Vés al contingut

Muntanya Damavand

Plantilla:Infotaula indretMuntanya Damavand
(fa) دماوند Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Modifica el valor a Wikidata
Vista hivernal
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuntanya
estratovolcà
atracció turística
punt de referència Modifica el valor a Wikidata
ObraEl Llibre dels Reis Modifica el valor a Wikidata
Part deSet cims volcànics Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaAmol County (Iran) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 57′ 19″ N, 52° 06′ 33″ E / 35.9553°N,52.1092°E / 35.9553; 52.1092
SerraladaElburz Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud5.610 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència4.667 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament1.165 km Modifica el valor a Wikidata
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data5 febrer 2008
Identificador5278
Història
Cronologia
1837 primer ascens Modifica el valor a Wikidata
Situació dins el Mazanderan i el comtat d'Amol

La muntanya Damavand[1] (persa: دماوند) és una muntanya volcànica de l'Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, província de Mazanderan. Forma part de les muntanyes Elburz. Es troba a uns 80 km al sud de la costa de la mar Càspia. Al sud-oest, hi ha la ciutat de Damavand. La seva altitud és de 5.610 metres, cosa que el converteix en el punt més alt de l'Orient Mitjà i el volcà més alt de tot Àsia. Com a tal no té activitat; al cim, hi ha algunes fumeres que treuen sofre. L'accés és possible a través d'almenys 16 rutes conegudes, algunes molt difícils, en les quals cal escalar la roca. La ruta més popular és la del sud, amb el camp Bargah Sevom a 4.220 metres. La més llarga és la del nord-est, que s'inicia al llogaret de Nāndal. La ruta de l'oest és famosa per la posta de sol. La cascada glaçada d'Ābshār Yakhī es troba en aquesta muntanya a 5.100 metres.

Bikni és, suposadament, el nom assiri de la muntanya Damavand. El 715 aC, el rei Sargon diu que va subjectar els medes fins a la muntanya Bikni. Però el primer que diu que hi va estar fou Assarhaddon el 673 aC, que en una inscripció declara que va anar fins a la terra de Patušarra, districte al límit del desert de la sal, a la terra dels medes llunyans, limitada per la muntanya Bikni (muntanya del Lapislàtzuli), la qual cap dels seus antecessors havia trepitjat, i havia deportat a Assíria grups de població dirigits per "els venerats ḫazanu (caps)” Sidirparna i Eparna, amb els seus cavalls, camells i ramats. Bikni s'hauria d'identificar amb Damāvand; el desert de sal és el Dašt-e Kavīr; Patušarra (antic persa: Pātišuvari, elamita: Pattišmarriš, persa mitjà: Padišxwārgar, grec: Choarene) estava a l'est de Māzandarān; Partakka (grec: Paraitakene, llatí: Paraetacene en Plini el Vell), esmentada en la inscripció, seria la moderna Isfahan; Uraka-Zabarna seria Hircània, modern Gorgān, on hi hauria la ciutat esmentada com a Partukka. El regne de l'escita Bartatua (que va demanar la mà d'una princesa assíria i l'aliança amb l'imperi) no ha estat localitzat, però estaria més aviat cap al nord d'Elam o el país cassita.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Damavand». ésAdir. [Consulta: 19 abril 2024].
  2. «Enciclopedia Irànica, J. A. Delaunay, article Assarhaddon». Arxivat de l'original el 2010-12-08. [Consulta: 2 setembre 2014].
Mapa de l'Elburz Cims: 1 `Alam Kūh
  -25m to 500m
  500m to 1500m
  1500m to 2500m
  2500 to 3500m
  3500m to 4500m
  4500m to 5671m
2 Āzād Kūh 3 Damāvand
4 Do Berar 5 Do Khaharan
6 Ghal`eh Gardan 7 Gorg
8 Kholeno 9 Mehr Chal
10 Mīšīneh Marg 11 Naz
12 Shah Alborz 13 Sīālān
14 Tochal 15 Varavašt
Rius: 0
1 Alamūt 2 Chālūs
3 Do Hezār 4 Harāz
5 Jājrūd 6 Karaj
7 Kojūr 8 Lār
9 Nūr 10 Sardāb
11 Seh Hazār 12 Shāh Rūd
Ciutats: 1 Āmol
2 Chālūs 3 Karaj
Altres: D Dīzīn
E Emāmzādeh Hāšem K Kandovān Tunnel
* Latīān Dam ** Lār Dam