ __ __ ipa apa __ __
'gos' __ __ __ __ xoma xayu haxz xut θat xatčop axat xutć xuču
'aigua' aas aqa ačsa asanax as *ʔahqha hax xa exaa axa axa __ ʔoʔ

No està del tot clara la regularitat de les correspondències en el quadre anterior encara que pot especular-se amb reconstruccions properes a *xwak- / *hoka 'dos', *i-bay- 'home', *xotč- 'gos' i *ʔaxa(s)- 'aigua'.

Algunes reconstruccions addicionals, que mostren correspondències regulars no trivials, foren publicades per Mary R. Haas (1963):

GLOSA PROTO-
SHASTA 		PROTO-
PALAIH. 		PROTO-
POMO 		Yana Karuk Chimar. PROTO-
YUMA 		PROTO-
HOKA
'orella'
*ísamakʼ
*ísamaK		 *išamál malʔgu -sam *išamárika
*išamákari 		*išamarukʼa
*išamákʼaru
'fetge' *č-ímapasi
 *iwapasi
 ima váfiš -ši
*imačipasí 		*č-imapasi
*imačipasi
'melic' *ímaraw
 alu (achom.)
 lakʼi
 ʔárup
 -napu
 *imalikwí
*imakwáli		 *imarakʼwi
*imakʼwari
'coll (nuca)' *ímapka
 *iwapaKi
 vúˑp
 -kki
*amipúki		 *imapaki
*amipaki
'nas'
*č-imari
 *yaw̃ari
*iw̃ari

*ilaw̃a		 *yamari
*imari
*irama
'llengua'
ipwá (Okw.)
 *ipali
__
 *ipál
__
bawal-
 ápri-

 -pen

 *ipáli

 *ipari
*ipawari
*ipariwa

Per a 'llengua' hi ha formes relacionades en chumash (elʔew, elew <*ipariwa), en washo (alŋ <*ipariwa) i en salinan (épal, ipaL <*ipari), seri (apɬ <*ipari) i chontal (pala, peɬ- <*ipari).

Pronoms

Un fet assenyalat per Ruhlen i altres és una tendència a marcar la primera persona amb n- i la segona persona amb m-, però aquest patró sembla limitat a algunes branques i no s'observen correspondències regulars en el sistema pronominal:[9]

GLOSA Karuk Chimariko Shasta Esselen Palaihnih. Pomo Seri Yuma Salinan Chumash
Atsugewi Pomo Diegueño Kiliwa Mohave Yuma
1a persona
singular		 naˑ nout yáʔa eni àk ha ʔɛ ʔənya nyaʔpt inyétc ʔanyaˑc k'eʔ noi
2a persona
singular		 ʔiˑm mamut máʔi nemi mìʔ ma mɛ maˑ maʔpt mantc manyc moʔ pii
3a persona
singular		 ʔuˑm hamut kwaʦ lal àʦʦé mip (m.)
mit (f.)		 tiiχ pəya (c.)
puˑ (d.)		 paat huvatce vasác (c.)
avác (d.)		 heoʔ kai (c.)
qòlò (d.)
1a persona
plural		 nüˑ natcidut ʦàkká lec móhʦà wa ʔɛ ʔənyawup panyapt inyétcabite ʔanyecəc mom kiku
2a persona
plural		 ʔiˑmkun màkká nomete móhʦà mal mɛ mənyawup pamaʔpt mantcawite mácəc hewoʔt piku
3a persona
plural		 ʔuˑmkun kwaʦ latc àʦʦé bek taaχ pup paacawt inyétcawínte kaiwum (c.)
qòlòwum (d.)

Criticisme a la hipòtesi hoka

Hi ha molts dubtes pel que fa a l'anomenada família lingüística hokan En el seu resum de la hipòtesi, Margaret Langdon, qui era aficionada de la hipòtesi de la família hoka, reporta (1974) la proposta de Sapir pel que fa a la relació entre el Salinan de Califòrnia i el seri, però no la repeteix en el seu resum. En el seu lloc, suggereix en un petit paràgraf, que possiblement el seri, el chumash, i el chontal d'Oaxaca formen una família. Aquesta idea no ha rebut més suport. Campbell (1997), qui adopta una posició conservadora pel que fa a les relacions genètiques, inclou les dues llengües com a llengües aïllades. Marlett (2001) intenta avaluar la relació de seri a les altres llengües suposadament hoka i assenyala que l'evidència és massa pobra. La suposada relació entre seri i salinan s'examina una altra vegada a Marlett (2008) i es rebutja per falta d'evidència.

