Terme municipal de València, amb la ciutat a l'esquerra i l'Albufera a la dreta; ente les dues es divisa la nova llera del riu Túria.
Benvinguts al Portal de València
Benvinguts al Viquiportal de València de la Viquipèdia. Aquest és un portal pensat com a pàgina principal per a totes i tots aquells que estigueu interessats en aquesta ciutat i temes relacionats amb ella. Des d'ací podeu accedir fàcilment a diferents articles relacionats amb la ciutat de València. Podeu col·laborar-hi organitzant les tasques pendents, o afegint un article a la llista d'articles sol·licitats.
La ciutat de València, capital del País Valencià, és també coneguda com el cap i casal i la capital del Túria, riu que la travessa d'oest a est. Situada a la vora de la Mediterrània, posseeix dues zones de gran valor paisatgístic: l'Horta, hui reduïda a la mínima expressió, i l'Albufera, paratge protegit format pel llac, el bosc de la Devesa i les platges i dunes. Fou fundada com Valentia pels romans, coneguda com Balansiya pels àrabs, i rebatejada com València per Jaume I el 1238. Amb 797.654 habitants (2007) i més de 1.750.000 a l'àrea metropolitana, és la primera ciutat del País Valencià, la segona de la Catalanofonia, i la tercera d'Espanya.
Plat de ceràmica àrab (s. XII), procedent de la Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir
La Taifa de València era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del Califat de Còrdova el 1010. Els primers cabdills i creadors de la Taifa eren Mubàrak i Mudhàffar. Al 1021 arribà al tron Abd al-Aziz ibn Amir, nét d'Almanzor, el rei que faria de la Taifa una de les més importants de la península, i marca el període de major esplendor. Aleshores s’alçà la murada islàmica de València, de la qual encara queden alguns llenços i torres en l’actualitat.
Amb una breu interregnum del 1094 al 1109 quan El Cid entrà a la ciutat i hi creà el seu propi regne, duraria fins al 1238, quan la seua conquista per Jaume I l'esborraria i erigiria en el seu lloc el Regne de València.
El 22 de febrer es pegà a foc una finca sencera a Campanar (València): els bombers no pogueren accedir fins al sendemà.
La vesprada del 29 d'octubre tingué lloc el punt àlgid de la dana de València que deixà més de dos-cents morts i greus inundacions i desperfectes a l'Horta Sud i la Ribera Alta:
el 9 de novembre tingueren lloc sengles manifestacions multitudinàries a Alacant, Elx i València en protesta per la gestió de l'emergència.
...En un dels murs de la capella del sant Calze hi ha dos grans trossos de grosses cadenes, que tancaven el port de Marsella, que tenia fama d'inexpugnable, i que el 19 de novembre de 1423 va trencar la nau de Romeu de Corbera, al capdavant de l'estol d'Alfons el Magnànim en l'atac a la capital de la Casa d'Anjou, rival del rei. Les cadenes del port foren preses com a trofeu, portades a València i donades pel propi rei a la catedral.
_(cropped).jpg)
.jpg)
.svg){kind=small}
