L'Imperi Mexicà és el nom donat a Mèxic en dues ocasions no consecutives durant el segle XIX, en les quals la forma de govern d'aquest país va ser la monarquia parlamentària. Un emperador que governa per mitjà d'un ministeri i per un Consell d'Estat per a la formació de les lleis i reglaments, així com també amb un tribunal de justícia especial de comptes; un organisme, sovint una institució governamental, amb autoritat per a dirimir en disputes legals i dispensar justícia ja sigui civil, criminal o administrativa d'acord amb les lleis, a més de ser nomenats per l'Emperador, a diferents Comissaris Imperials i Visitadores en representació seva, ja sigui per al desenvolupament i l'administració del territori nacional, així com para la supervisió de les activitats dintre del territori nacional.
Cosme Damían Agustín de Iturbide y Arámburu (27 de setembre, 1783 - 19 de juliol, 1824), va ser un polític i militar mexicà, la participació del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independència de Mèxic i de l'Amèrica Central. Agustin de Iturbide va ser el general de l'exèrcit reialista mexicà i president de la regència i en 1822 va rebre el títol d'emperador Agustí I de Mèxic. Va ingressar al seminari religiós, però, ràpidament va canviar la seva vocació religiosa per la carrera militar i com a oficial de l'exèrcit espanyol es va negar a col·laborar amb l'aixecament independentista de Miguel Hidalgo y Costilla, però després de diverses lluites entre reialistes i insurgents, Iturbide va convèncer Vicente Guerrero i van acordar el 13 de febrer, 1821 el pla d'Iguala (la independència de Mèxic, la conservació de la religió catòlica i la unió de tots els habitants de la Nova Espanya, mexicans i espanyols).
1859 - Maximilià I va ser contactat per primera ocasió pels conservadors mexicans, els quals buscaven un príncep europeu per a ocupar la corona del Segon Imperi Mexicà
1821 - Agustín d'Iturbide va signar el Tractat de Córdoba amb Juan O'Donojú, tinent general dels Exèrcits d'Espanya, que havia succeït Apodaca com a virrei de la Nova Espanya, i amb el qual es reconeixia la independència de Mèxic
1824 - Regressa Agustín d'Iturbide a Mèxic per a donar suport al país contra les intencions de reconquesta espanyoles però és injustament assassinat mentre la seva esposa esperava en el vaixell
Carlota de Mèxic (Palau de Laeken, 1840 - Castell de Bouchout (Bèlgica), 1927) filla única del rei Leopold I de Bèlgica i la princesa Lluïsa d'Orleans de França. Als disset anys es va casar amb Maximilià d'Àustria, germà de Francesc Josep. La seva sogra, Sofia, la valorava molt. A la parella se'ls va assignar el regne de Llombardia, Venècia que estava sota poder austríac, i, malgrat que allà van passar alguns anys tranquils, no tenien, de fet, una veritable autoritat, i que la parella cobejava reptes més d'acord amb les seves nissagues. Un grup de conservadors mexicans va oferir el tron de Mèxic a algun monarca europeu. La parella va acceptar el tron, tenien el suport de Napoleó III i del govern austríac, i van ser coronats a la Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic i van passar a residir al Castell de Chapultepec. Però els problemes de la política europea i les amenaces d'Estats Units van condicionar Napoleó III, que va acabar per retirar les seves tropes de Mèxic. Carlota va viatjar a Europa, a París i Viena, per recordar els compromisos que havien pactat, de donar suport al seu govern.
Sabíeu que.. Maximilià d'Habsburg va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic?
Sabíeu que.. Carlota de Mèxic va decidir creuar l'oceà Atlàntic en recerca d'ajuda per a combatre contra les forces republicanes de Benito Juárez que havia rebut suport dels Estats Units?
.svg)
.svg)
