Jusuf Habibie
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (id) Bacharuddin Jusuf Habibie 25 juny 1936 Pare-Pare (Indonèsia) |
| Mort | 11 setembre 2019 (83 anys) Gatot Soebroto Army Hospital (Indonèsia) (en)  |
| Causa de mort | insuficiència cardíaca |
 3r President d'Indonèsia | |
| 21 maig 1998 – 20 octubre 1999 ← Suharto – Abdurrahman Wahid → | |
| 7è Vicepresident d'Indonèsia | |
| 10 març 1998 – 21 maig 1998 ← Try Sutrisno – Megawati Sukarnoputri → | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Formació | Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà - Doctor en Enginyeria (–1962) Institut Tecnològic de Bandung - enginyeria mecànica (–1954) |
| Tesi acadèmica | ' (1965 ) |
| Alçada | 162 cm |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, enginyer |
| Partit | Golkar |
| Família | |
| Cònjuge | Hasri Ainun Habibie (1962–) |
| Fills | Ilham Akbar Habibie, Thareq Kemal Habibie |
| Pares | Alwi Abdul Jalil Habibie i Tuti Marini Puspowardojo |
| Germans | Junus Effendi Habibie |
| Premis | |
Signatura  | |
| Lloc web | habibiecenter.or.id |
 | |
Jusuf Habibie (Pare-Pare, 25 de juny de 1936 - Gatot Soebroto Army Hospital, 11 de setembre de 2019) conegut com a B.J. Habibie, va ser un polític indonesi, tercer President d'Indonèsia entre 1998 i 1999.
Graduat com enginyer aeronàutic a la Universitat d'Aquisgrà, Alemanya el 1960; va rebre el títol de doctorat el 1965. L'any 1974 el President Suharto el convenç de tornar a Indonèsia i el nomena Assessor Tecnològic de la Presidència. El 1978 és designat Ministre de Tecnologia i Investigació, càrrec que exerciria durant 20 anys i que el convertiria en un dels més influents membres del règim de Suharto.
Al març de 1998 és elegit vicepresident pel Parlament i dos mesos després, amb la renúncia de Suharto, es converteix en president, seguint la mateixa línia política del règim. Però a principis de 1999 emprèn una forta reforma política, promovent el pluralisme i la descentralització del país. Convocat un nou Parlament a l'octubre de 1999, Habibie perd la possibilitat de continuar el seu mandat davant el líder islamista Abdurrahman Wahid.
