Vés al contingut

Portal:Linux

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Portal GNU/Linux

Linux (pronunciació IPA: /ˈlɪnʊks/) és la denominació més habitual, tot i que la denominació correcta formalment és GNU/Linux, d'un sistema operatiu tipus-Unix i el nom d'un nucli (kernel). És un dels paradigmes més prominents del programari lliure i del desenvolupament del codi obert, ja que el seu codi font està disponible públicament, perquè qualsevol persona pugui lliurement usar-lo, estudiar-lo, redistribuir-lo i, amb els coneixements informàtics adequats, modificar-lo. refresca modifica

Pàgina Principal   Programari per a GNU/Linux   Com contribuir
Distribucions de Linux
Una distribució Linux, o distribució GNU/Linux, (abreujada amb freqüència distro) és un conjunt d'aplicacions que aporta millores per la instal·lació i utilització d'un sistema operatiu tipus Unix basat en programes de moltes fonts i llicències d'ús, que reben la denominació convencional de GNU/Linux. Són variants de sistemes lliures del tipus GNU/Linux que, en general, es diferencien entre si per les eines per a configuració i sistemes d'administració dels paquets de programari per instal·lar. L'elecció d'una distribució depèn de les necessitats de l'usuari i de gustos personals. Més informació.
La Història de Linux
Linux i la controvèrsia
  • El nom Linux ha generat gran controvèrsia i noves alternatives no han trigat a aparèixer per fer-li competència.
1983
1985
1991
Torvalds primer va publicar Linux sota la seva pròpia llicència, la qual va ser gairebé una llicència de codi font compartida (en anglès, share source) i que tenia una restricció contra l'activitat comercial. En 1992, ell va suggerir canviar a la GNU GPL.
Més tard, Torvalds va dir en una entrevista, "registrar a Linux sota la GPL va ser definitivament la millor cosa que alguna vegada vaig fer".
La designació "Linux" al principi va ser usada per Torvalds només pel nucli. El nucli va ser, no obstant això, amb freqüència usat juntament amb un altre programari, especialment amb el del projecte de GNU. Aquesta variant de GNU ràpidament es va fer la més popular, ja que no hi havia cap altre nucli lliure que funcionés en aquest temps. Quan la gent va començar a referir-se cap a aquesta recopilació com "Linux", Richard Stallman, el fundador del projecte de GNU, va sol·licitar que el nom GNU/Linux fos usat, per reconèixer el rol del programari de GNU.
1994
  • En juny de 1994, en el butlletí de GNU, Linux va ser esmentat com un "clon lliure de UNIX", i el Projecte Debian va començar a cridar al seu producte GNU/Linux. Al maig de 1996, Richard Stallman va publicar a l'editor Emacs 19.31, en el qual el tipus de sistema va ser reanomenat de Linux a Lignux. Aquesta "escriptura" va ser pretesa per referir-se expressament a la combinació de GNU i Linux, però això aviat va ser abandonat en favor de "GNU/Linux".
Aquest nom recull variades reaccions. Mentre els projectes GNU i Debian van acceptar el nom, la major part de desenvolupadors i unes altres distribucions Linux ho van rebutjar. Això va ser justificat d'una banda per comoditat, perquè el nom Linux va ser considerat com més simple, i d'altra banda, el fet que una quantitat considerable de programari que no és de GNU és alliberada amb Linux.
Linux: el nucli
Iniciant un kernel Linux en un Ipod
Iniciant un kernel Linux en un Ipod

Linux és el nucli o kernel del sistema operatiu lliure denominat GNU/Linux (també anomenat Linux). Llançat sota la llicència pública general (GPL - General Public License) de GNU i desenvolupat gràcies a les contribucions de tothom, Linux és un dels millors exemples de programari open source que els seus desenvolupadors originals van seguir la filosofia del moviment Open Source.

Linux va ser creat per Linus Torvalds en 1991. Molt ràpid, la comunitat de Minix (un clon del sistema operatiu Unix) va contribuir en el codi i en idees pel kernel de Linux. Aleshores, el Projecte GNU havia creat molts dels components necessaris per a un sistema operatiu lliure, però el seu propi kernel, GNU Hurd, era incomplet i per tant no estava disponible. És per això que malgrat les funcionalitats limitades de la primera versió, ràpidament Linux va ser acumulant desenvolupadors i usuaris que van adoptar el codi d'aquests projectes per usar amb el nou sistema operatiu. Avui dia el kernel de Linux ha rebut contribucions de milers de programadors.

