Vés al contingut

Tercera via (política)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Bill Clinton i Tony Blair, partidaris de la "Tercera Via".
Aquest article tracta sobre Política internacional. Vegeu-ne altres significats a «Tercera via».

En política, la tercera via és una posició política que intenta reconciliar les postures de dreta i esquerra per a defensar una síntesi variable de dreta econòmica i les polítiques socials d'esquerra.[1][2] La tercera via va aparèixer com una reavaluació política des de diferents moviments polítics de centre-esquerra com a resposta als dubtes teòrics sobre la viabilitat econòmica de les polítiques d'Intervencionisme econòmic que anteriorment havien estat popularitzades pel keynesianisme i que havien perdut popularitat arran de l'estagflació a les crisis dels anys 1970 i l'auge del liberalisme econòmic i la Nova Dreta.[3] La Tercera Via és promoguda per alguns moviments social democràtics i social liberals.[4]

El destacat polític laborista Tony Blair, defensor d'aquesta teoria, va reclamar que el socialisme que ell defensava era diferent al de les concepcions tradicionals del socialisme. Blair va dir "La meua classe de socialisme és un conjunt dels valors basats al voltant de nocions de justícia social… El socialisme com a concepció rígida del determinisme econòmic ha acabat, i correctament".[5] Blair va definir-ho com un "socialisme" que implica polítiques que reconeguen els individus com socialment interdependents, i advocava per la justícia social, la cohesió social, valorar equitativament cada ciutadà, i oferir igualtat d'oportunitats.[6] El teòric socialdemòcrata de la tercera via Anthony Giddens considera que la tercera via refusa la concepció tradicional de socialisme, i en comptes d'això accepta la concepció de socialisme concebuda per Anthony Crosland com una doctrina ètica (socialisme ètic) que concep que els governs socialdemòcrates han aconseguit un socialisme ètic viable eliminant els elements injustos del capitalisme i combinant-los amb una cobertura social per proporcionar benestar social i altres polítiques, i que el socialisme contemporani ha superat la reclamació marxista de la necessitat de l'abolició de Capitalisme.[7] En 2009, Blair es va mostrar partidari d'un nou capitalisme.[8]

La tercera via dona suport a l'obtenció d'un major igualitarisme a la societat a través d'accions que facen augmentar la distribució d'habilitats, capacitats, i dotacions productives, tot rebutjant la redistribució d'ingressos com el mitjà per aconseguir aquest objectiu.[9] A més, emfasitza un compromís en equilibrar pressupostos, proporcionant la igualtat d'oportunitats combinada amb un èmfasi en el concepte de responsabilitat personal, descentralització de poder de govern al nivell més baix possible, encoratjament de la col·laboració publicoprivada, millorar les condicions laborals, la inversió en desenvolupament humà, protecció de capital social i protecció de l'entorn.[10]

La tercera via ha rebut crítiques[11] de sectors conservadors i llibertarians que defensen el capitalisme de Laissez faire.[12] També ha estat fortament criticat per molts demòcrates socials, comunistes i socialistes democràtics en considerar estes propostes com una traïció als valors de l'esquerra.[13][14][15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bobbio, Norberto; Cameron, Allan.Left and right: the significance of a political distinction. University of Chicago Press, 1997. ISBN 0-226-06245-7, ISBN 978-0-226-06245-7. Pp. 8.
  2. ↑ What is the Third way?
  3. ↑ Jane Lewis, Rebecca Surender. Welfare State Change: Towards a Third Way?. Oxford University Press, 2004. Pp. 3-4, 16.
  4. ↑ James L. Richardson. Contending Liberalisms in World Politics: Ideology and Power. Lynne Rienner Publishers, 2001 Pp. 194.
  5. ↑ Adrian Hastings, Alistair Mason, Hugh Pyper. The Oxford Companion to Christian Thought. Oxford University Press, 2000. P677.
  6. ↑ Michael Freeden. Liberal Languages: Ideological Imaginations and Twentieth-Century Progressive Thought. Princeton University Press, 2004. P. 198.
  7. ↑ Anthony Giddens. Beyond Left and Right: The Future of Radical Politics. 1998 edition. Cambridge, England, UK: Polity Press, 1994, 1998. Pp. 71-72.
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.tonyblairoffice.org/speeches/entry/speech-by-tony-blair-at-the-new-world-new-capitalism-conference/ Arxivat 2013-03-10 a Wayback Machine.
  9. ↑ Jane Lewis, Rebecca Surender. Welfare State Change: Towards a Third Way?. Oxford University Press, 2004. Pp. 4.
  10. ↑ Pauline Vaillancourt Rosenau. The competition paradigm: America's romance with conflict, contest, and commerce. Lanham, Maryland, USA; Oxford, England, UK: Rowman & Littlefield Publishers, Inc, 2003. Pp. 209.
  11. ↑ A.J. Veal. Leisure, Sport and Tourism, Politics, Policy and Planning, 2010, p. 34–35. 
  12. ↑ «Bashan, P. (5 November 2002). Is the Third Way at a Dead End? Cato Institute.». Arxivat de l'original el 2005-09-05. [Consulta: 7 juliol 2007].
  13. ↑ Black, Bill. Gender Wage Gap is Shrinking - Male Wages are Going Down Arxivat 2017-07-09 a Wayback Machine., The Real News Network, 2013.03.31
  14. ↑ Black, Bill. "Third Way's" "Fresh Thinking": The EU Is Our Model for Austerity, The Huffington Post, 2013.01.10
  15. ↑ Black, Bill. Seriously? New York Times Calls Wall Street Front Group "Center-Left" Arxivat 2018-08-15 a Wayback Machine., AlterNet, 2013.03.03

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tercera_via_(política)&oldid=30719532»