Vés al contingut

Dasht-e-Lut

Plantilla:Infotaula indretDasht-e-Lut
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdesert de l'Iran Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaprovíncia de Kerman (Iran), Sistan i Balutxistan (Iran) i Khorasan Sud (Iran) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 30° 15′ 50″ N, 59° 14′ 28″ E / 30.2639°N,59.2411°E / 30.2639; 59.2411
Característiques
Dimensió480 (longitud) km
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 2.278.015 ha
zona tampó: 1.794.134 ha Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni natural  → Àsia-Oceania insular
Data2016 (40a Sessió), Criteris PH: (vii) i (viii) Modifica el valor a Wikidata
Identificador1505
Mapa dels biotops de l'Iran
  Estepa arbrada
  Boscos i arbredes
  Semidesert
  Desert de terra baixa
  Estepa
  Aiguamolls al·luvials salats

Dasht-e Lut, o Dasht-i-Lut, és un gran desert de sal al sud-est de l'Iran, inscrit a la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 17 de juliol de 2016.[1]

És una de les conques de drenatge de l'altiplà de l'Iran, fa 480 km de llarg i 320 km d'ample. [2] i es considera el lloc més càlid i sec del món.[3][4][5] La zona que cobreix uns 480 km² s'anomena Gandom Beriyan (el blat torrat). Hi ha lava volcànica negra a la superfície, aquesta lava té l'efecte d'absorbir l'excessiva insolació i això provoca una diferència de temperatura amb les zones elevades del voltant i produeix vent en forma canalitzat. No sembla haver vida a aquesta regió.

Dasht-e Lut té una superfície de 51.800 km².[6] L'altra gran conca de l'Iran és el desert de Dasht-e Kavir. L'estació plujosa és la primavera i hi flueix aigua de les muntanyese Hazaran, però l'aigua s'asseca de seguida.

L'est de Dasht-e Lut és un altiplà baix cobert de sal. En contrast, el centre ha estat esculpit pel vent per 150 km.[2] El sud-est és una vasta plana sorrenca del tipus saharià amb dunes de les més altes del món (300 m) i ergs.

Clima

[modifica]

Els anys 2004 i 2005 aquesta zona va tenir les temperatures més altes del món amb 70 °C(registrades per satèl·lit).[7][8][9][10][3][4][5] Aquesta temperatura registrada no és la de l'aire sinó de la mateixa superfície del sòl que acostuma a ser més alta. Els estius les temperatures mínimes poden estar per sobre dels 40 °C i de dia les màximes per sobre de 50 °C

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]