Vés al contingut

Camelot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretCamelot
Imatge
Tipuscastell
cort Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRegne Unit Modifica el valor a Wikidata

Camelot és el nom de la fortalesa del llegendari Rei Artús, des d'on aquest va lliurar moltes de les batalles que van marcar la seva vida.[1]

La seva ubicació concreta es desconeix actualment, tot i que es creu que podria ser una província romano-britànica fictícia de la Bretanya post-romana.[2]

Camelot va aparèixer per primera vegada en els romanços francesos del segle XII i, des del cicle Lancelot-Graal,[3] finalment va arribar a ser descrit com la capital fantàstica del regne d'Artús i un símbol del cicle artúric.[4] La fortalesa va ser anomenada per primer cop al poema "Lancelot, el Cavaller de la Carreta", de Chrétien de Troyes, on no sembla tan important com arribaria a ser a la llegenda artúrica, i en general de les novel·les de cavalleries.[5]

Donat el fet que la ubicació de Camelot continua sent un misteri, la veritat sobre ella - si és que va existir- encara es desconeix.

Etimologia

[modifica]

En època romana Caerleon és un jaciment de considerable importància arqueològica com a ubicació d'una fortalesa o castra legionària romana. Va ser la seu de la Legio II Augusta entre el 75 i el 300 dC, i al turó de dalt hi havia un fort de l'edat del ferro.[6] Els romans van anomenar el lloc Isca pel riu Usk (Wysg gal·lès). El nom Caerleon pot derivar del gal·lès per "fortalesa de la legió"; al voltant de l'any 800 dC es coneixia com a Cair Legeion guar Uisc.[7]

L'investigador artúric Ernst Brugger va suggerir que es tractava d'una corrupció del lloc de la batalla final d'Arthur, la batalla de Camlann, en la tradició gal·lesa.[8] Roger Sherman Loomis creia que derivava de Cavalon, un topònim que va suggerir que era una corrupció d'Avalon, sota la influència del topònim bretó Cavallon. A més, va suggerir que Cavalon es va convertir en la capital d'Arthur a causa de la confusió amb l'altra cort tradicional d'Arthur a Caerleon (Caer Lleon en gal·lès).[9]

Referències geogràfiques

[modifica]

Entre les possibles ubicacions de Camelot s'inclouen:

  • El castell de Cadbury
  • El castell de Tintagel
  • Viroconium
  • Caerleon-on-Usk, al sud de Gal·les
  • El castell de Dinerth, prop del riu Arth, a l'oest de Gal·les

Tot i que el nom «Camelot» pot derivar de Camulodunum (nom romà de l'actual Colchester), fortalesa dels reis "catuvellaunos" i més tard capital provincial de la Britannia romana, la seva localització a Essex (a l'Anglia oriental) la situa en el regne anglosaxó equivocat.

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Austin, Susan. Arthurian Legend in the Twentieth and Twenty-first Centuries (en anglès). Vernon Press, 2022-02-01, p. 27. ISBN 978-1-64889-331-5. 
  2. Field, P. J. C. «Searching for Camelot». Medium Ævum, 87, 1, 2018, pàg. 1–22. DOI: 10.2307/26871213. ISSN: 0025-8385.
  3. Kibler, William W. Introduction. The Lancelot-Grail Cycle: Text and Transformations (en anglès). University of Texas Press, 2014-02-20, p. 1–13. DOI 10.7560/743175-001/html. ISBN 978-0-292-76340-1. 
  4. Haught, Leah «Performing Nostalgia: Medievalism in King Arthur and Camelot». Arthuriana, 24, 4, 2014, pàg. 97–126. ISSN: 1934-1539.
  5. Kibler, William W. «Chrétien de Troyes, Lancelot, or The Knight of the Cart.». A: Norris Lacy, James Wilhelm (eds). The Romance of Arthur. Routledge, 2015, p. 112-180.. DOI https://doi.org/10.4324/9781315662015. ISBN 9781315662015. 
  6. Stanford, S. C. «Credenhill Camp, Herefordshire: An Iron Age Hill-Fort Capital» (en anglès). Archaeological Journal, 127, 1, 1-1970, pàg. 82–129. DOI: 10.1080/00665983.1970.11078390. ISSN: 0066-5983.
  7. Breeze, Andrew «"Historia Brittonum" and Britain’s Twenty-Eight Cities» (en anglès). TRUE, 18-07-2016.
  8. Phillips, Graham. The Lost Tomb of King Arthur: The Search for Camelot and the Isle of Avalon (en anglès). Simon and Schuster, 2016-04-11. ISBN 978-1-59143-758-1. 
  9. Becker, Audrey L.; Noone, Kristin. Welsh Mythology and Folklore in Popular Culture: Essays on Adaptations in Literature, Film, Television and Digital Media (en anglès). McFarland, 2011-09-07, p. 68. ISBN 978-0-7864-8725-7.