Aplicació distribuïda
La computació distribuïda és un nou model informàtic que permet fer grans càlculs utilitzant milers d'ordinadors de voluntaris i així estalviant els costos d'un superordinador. Aquest sistema es basa a repartir la informació a través d'Internet mitjançant un programari, prèviament descarregat per l'usuari, a diferents ordinadors, que van resolent els càlculs i un cop en tenen el resultat l'envien al servidor.
Aquests projectes, quasi sempre solidaris, reparteixen la informació a processar entre els milers d'ordinadors voluntaris per poder assolir quotes de processament a vegades més gran que les de superordinadors.
Funcionament
[modifica]Tot comença quan l'usuari es descarrega un programa informàtic des d'una plana d'algun projecte de computació distribuïda, el programa acostuma a funcionar com a estalvi de pantalla o a funcionar només quan no hi ha activitat al PC.
El programa es connecta amb el servidor i d'allà en baixa un conjunt de dades o càlculs que haurà de resoldre i que un cop resolts els enviarà de nou al servidor per afegir aquella informació que ha aportat altra gent.
Objectiu
[modifica]La computació distribuïda ha estat dissenyada per resoldre problemes massa grans per a qualsevol supercomputadora i mainframe, mentre es manté la flexibilitat de treballar en múltiples problemes més petits. Per tant, la computació en grid és naturalment un entorn multiusuari; per això, les tècniques d'autorització segura són essencials abans de permetre que els recursos informàtics siguin controlats per usuaris remots. La història de la computació pot remuntar-se a cents d'anys enrere, quan es creaven màquines per ajudar en tasques de càlculs -com l'àbac. La primera calculadora mecànica va ser creada el 1623 per Wilhelm Schickard, i Charles Babbage va dissenyar la màquina diferencial en l'època victoriana. Eren màquines que es limitaven a executar una sola tasca, o a tot estirar, algun subconjunt de totes les possibles tasques.
Les computadores noves i poderoses van començar a ser desenvolupades durant la dècada del 40, que és també quan va començar a fer-se evident que les computadores podien usar-se per a molt més que simples càlculs matemàtics.
Projectes
[modifica]La majoria de projectes són per a fins benèfics i sense ànim de lucre: SETI@home, el projecte amb més seguiment tracta de trobar senyals de vida extraterrestre intel·ligent; Folding@home estudia el plegament de proteïnes per trobar cura a malalties com el càncer o l'alzheimer, ClimatePrediction.net intenta fer una predicció del canvi climàtic.
Una llista dels projectes amb més suport:
| Nom | Branca | Definició | Any d'inici | Lloc | Pàgina web | Nombre de col·laboradors |
|---|---|---|---|---|---|---|
| SETI@home | Astronomia | Cerca signes de vida extraterrestre intel·ligent. | 2004 | Universitat de Califòrnia, Berkeley | SETI@home | 850.000 |
| SETI@home Classic | Astronomia | Cerca signes de vida extraterrestre intel·ligent. | 1991 | Universitat de Califòrnia, Berkeley | SETI@home | 650.000 |
| World Community Grid | Biomedecina | Investigació de malalties | 2004 | IBM | World Community Grid | 400.000 |
| Folding@home | Biomedecina | Investigació del plegament de proteïnes. | 2000 | Universitat Stanford | Folding@homeArxivat 2012-09-08 a Wayback Machine. | 200.000 |
| Einstein@home | Astronomia | Cerca ones gravitacionals. | 2005 | LIGO | Einstein@home | 200.000 |
| Grid.org | Biomedecina | ? | 2002 | United Devices | Grid.org Arxivat 2007-03-20 a Wayback Machine. | 200.000 |
Vegeu també
[modifica]