Hamp (1998) presenta certs principis per a la classificació genètica de les llengües: que "és il·lícit establir una relació genètica per a una llengua o família, la relació de la qual no ha estat demostrada", i que "la disseminació d'aquelles suposades relacions pot confondre greument al públic, un públic no equipat per comprovar aquelles falles tècniques." Moltes de les propostes de la primera meitat del segle XX estan en procés d'avaluació sistemàtica. Aquest procés hauria de resultar en diversos canvis en les llistes de famílies que apareixen en enciclopèdies i llibres que anteriorment acceptaven les propostes de relació llunyana sense exigir l'evidència necessària. Dixon (1997) també critica durament les propostes de relació llunyana que no han presentat les dades necessàries per comprovar les hipòtesis i demana que no es presentin de la mateixa forma que els treballs seriosos.

Referències

  1. ↑ Paul Rivet, 1942
  2. ↑ 2,0 2,1 Mary R. Haas, 1963.
  3. ↑ «ASJP - World Language Tree 02». Arxivat de l'original el 2010-01-13. [Consulta: 21 abril 2014].
  4. ↑ «ASJP - World Language Tree 03». Arxivat de l'original el 2010-07-30. [Consulta: 21 abril 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 William H. Jacobsen, 1958.
  6. ↑ Margaret Langdon, 1974.
  7. ↑ Edward Sapir, 1920.
  8. ↑ Hokan Words
  9. ↑ F. Barriga Puente, Los sistemas pronominales indamericanos, Conaculta-INAH, México, 2005, p.95-97

Bibliografia

  • Bright, William «Glottochronologic counts of Hokaltecan materials». Language, 32, 1, 1956, pàg. 42–48. DOI: 10.2307/410651. JSTOR: 410651.
  • Campbell, Lyle. American Indian languages: the historical linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, 1997. 
  • Chase-Dunn, Christopher. The Wintu and Their Neighbors: A Small World-System in Northern California. Tucson: University of Arizona Press, 1998. 
  • Golla, Victor. (2011). California Indian Languages. Berkeley: University of California Press. ISBN 978-0-5202-6667-4
  • Kaufman, Terrence. 1988. "A Research Program for Reconstructing Proto-Hokan: First Gropings." In Scott DeLancey, ed. Papers from the 1988 Hokan–Penutian Languages Workshop, pp. 50–168. Eugene, Oregon: Department of Linguistics, University of Oregon. (University of Oregon Papers in Linguistics. Publications of the Center for Amerindian Linguistics and Ethnography 1.)
  • Marlett, Stephen A. 2007. Las relaciones entre las lenguas “hokanas” en México: ¿Cuál es la evidencia?. In Cristina Buenrostro & others (eds.), Memorias del III Coloquio Internacional de Lingüística Mauricio Swadesh, 165-192. Mexico City: Universidad Nacional Autónoma de México & Instituto Nacional de Lenguas Indígenas.
  • Marlett, Stephen A. 2008. The Seri and Salinan connection revisited. International Journal of American Linguistics 74.3: 393–99.
  • Rivet, Paul «Un dialecte Hoka Colombien: le Yurumangí». Journal de la Société des Américanistes de Paris, 34, 1942, pàg. 1–59. DOI: 10.3406/jsa.1942.2334.
  • C. Michael Hogan (2008) Ring Mountain, The Megalithic Portal, ed. Andy Burnham
  • Greg White and Mark Basgal. 1993. There Grows a Green Tree: Papers in Honor of David A. Fredrickson, Center for Archaeological Research at Davis, Center for Archaeological Research at Davis Davis, Calif., 423 pages ISBN 1-883019-12-5, ISBN 978-1-883019-12-9

Enllaços externs

  • (castellà) ( PDF) Las relaciones entre las lenguas “hokanas” en México: ¿Cuál es la evidencia?
  • (anglès) Vocabulari de llengües hoka
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hoka&oldid=30890991»