GNU + Linux = GNU/Linux
+
Història i "Personatges"
Projecte GNU Nucli-LinuxInitrd
( GNU/Linux o Linux )
RichardStallmanLinus Torvalds
BrucePerens EricRaymondEbenMoglen
Organitzacions rellevants
Moviment del Programari Lliure FSFOSI
Linux Standard BaseThe Open Group
Linux FoundationFilesystem Hierarchy Standard
Sobre les distribucions
DistribucionsLinuxLiveCDMinidistros
Aplicacions
X Window SystemXFree86X.Org
OpenGLglitzXglAIGLXGLX
EscriptoriKDE, GNOME, Xfce ...més
ConsolaLínia d'ordres, Intèrpret d'ordres
Gestors
...d'ArrancadaGRUBLILOSILO
...de FinestresEnlightenment, FVWM ...més
...de ComposicióInterfície Gràfica d'Usuari
...de Composició de FinestresBeryl/Compiz
Llicències
GPLLGPLGFDLDSLDLlicència Open Source




































Les Eines de GNU
En 1992, el nucli Linux va ser combinat amb el sistema GNU, resultant en un sistema operatiu lliure i completament funcional. El Sistema Operatiu format per aquesta combinació és usualment conegut com "GNU/Linux" o com una "distribució Linux" i existeixen diverses variants. (Vegeu també: Controvèrsia per la denominació GNU/Linux)
Actualitat

Plantilla:ImportadorNotícies/Linux Llegiu a Viquinotícies les notícies més recents sobre Linux.

Sabíeu que . . .
... els grups d'usuaris Linux acostumen realitzar un esdeveniment anomenat installfest en el qual fan instal·lacions massives de Linux de forma gratuïta als ordinadors (computadores) dels visitants?

... Linux deu el seu nom a la combinació del nom de Linus Torvalds (el seu fundador) i a Minix, el sistema operatiu en el qual es va basar?

... Tux (la mascota de Linux) va adquirir el seu nom de l'acrònim de Torvalds UNIX?

... El primer ordinador de Linus Torvalds va ser un Sinclair QL?

Portals

Portals temàtics
Anarquisme | Animals | Anime i Manga | Arquitectura | Art | Arts visuals | Automòbil | Aviació | Biografies | Català | Ciclons tropicals | Cinema | Còmic | Cristianisme | Economia | Entreteniment | Esoterisme | Espai | Eurovisió | Ferrocarril | Filosofia | Geografia | Geopolítica | Google | Imperi Mexicà | Lingüística | Literatura | Llengües | Mitologia | Música | Nàutica | Religió | Sardana | Sistema solar | Societat | Terra Mitjana | The Legend of Zelda | Transport | Videojocs

Portals científicotecnològics
Astronomia | Ciència | Ciències de la salut | Biologia | Biotecnologia | Canvi climàtic i sostenibilitat | Ecologia | Electrònica | Energia | Enginyeria | Física | Immunologia | Informàtica | Linux | Mamífers | Matemàtiques | Microsoft | Nanociència i Nanotecnologia | Paleontologia | Programació | Programari | Programari lliure | Química | Tecnologia | Tecnologies de la Informació i la Comunicació |

Portals d'esport
Bàsquet | Esport | Esport català | Fórmula 1 | Futbol | Handbol | Jocs Olímpics | Motociclisme | Pilota a mà | Ral·lis |

Portals d'història
Història | Història de l'art | Història Militar Catalana | Civilitzacions Antigues | Corona d'Aragó | Unió Soviètica

Portals geogràfics
Països Catalans (atles): Andorra | Illes Balears (Menorca) | Catalunya (Baix Llobregat · Cerdanya · Garrotxa · Osona) | Catalunya Nord | País Valencià
Ciutats de l'àmbit catalanoparlant: Alacant | Barcelona | Castelló | Lleida | Sabadell | València
Resta del món: Alaska | Aragó | Azerbaidjan | Brasil | Finlàndia | França | Gal·les | Grècia | Japó | Kenya | Letònia | Mèxic | Occitània | Països Baixos | Polinèsia | Quebec | Romania | Ucraïna | Unió Europea


Portada de l'enciclopèdia ]   Portada dels portals ]   [ Portal viquipedista ]    [ Ajuda ]
Altres wikis relacionades Linux
Linux a Viquinotícies     Linux a Viquidites     Linux a Viquillibres     Linux a Viquitexts     Linux al Viccionari     Linux a la Viquiversitat     Linux a Commons
Notícies lliures Col·lecció de dites Llibres de Text i Manuals La biblioteca lliure Diccionari lliure multilingüe Plataforma educativa lliure Imatges i Multimèdia
https://ca.wikinews.org/wiki/Special:Search/Linux
https://ca.wikiquote.org/wiki/Special:Search/Linux
https://ca.wikibooks.org/wiki/Special:Search/Linux
https://ca.wikisource.org/wiki/Special:Search/Linux
https://ca.wiktionary.org/wiki/Special:Search/Linux
https://ca.wikiversity.org/wiki/Special:Search/Linux
//ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Search/Commons:Linux