Judith Heumann
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 desembre 1947  Filadèlfia (Pennsilvània) | ||
| Mort | 4 març 2023 (75 anys) Washington DC | ||
| Formació | Universitat de Long Island - Grau en Arts (–1969) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | activista pels drets dels discapacitats, funcionària | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | judithheumann.com | ||
    
| |||
.jpg)
Judith Heumann (Filadèlfia, 18 de desembre de 1947 - Washington DC, 4 de març de 2023) va ser una activista estatunidenca pels drets de les persones amb discapacitat. Va col·laborar amb el Banc Mundial i el Departament d'Estat dels Estats Units per estendre el Moviment de Vida Independent.[1]
Va ser guardonada amb el premi Henry Viscardi (2020) i va ser inclosa per la BBC en la llista 100 Women de l'any 2022.[2][3]
Biografia
[modifica]Va néixer a Filadèlfia, en una família jueva d'origen alemany, i va criar-se a Nova York, al districte de Brooklyn. Als 18 mesos, va contraure poliomielitis, motiu pel qual ha de moure's en cadira de rodes.[4][5]
Va començar a participar en protestes polítiques durant la seva estada a la Universitat de Long Island, quan exigia accessos adaptats per a les persones amb mobilitat reduïda a les facultats, campus i residències universitàries. Va graduar-se l'any 1969 en Logopèdia i el 1975 va obtenir un màster en Salut pública.[6][7][8]
Un cop va concloure els estudis universitaris, va haver de demandar la ciutat de Nova York per poder exercir com a mestra, ja que les persones en cadira de rodes no estaven autoritzades a fer-ho. Després de guanyar el judici, va crear l'organització Disabled in Action (Discapacitats en Acció).[8][9]
El 1975 va traslladar-se a Califòrnia per entrar a treballar al Centre per la Vida Independent. Hi va formar part fins a l'any 1982.[10] A continuació, va ser cofundadora de l'Institut Mundial per la Discapacitat, que va codirigir fins al 1993; quan va entrar a formar part de l'administració Clinton, dintre del Departament d'Educació, a l'oficina especial d'Educació especial i rehabilitació.[7]
Amb el canvi de govern als Estats Units, va ser nomenada Consellera de discapacitat i desenvolupament al Banc Mundial.[1] Amb Barack Obama a la Casa Blanca, Heumann va tornar a l'administració pública, aquest cop en el Departament d'Estat, com a Consellera en Dret internacional de les persones amb discapacitat.[7] Per acabar, entre 2017 i 2019, va col·laborar amb la Fundació Ford.[11]
L'activista va morir el 4 de març de 2023 a la capital, després de passar un temps ingressada amb problemes respiratoris.[12]
Als mitjans
[modifica]Judith Heumann ha aparegut en dos documentals que van tenir bona acollida als EE.UU.: The Power of 504 (2008) i Crip Camp (2020).[13][14] A més, l'any 2020 va publicar la seva autobiografia: Being Heumann: An Unrepentant Memoir of a Disability Rights Activist.[15]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «World Bank Appoints Judy Heumann to New Disability Adviser Post». Disability World, núm. 13, 4-2010. Arxivat de l'original el 2010-10-20 [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ «2022 Henry Viscardi Achievement Awards» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2021-02-07. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ «BBC 100 Women 2022: Who is on the list this year? - BBC News» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2022-12-07. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ Carson, Diana Pastora. «Judy Heumann» (en anglès americà). Ability Magazine, 01-10-2020. Arxivat de l'original el 2022-12-07. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ Ephross, Peter. «A Talk With Disability Rights Activist Judith Heumann» (en anglès). Hadassah Magazine, 01-01-2020. Arxivat de l'original el 2022-06-26. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ Shapiro, Joseph P. No pity : people with disabilities forging a new civil rights movement (en anglès). Nova York: Times Books, 1993, p. 20. ISBN 978-0-8129-1964-6.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Judith E. Heumann» (en anglès americà). US Department of State. Arxivat de l'original el 2023-09-24. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ 8,0 8,1 «Judith E. Heumann» (en anglès). Ilusa. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ Taylor, David A. «She’s considered the mother of disability rights — and she’s a ‘badass’» (en anglès americà). The Washington Post, 25-05-2021. Arxivat de l'original el 2022-05-17.
- ↑ Leiderman, Deborah «The Activist Star of ‘Crip Camp’ Looks Back at a Life on the Barricades» (en anglès). The New York Times, 25-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-03-25. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ «Ford Foundation names Judy Heumann senior fellow» (en anglès). Ford Foundation, 14-09-2017. Arxivat de l'original el 2023-01-23. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ Shapiro, Joseph. «Activist Judy Heumann led a reimagining of what it means to be disabled» (en anglès). NPR, 04-03-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-05. [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ «April 28, 1977: Disability Rights Sit-Ins Force Enactment of Section 504» (en anglès americà). Zinn Education project. Arxivat de l'original el 2020-10-03. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ Kohn, Eric. «‘Crip Camp’ Review: A Stirring Look at the Roots of the Disability Rights Movement in a Hippy Summer Camp» (en anglès). Indie Wire, 24-01-2020. Arxivat de l'original el 2022-12-25. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ Heumann, Judith E. Being Heumann : an unrepentant memoir of a disability rights activist, 2020. ISBN 978-0-8070-1929-0. Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
