Sant Esteve és una partida de Castellciutat, al municipi de la Seu d'Urgell, situada a la riba esquerra del riu Valira. L'indret havia format part del municipi de Castellciutat fins al 1971 quan va ser annexat al de la Seu.[1]
En destaca la Torre de Solsona, l'església de Sant Esteve del Pont,[2] la Borda de Sant Esteve, la Casa Navarro i una zona industrial. Travessada pel torrent dels Cortals d'oest a est i el camí de Sant Esteve del Pont a la riba del Valira, antic camí ral d'Andorra que havia estat una via romana.[3] També hi ha les Cases Roges.[4] El consell regulador de la IGPVedella dels Pirineus Catalans es troba a la partida.[5]
Caseria i església. L'església romànica en ruïnes en resta l'absis i els murs de migida,[6][7] lloc ja esmentat al segle ix.[8] El 1999 se'n va fer una intervenció arqueològica, coordinada per Josep Farras i Albert Villaro.[9]
L'edifici religiós actualment en total ruïna, era d'una nau amb absis rodó, coberta amb volta de canó esfondrada i finestra de doble esqueixada a l'absis.[10][6]
Sant Esteve, 5. És una finca de la partida de Sant Esteve qualificada de zona de sòl protegit de valor agrícola-ramader i anterior a l'any 1956.[11]
Està formada per dos edificis, el primer destinat a habitatge, en desús, i el segon és un antic paller reformat actualment destinat a habitatge. L'habitatge en desús data del 1930 i el paller del 1988. Ambdós són construïts amb murs de càrrega d'obra de fàbrica i l'habitatge amb forjats de bigues i empostat de fusta i el paller amb forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[12]
↑Corts i Blay, Ramon; Galtés i Pujol, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, Volum 1. 1998: Generalitat de Catalunya. ISBN 8439346131.
↑«Església de Sant Esteve del Pont». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 maig 2012].
