Dosquers
| ||||
| Tipus | entitat singular de població i ens local històric de Catalunya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Girona | |||
| Comarca | Garrotxa | |||
| Municipi | Maià de Montcal | |||
| Població humana | ||||
| Població | 8 (2009) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 154 m | |||
| Codi INE | 17098000300 | |||
| Codi IDESCAT | 1709850003800 | |||
Dosquers (etimologia: Duobus queriis)[1] és un poble al municipi de Maià de Montcal (la Garrotxa), estès a la riba esquerra del Fluvià. Es formà al voltant del castell de Dosquers i l'església de Sant Martí de Dosquers, esmentada el 1245. L'antic municipi,[2] de 4,45 km², comprenia els veïnats d'Usall, de la Riera i Vila-rodona. En la divisió Territorial de Catalunya de 1936 fou inclòs en la comarca de l'Alt Empordà, però el 1937 en fou segregat i inclòs en la de la Garrotxa.[3]
La festa major de Dosquers se celebra per Sant Jaume, el mes de juliol. El 1934 l'escola del poble es va traslladar a un edifici fora del poble, i va estar en funcionament fins a 1971.[2]
Al sud del poble hi ha l'antic camí que unia Besalú amb Castelló d'Empúries.[4] Antigament es podia travessar el riu Fluvià per agafar un camí cap a Banyoles[2]
Dosquers fou municipi independent fins al 1969. Entre el 1846 i el 1847 havia estat unit a Cabanelles, juntament amb Pedrinyà. Pedrinyà va ser incorporat llavors a Crespià i Dosquers va restar independent, amb ajuntament propi. El 1969 va ser incorporat al terme de Maià de Montcal.[5]
Referències
[modifica]
- ↑ Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona., 1915-1918.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Olivé i Casademont, Dolors. Maià de Montcal i Dosquers. Girona: Quaderns de la Revista de Girona, 2019. ISBN 978-84-15808-83-1.
- ↑ «Dosquers». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). VII, 1847.
- ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.