Joan de Sahagún
 Plafó ceràmic del s. XVII, del convent de Santa María del Pópulo de Sevilla (Museo de Bellas Artes, Sevilla)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Juan González de Castrillo Martínez 24 juny 1419 (Gregorià) Sahagún (província de Lleó) |
| Mort | 11 juny 1479 (Gregorià) (59 anys) Salamanca (Espanya) |
| Sepultura | Catedral Nueva de Salamanca |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, predicador |
| Orde religiós | Orde de Sant Agustí |
| religiós | |
| |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Pelegrinatge | Sahagún, Salamanca |
| Festivitat | 11 de juny |
| Iconografia | Hàbit agustí, amb un calze i el Santíssim Sagrament envoltat de raigs |
| Patró de | Salamanca, Sahagún; a Barcelona: gremi de corders de viola |
Juan de Sahagún (1419-1479) o Juan de San Facundo va ser un prevere nascut a la vila de Sahagún, a la província de Lleó. Va fer-se frare agustí al convent de l'orde a Salamanca. Canonitzat per Alexandre VIII, la seva festivitat es commemora el 12 de juny. És el patró de Sahagún i de la ciutat de Salamanca.
Biografia
[modifica]Sant Joan va néixer el 1430, a Sahagún (o San Facundo), a la Corona de Castella. Era el major de set nens, fills de Juan González de Castrillo i Sancha Martínez.
Joan va rebre la seva primera educació dels benedictins de Sahagún. Un cop va rebre la tonsura, el seu pare li aconseguí el benefici de la parròquia de Dornillos. Alfonso de Cartagena, bisbe de Burgos, el va formar i l'ordenà prevere en 1445, fent-lo canonge de la Catedral de Burgos.[1]
Joan, però, va renunciar-hi, conservant només la capellania de Santa Gadea, on deia missa, i es dedicà a la catequesi del poble ignorant. A més, va començar una vida d'austeritat i mortificació. Amb el permís del bisbe, va estudiar teologia a la Universitat de Salamanca. Essent capellà de San Bartolomé, va haver de sotmetre's a una operació de ronyó i va fer el vot d'ingressar en un orde religiós.[1]
Així, en 1463 ingressà en l'Orde d'Eremites de Sant Agustí, a San Pedro de Salamanca, on va fer-hi professió un any després. Va dedicar-se a la predicació i la pastoral, convertint moltes ànimes de ciutadans de Salamanca. Aviat esdevingué mestre de novicis del convent i, el 1471, prior de la comunitat.[2]
-
Retaule del sant a la Catedral de Burgos -
Capella major de la Catedral Nueva de Salamanca, amb les urnes d'argent on hi ha les restes de Sant Joan de Sahagun i de Sant Tomàs de Villanueva
Va tenir molta devoció pel Santíssim Sagrament: deia que, en dir la missa, veia l'hòstia consagrada resplendint en la seva glòria. Tenia la facultat de penetrar en els secrets de la consciència aliena, per la qual cosa no era fàcil enganyar-lo. En els seus sermons va predicar contra els crims i els vicis del moment, especialment entre els poderosos, la qual cosa li va fer guanyar molts enemics. Alguns van contractar sicaris perquè l'assassinessin, però aquests, commoguts per la bondat del sant, no podien fer-ho mai. Algunes dones el van atacar per la predicació que havia fet en contra del luxe excessiu de les robes femenines.
La seva predicació contra la luxúria va fer que un noble que vivia en concubinat deixés la seva amant; aquesta, com a venjança, va enverinar el sant i el va matar, tot i que aquesta és una tradició que no es troba a tot arreu, i només modernament.[3]
Va morir l'11 de juny de 1479, al convent d'agustins de Salamanca.
Miracles
[modifica]A Salamanca es diu que un nen va caure a un pou del carrer del Pozo Amarillo. El sant va llençar-hi el seu cinyell i el nen, el va agafar, tot i que era molt avall. Llavors, el sant va fer pujar el nivell de l'aigua fins que el nen va tornar amunt de tot (és un miracle similar a l'explicat de sant Isidre.[4]
Un altre, també a Salamanca, explica que un brau salvatge campava pels carrers de la ciutat, terroritzant els pobladors. Joan s'hi va posar al davant i va dir-li: "Tente, necio" ("Detura't, neci"). El brau va aturar-se i es va amansir; el carrer on va passar això porta el nom de Tentenecio.[4]
Va aconseguir apaivagar les disputes que enfrontaven dos bàndols de famílies nobles de Salamanca.[5] També es diu que va lliurar la ciutat d'una epidèmia de tifus negre.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Campos y Fernandez de Sevilla, Francisco Javier. «San Juan de Sahagún» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 octubre 2024].
- ↑ «Saint John of Sahagún» (en anglès). Midwest Augustinians. [Consulta: 5 octubre 2024].
- ↑ Juanes Díaz, Santiago. «https://cadenaser.com/castillayleon/2024/06/11/historias-de-salamanca-los-origenes-de-una-fiesta-san-juan-de-sahagun-radio-salamanca/» (en castellà). Cadena Ser, 11-06-2024. [Consulta: 5 octubre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Bajo Peña, Daniel. «Vida y obra de San Juan de Sahagún: así se ganó la canonización el patrón de Salamanca» (en castellà). Tribuna Salamanca, 12-06-2023. [Consulta: 5 octubre 2024].
- ↑ Martín Sierra, Estela. «La historia de San Juan de Sahagún y Salamanca: el recuerdo al patrón de los milagros» (en castellà). Salamanca Hoy, 12-06-2024. [Consulta: 5 octubre 2024].
- ↑ «San Juan de Sahagún» (en castellà). Camino de Santiago Francés. [Consulta: 5 octubre 2024].
Enllaços externs
[modifica]