Vés al contingut

Dosquers

Plantilla:Infotaula geografia políticaDosquers
Imatge
Tipusentitat singular de població i ens local històric de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 11′ 43″ N, 2° 45′ 12″ E / 42.19515°N,2.753251°E / 42.19515; 2.753251
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGarrotxa
MunicipiMaià de Montcal Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població8 (2009) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud154 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE17098000300 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT1709850003800 Modifica el valor a Wikidata

Dosquers (etimologia: Duobus queriis)[1] és un poble al municipi de Maià de Montcal (la Garrotxa), estès a la riba esquerra del Fluvià. Es formà al voltant del castell de Dosquers i l'església de Sant Martí de Dosquers, esmentada el 1245. L'antic municipi,[2] de 4,45 km², comprenia els veïnats d'Usall, de la Riera i Vila-rodona. En la divisió Territorial de Catalunya de 1936 fou inclòs en la comarca de l'Alt Empordà, però el 1937 en fou segregat i inclòs en la de la Garrotxa.[3]

La festa major de Dosquers se celebra per Sant Jaume, el mes de juliol. El 1934 l'escola del poble es va traslladar a un edifici fora del poble, i va estar en funcionament fins a 1971.[2]

Al sud del poble hi ha l'antic camí que unia Besalú amb Castelló d'Empúries.[4] Antigament es podia travessar el riu Fluvià per agafar un camí cap a Banyoles[2]

Dosquers fou municipi independent fins al 1969. Entre el 1846 i el 1847 havia estat unit a Cabanelles, juntament amb Pedrinyà. Pedrinyà va ser incorporat llavors a Crespià i Dosquers va restar independent, amb ajuntament propi. El 1969 va ser incorporat al terme de Maià de Montcal.[5]

Referències

[modifica]
  1. Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona., 1915-1918. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Olivé i Casademont, Dolors. Maià de Montcal i Dosquers. Girona: Quaderns de la Revista de Girona, 2019. ISBN 978-84-15808-83-1. 
  3. «Dosquers». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). VII, 1847. 
  5. Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.