Vés al contingut

Emanuel Lasker

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmanuel Lasker
Imatge
(1933) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 desembre 1868 Modifica el valor a Wikidata
Barlinek (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBeth Olam Cemetery, Ridgewood (NY) 40° 41′ 43″ N, 73° 53′ 10″ O / 40.6953031°N,73.8859961°O / 40.6953031; -73.8859961 Modifica el valor a Wikidata
  2n Campió del Món d'escacs (1894–1921)
Dades personals
FormacióUniversitat de Heidelberg
Universitat d'Erlangen-Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber reihen auf der convergenzgrenze Modifica el valor a Wikidata (1900 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiMax Noether Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÀlgebra, escacs, matemàtiques i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, filòsof, jugador de bridge, jugador d'escacs, compositor d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tulane Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaImperi Alemany Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMartha Cohn Modifica el valor a Wikidata
ParesAdolf Lasker i Rosalie Israelssohn
GermansBertold Lasker Modifica el valor a Wikidata
ParentsEdward Lasker Modifica el valor a Wikidata
Premis

ChessGames: 19149 365Chess: Emanuel_Lasker Chess.com: emanuel-lasker
Goodreads author: 97429 Find a Grave: 631 Modifica el valor a Wikidata


Emanuel Lasker (Barlinek, 24 de desembre de 1868 - Nova York, 11 de gener de 1941) fou un jugador d'escacs alemany. Va ser el segon Campió del món d'escacs, títol que va conservar durant 27 anys, des del 1894 fins al 1921. Hom el considera un dels millors jugadors de la història.[1]

Biografia i resultats destacats en competició

[modifica]

Va néixer a Berlinchen, llavors Estat de Brandenburg (actualment Barlinek a Polònia). Alumne avantatjat en matemàtiques,[2] des que era un nen es va sentir atret pels escacs, llançant-se a la competició malgrat l'oposició familiar. Després de guanyar diferents torneigs, va desafiar el llavors compatriota seu Siegbert Tarrasch —Alemanya s'havia format el 1871— a un matx que aquest no va acceptar, per la qual cosa va decidir provar sort contra el campió del món, Wilhelm Steinitz. El desafiament es va celebrar el 1894 a Nova York, Filadèlfia i Mont-real, i va acabar amb el triomf de Lasker (partides guanyades:10 perdudes:5 taules:4).

A partir d'aquest moment, va disputar els següents matxs pel títol de campió del món d'escacs:

1) El 1898 a Moscou contra Wilhelm Steinitz (matx de revenja): (partides guanyades;10 perdudes:2 taules:5)

2) El 1907 a Nova York, Filadelfia, Baltimore, Chicago i Memphis contra Frank Marshall; guanyades:8 perdudes:0 taules:7

3) El 1908 a Düsseldorf i Múnic contra Siegbert Tarrasch; guanyades:8 perdudes:3 taules:5.

4) El 1910 a Viena i Berlin, Lasker va empatar amb Carl Schlechter després de disputar 10 partides (8 taules, una guanyada i una perduda), conservant el títol.

5) El mateix any 1910 va derrotar en Dawid Janowski a Berlin (guanyades:8 perdudes:0 taules:3)

6) Finalment va perdre el títol contra Capablanca el 1921 a l'Havana, sense aconseguir guanyar cap partida (4 perdudes, 10 taules), de manera que el matx, programat inicialment a 24 partides, va acabar abans d'hora.

Va participar en nombrosos torneigs, i en va guanyar alguns de molt prestigiosos: Hastings (1895), Sant Petersburg (1896 i 1914) o el Torneig de Nova York 1924. Al Torneig de Moscou de 1925 hi fou segon, rere Efim Bogoljubow, però per davant de Capablanca.[3]

El seu estil s'ha anomenat "psicològic", atès que molts cops triava continuacions que no eren necessàriament les millors, sinó les que més complicaven el joc a l'adversari amb el qual s'enfrontava. Així, en posicions objectivament perdudes, intentava crear complicacions de les quals la seva formidable capacitat tàctica li permetia sortir triomfant. Alguns autors consideren en Mikhaïl Tal un exponent posterior del mateix estil.

De la seva vida privada és digne de menció que va ser amic d'Albert Einstein, les teories de qui seguia amb interés, així com que el 1934 els seus béns foren confiscats pels nazi, atès el seu origen jueu, i va haver d'abandonar Alemanya.

Retirat del món dels escacs, va haver de tornar-hi després de quedar arruïnat arran del crack de la Borsa de 1929.

El seu darrer gran torneig fou el celebrat a Nottingham el 1936. Va morir el 1941 als Estats Units.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Els 10 millors jugadors d'escacs de la història» (en anglès), 06-09-2009. [Consulta: 7 octubre 2010].
  2. Es va doctorar en matemàtiques l'any 1900 a la Universitat d'Erlangen sota la direcció de Max Noether
  3. «Classificació i partides del Torneig de Moscou de 1925». chessgames.com. [Consulta: 7 maig 2020].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Precedit per:
Wilhelm Steinitz
Campió del món d'escacs
1894–1920
Succeït per:
José Raúl Capablanca