Vés al contingut

Tallarol de casquet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTallarol de casquet
Sylvia atricapilla Modifica el valor a Wikidata

Mascle adult
Enregistrament

Cant Modifica el valor a Wikidata

Dades
Pes2,19 g
18,1 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura23 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,5 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou13 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22716901 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaSylviidae
GènereSylvia
EspècieSylvia atricapilla Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Subespècies
  • S. atricapilla gularis
  • S. atricapilla atlantis
  • S. atricapilla atricapilla
  • S. atricapilla dammholzi
  • S. atricapilla heineken
  • S. atricapilla pauluccii
  • S. atricapilla koenigi
  • S. atricapilla riphaea
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El tallarol de casquet,[1] tallarol de cap negre, retoret[2] (al País Valencià), capellana[3] o carbonera[4] (Sylvia atricapilla) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids.[5] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]

Noms populars

[modifica]

Rep també el nom de figuerol[7] i a les Balears, per al mascle: busqueret de cap negre, (busqueret), capnegre, busqueret foraster, busqueret de capell o nyecra; per a la femella capvermell o cap-roig.[8]

Descripció

[modifica]
Femella

Mesura de 14 a 15 cm de llargària total,[9] amb una envergadura de 23 centímetres[10] i un pes de 20 grams.[10] El mascle presenta la part superior del cap, fins als ulls, de color negre,[10][9] formant el casquet que justifica el nom vulgar de l'espècie i també el seu nom científic (atricapilla vol dir ‘cabell negre' en llatí). Les femelles tenen el casquet marró ocraci, i els joves una mica més pàl·lid.[9] El dors és de color cendrós fosc, i la cara ventral (incloent-hi el coll i la cara ventral de la cua) és de color gris més clar. L'iris és negre i el bec i les potes són grisos.

Distribució i biologia

[modifica]
Distribució. Verd: sedentari. Groc: estival. Blau: hivernal

Viu a Europa i a l'Àfrica del Nord. Es troba a les muntanyes i viu al bosc, en bardisses, parcs i fruiterars. A les comarques més seques cerca els racons més humits i ombrívols. De fet, només defuig les zones extraordinàriament seques, com la Depressió Central i les zones més desforestades del sud de Catalunya.[11] Sovint volen per parelles. A Catalunya és sedentària, excepte a les zones més fredes, els habitants de les quals junt amb els exemplars d'altres punts d'Europa, s'escampen a la tardor i a l'hivern per totes les àrees més temperades dels Països Catalans. A l'hivern es veu obligat a canviar la seua alimentació normal, a base d'insectes, pels fruits i les baies. Entre arbusts, la femella fa un niu no gaire sòlid emprant herbes seques i folrant-lo amb pèl i arrels. A l'abril-juny hi diposita 4 o 5 ous que, amb l'ajut del mascle, cova durant 12 dies, al final dels quals tots dos es dedicaran a encebar els polls que en neixin, que restaran només 10 dies al niu.

Referències

[modifica]
  1. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «tallarol de casquet». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 15 juliol 2022].
  2. Acadèmia Valenciana de la Llengua «retoret». Diccionari normatiu valencià.
  3. Oltra i Benavent, Josep E. «capellana». Els noms dels éssers naturals, pàg. 94.
  4. DCVB
  5. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx Edicions, 2020, p. 631. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  6. BirdLife International. «Eurasian Blackcap. Sylvia atricapilla» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 15 juliol 2022].
  7. Diversos autors «figuerol». Diccionari de la Vall d'Albaida.
  8. «CONREU DE L ARRÒS I L EXPLOTACIÓ DE L ALBUFERA DE MURO I SA POBLA. Plecs de - PDF Free Download». [Consulta: 12 gener 2023].
  9. 9,0 9,1 9,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàg. 248. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  10. 10,0 10,1 10,2 Rodríguez, F.. Pájaros del bosque (III). Barcelona: Marín, 1978 (Cuadernos de campo). ISBN 84-7102-541-8. 
  11. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 94. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]