Sant Miquel Sacot
|
Per a altres significats, vegeu «La Cot». |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | Medieval, XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic, neoclassicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Pau (Garrotxa) | |||
| Localització | Sant Miquel Sacot | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 10831 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Miquel de la Cot) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Sant Miquel Sacot és una església romànica de La Cot, nucli disseminat de Santa Pau (la Garrotxa, Catalunya). És a uns 640 msnm[1] És una església romànica reconstruïda i ampliada al segle xviii en estil neoclàssic. Durant el segle xviii, era possessió del Monestir de Sant Pere de Besalú. El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau.[2] És a dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A prop hi ha la Rectoria de Sant Miquel Sacot.
Descripció
[modifica]Originàriament Sant Miquel de la cot va ser un petit temple romànic. Així ho confirmen les escasses restes conservades a la façana de l'actual fàbrica. Es pot veure marcat el cloquer d'espadanya i també es poden veure les restes d'una porta d'època posterior a la romànica. Els moviments sísmics del segle xv ensorraren bona part de l'edifici, que va ser reconstruït i ampliat a finals del segle xviii seguint l'estil neoclàssic. Actualment és un temple d'una sola nau, amb cor que es prolonga a manera e trifori donant lloc a capelles laterals. Tots els sants de l'interior són d'escola olotina.[3]
Fins a la segona meitat del segle xvi l'església no començà a estar proveïda d'ornaments i objectes de culte.[3] L'altar major va ser realitzat el 1863.[3] Pel que fa a les llindes, a la sagristia (porta esquerra del presbiteri) hi diu: "SOM POSADA VUI DIA 4 / D jUNY 1789".[3] Segons Montsalvatje a finals de segle xix es conservava la següent llinda al costat dret: "SOM ESTAT PINTAT Y DORAT EN LO ANY 1889".[3]
Les pintures conservades a l'interior són del segle XVIII-XIX. En el presbiteri cal destacar dos quadres que representen dues escenes relatives a la vida del Sant; Sant Miquel guanyant el dimoni i Sant Miquel s'apareix a un bisbe. Ambdues foren realitzades amb colors poc estridents, suaus, malgrat que el pas del temps els ha esborrat el cromatisme inicial.[3]
La pica baptismal fa 2,7m de perímetre i 80cm d'alçada. Està situada al costat dret de la capella lateral. Sense decoració ni cap data, la seva mida fa pensar que és força antiga. Actualment encara està en ús.[3]
A l'absis principal hi ha un retaule del 1863.[3]
Història
[modifica]La primera notícia data de l'any 1009, amb motiu de la donació que va fer l'arxiprest Witard de l'església de dit lloc amb els delmes i primícies al monestir de Sant Pere de Besalú. A partir del 1029 l'abat del monestir quedà constituït senyor al·lodial del terme de la Cot en virtut de la venda realitzada pels esposos Grau i Ermessindis.[3]
A la segona meitat del segle xvi l'església començà a disposar d'ornaments i objectes de culte rics, encara que fins al segle següent els inventaris constaten com a metall preciós el llautó. Fins a principis del segle xvii només hi hagué dos altars; anys després hi descobrim un tercer dedicat a Sant Joan Baptista. Després de l'ampliació del temple, l'any 1787, foren cinc el nombre d'altars.[3]
No va patir destrosses durant la Guerra Civil.[3] Sant Miquel de la Cot, té avui dia una importància especial per a tot historiador de l'art, ja que es troba conservada intacte des d'abans del 1936.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ «Sant Miquel Sacot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 «Sant Miquel Sacot». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 octubre 2016].
Enllaços externs
[modifica]