Vés al contingut

Bayer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBayer
(de) Bayer AG Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

EpònimFriedrich Bayer Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusnegoci
empresa cotitzada
empresa
empresa farmacèutica Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria farmacèutica, phytopharmaceuticals (en) Tradueix, plàstic i indústria química Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaAktiengesellschaft Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaIG Farben Modifica el valor a Wikidata
Creació1863
FundadorFriedrich Bayer Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
16 novembre 1999 Germany Adds $555 Million To Offer in Nazi Slave Cases (en) Tradueix
1925 1925-1951Bayer becomes part of I G Farben (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixàcid acetilsalicílic Modifica el valor a Wikidata
Membre deiRODS Consortium (en) Tradueix
ICC Germany
Industrieverband Agrar (fr) Tradueix
Freiwillige Selbstkontrolle für die Arzneimittelindustrie (en) Tradueix
Diversity Charter (en) Tradueix
Wirtschaftsforum der SPD
Bundesarbeitgeberverband Chemie (en) Tradueix
Wirtschaftsrat der CDU
Asien-Pazifik-Ausschuss der Deutschen Wirtschaft (en) Tradueix
Ostausschuss der Deutschen Wirtschaft (en) Tradueix
DAI
Atlantik-Brücke
Informationsdienst Wissenschaft
Bundesnetzwerk Bürgerschaftliches Engagement
BITKOM
Verband Forschender Arzneimittelhersteller (en) Tradueix
BCCG
Verband der Chemischen Industrie (en) Tradueix
American Chamber of Commerce in Germany (en) Tradueix
Chefsache (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Borsa de cotització(FWB BAYN) - (BIT DE000BAY0017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Executiu en capWerner Baumann (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Treballadors99,723 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Part deCDAX
Euro Stoxx 50
DAX (1988–)
DivDAX (1999–2007)
DivDAX (2009–2015)
DivDAX (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Capital propi32.927 M€ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals47.637 M€ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net−2.941.000.000 € (2023) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals116.259 M€ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webbayer.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: Bayer X: Bayer Instagram: bayerofficial LinkedIn: bayer Youtube: UCc1fyFWYvP3XzMl6W4PWsjw Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Bayer AG (FWB BAY, TYO 4863) és una companyia químicofarmacèutica fundada el 7 d'agost de 1863 a Alemanya. Als seus inicis, a una modesta casa a la vall del riu Wupper, era una xicoteta fàbrica per a produir colorants artificials per a tèxtils del comerciant Friedrich Bayer i el mestre tintorer Johann Weskott. En l'actualitat, Bayer és un grup multiempresarial amb presència global, amb 103.824 empleats a tots els continents.[1] La casa matriu de Bayer està a la ciutat alemanya de Leverkusen, des d'on administra i coordina les activitats de les subsidiàries, centres de producció i centres d'investigació a tot el món.

Història

[modifica]

El 1881, després de la defunció d'ambdós fundadors, s'amplia el capital social de la companyia i es constitueix Friedr. Bayer & Co., una empresa en plena expansió, amb diverses fàbriques i 384 treballadors, inclòs un equip de químics. L'any 1897, el departament farmacèutic reeix sintetitzar el principi actiu àcid acetilsalicílic, gràcies als experiments de Felix Hoffmann. Dos anys més tard, el 27 d'octubre de 1900 és registrat per Bayer a l'Oficina Imperial de Patents de Berlín, el que seria l'analgèsic més popular del món, l'Aspirina, en què el terme "spir" es refereix a l'àcid salicílic, l'"a" representa l'acetil i el sufix "ina" acaba d'arrodonir la paraula per fer-la pronunciable igualment en alemany i anglès.[2] L'any 1925 va passar a integrar-se dins del consorci químic IG Farben, conjuntament amb les empreses alemanyes BASF, Agfa i Hoechst que va ser dissolt pels aliats l'any 1952.[3]

El 2006, l'empresa va adquirir Schering, el 2014, va adquirir el negoci de consum de Merck, amb marques com Claritin, Coppertone i Dr. Scholl, i en Monsanto per 58.800 milions d'euros.[4]

Bayer CropScience

[modifica]

Bayer CropScience fabrica els productes per a la protecció de les plantes i pel control de plagues no agrícoles. També té activitat al sector de les llavors i les característiques de les plantes.

El 2002, Bayer AG adquirí Aventis CropScience i la fusionà amb la seva pròpia divisió agroquímica (Bayer Pflanzenschutz o«protecció del plantes») per formar Bayer CropScience. Aquesta companyia actualment és la líder mundial de les companyies en els plaguicides, protecció química d'animals de companyia i la biotecnologia en llavors i plantes. També és activa en aliments modificats genèticament. La companyia de biotecnologia belga Plant Genetic Systems també va ser adquirida per Aventis CropScience. També el 2002, Bayer AG adquirí la companyia neerlandesa Nunhems.

El 2006, el U.S. Department of Agriculture anuncià que l'arròs modificat genèticament de Bayer CropScience LibertyLink havia contaminat el subministrament d'arròs als Estats Units i entrà en un judici amb Bayer.[5]

Bayer CropScience treballa amb Archer Daniels Midland Company i Daimler AG per desenvolupar la jatropha com a biocombustible.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Bayer» (en anglès). Forbes. [Consulta: 1r novembre 2020].
  2. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 23-24. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 14 maig 2013].  Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
  3. Schneibel, Gerhard. «Stock of former Nazi chemicals giant to be delisted» (en anglès). DW. [Consulta: 1r novembre 2020].
  4. «Bayer compra Monsanto por 58.800 millones para buscar el liderazgo en agroindustria» (en castellà). La Vanguardia, 14-09-2016. [Consulta: 1r novembre 2020].
  5. «Bayer Settles With Farmers Over Modified Rice Seeds». The New York Times, 01-07-2011.
  6. «Archer Daniels Midland Company, Bayer CropScience and Daimler to Cooperate in Jatropha Biodiesel Project». DaimlerChrysler. Arxivat de l'original el 2009-03-23. [Consulta: 4 febrer 2012].